Fortes caigudes en Wall Street amb el focus a la inflació i la Reserva Federal

Wall Street obre la sessió de dimarts amb fortes caigudes després del festiu de dilluns pel Dia de la Independència i després de tancar la setmana passada amb pèrdues que van oscil·lar entre l'1,28% per al Dow Jones, el 2,2% per a l'S&P 500 i el 4,1% per al Nasdaq.

Al juny, el Dow Jones va baixar un 7,4%, l'S&P 500, un 9,3% i el Nasdaq, un 10,4%. Les pèrdues del primer semestre van ser del 15% per al Dow, del 20,5% per a l'S&P i de gairebé del 30% per al Nasdaq.

QUÈ PASSARÀ AL SEGON SEMESTRE?

Un dels pitjors primers semestres de la història per a la renda variable nord-americana, que encara els propers mesos amb moltes incerteses a l'horitzó.

Des de la gestora de bons Pimco, veuen "un elevat risc de recessió als propers dos anys, cosa que reflecteix un potencial més gran de conflictes geopolítics, una inflació obstinadament alta que redueix la renda real disponible de les llars, i la intensa concentració dels bancs centrals a lluitar contra la inflació abans de res, cosa que augmenta el risc d'accidents financers, a més del fort enduriment de les condicions financeres ja observat”.

ON PODEN ESTAR ELS NIVELLS D'ENTRADA?

Tot i aquest complicat panorama que espera els mercats al segon semestre, els inversors han d'estar molt atents, perquè les borses sempre descompten les recessions amb antelació i el punt d'entrada al mercat apareixerà quan el sentiment negatiu sigui extrem i es produeixi la capitulació dels inversors.

Romualdo Trancho, director d'Allianz Global Investors, ha explicat que "la rendibilitat del futur s'aconsegueix comprant en moments com l'actual".

Per part seva, els analistes de Bank of America han recordat que, històricament, "els mercats baixistes duren 289 dies i provoquen caigudes mitjanes del 37%". Atenent aquesta estadística, el mercat baixista acabaria el 19 d'octubre del 2022, amb l'S&P 500 als 3.000 punts. A més, aquests experts afegeixen que "els mercats alcistes duren 64 mesos i donen guanys del 198%", de manera que l'S&P 500 pujaria fins als 6.000 punts el febrer del 2028.

D'altra banda, Bank of America considera que "el sentiment baixista extrem, amb el 88% dels índexs per sota de la mitjana de 200 sessions, ha activat "un senyal de compra per la teoria de l'opinió contrària" que pot provocar un ral·li alcista i un tancament de curts que impulsaria l'S&P 500 per sobre dels 4.000 punts a les properes setmanes.

Per tant, no és gens descartable que les borses protagonitzin un violent ral·li alcista durant l'estiu, per posteriorment tornar a desplomar-se al setembre i octubre, quan solen marcar-se els grans sòls de mercat.

ECONOMIA I ALTRES MERCATS

Les cites econòmiques principals per als propers dies seran l'ISM serveis del juny i les actes de l'última reunió de la Reserva Federal (dimecres), l'enquesta d'ocupació ADP del juny (dijous) i sobretot l'informe d'ocupació del juny als EUA (divendres).

Els inversors seguiran de prop les dades per analitzar si hi ha indicis de desacceleració econòmica d'una banda, encara que de l'altra també vigilaran quina és l'evolució dels preus al sector serveis i la dels salaris al mercat laboral.

Com a factor positiu, el viceprimer ministre xinès, Liu He, i la secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen, han mantingut aquest dimarts una trucada virtual sobre qüestions macroeconòmiques, segons declaracions oficials de les dues parts, amb l'objectiu de mantenir les línies de comunicació oberta entre els dos països.

En altres mercats, el barril de petroli West Texas puja un 0,6% (109,71 dòlars) i el Brent cau un 0,5% (112,93 dòlars), mentre l'euro es deprecia un 1% (1,0328 dòlars) i marca mínims de 20 anys contra el 'bitllet verd'. A més, l'unça d'or puja un 0,1% (1.803 dòlars); i el bitcoin puja un 0,5% (19.862 dòlars). Per acabar, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta fins al 2,93%.