El mercat aplaudeix l'elecció de Bessent: "Es tracta d'una clara picada d'ullet a Wall Street"

Els analistes creuen que "podria ser un catalitzador per a un repunt de final d'any"

Per

Bolsamania | 25 nov, 2024

Actualitzat : 15:47

Scott Bessent serà el proper Secretari del Tresor dels EUA. El president electe, Donald Trump, l'ha elegit per substituir al càrrec Janet Yellen i el seu nomenament ha tingut una “càlida” acollida per part del mercat.

"Es tracta d'una clara picada d'ullet a Wall Street: Bessant és un gestor de fons de cobertura, per la qual cosa podria ser un catalitzador per a un repunt de final d'any, que sol ser un període fort per al sentiment de risc i els mercats borsaris", valora Kathleen Brooks, directora de recerca de XTB.

Bessent, que dirigeix ​​el fons de cobertura macro Key Square Group, tindrà un paper crucial com a assessor econòmic "més important del president per implementar la seva agenda, que inclou renovar algunes de les retallades d'impostos del 2017 que expiren l'any que ve, flexibilitzar les regulacions financeres, i donar prioritat al dòlar. Wall Street havia de tenir un paper destacat a la nova administració Trump i ho ha aconseguit”, afirma Manuel Pinto, analista de mercats.

De fet, el futur Secretari del Tresor és vist com un “antídot” a les opinions econòmiques més extremes de Trump. Se'l considera un falcó fiscal i està a favor d'una menor despesa governamental. Així mateix, és percebut com un candidat relativament "convencional i fiable".

"Bessent podria fer alguna cosa per controlar el dèficit nord-americà. També s'ha pronunciat a favor de les retallades d'impostos corporatius, cosa que consolida una part de l'agenda política de la nova administració que atrau els inversors", comenta Russ Mould, director de inversions d'AJ Bell.

Per la seva banda, els estrategs de Renta 4 esperen que, tot i recolzant les polítiques de Trump de més aranzels i retallada d'impostos, "prioritzi l'estabilitat per a economia nord-americana i mercats financers. La seva elecció apunta que els aranzels proposats seran màxims (negociables a baixa) i d'aplicació gradual, alhora que podria ser més sensible a l'evolució del dèficit públic (retall de despesa)".

"S'esperava que les promeses electorals de Trump impulsessin el dèficit nord-americà més que les de Kamala Harris, i un element clau de l'operació de Trump va ser la venda de bons. Durant els darrers tres mesos, el rendiment del bo del Tresor a 2 anys és 45 punts bàsics més alt, i el rendiment del bo a 10 anys és 60 punts bàsics més alt. Els bons nord-americans han tingut un rendiment inferior al dels bons europeus als últims tres mesos, ja que el mercat ha anticipat un augment del dèficit sota la presidència de Trump”, afegeix Brooks.

Per tant, l'experta creu que és possible que vegem una reversió en la venda massiva del mercat de bons a principis d'aquesta setmana i els rendiments del Tresor nord-americà podrien beneficiar-se de l'efecte Scott Bessant. "Els rendiments a 10 anys es negocien actualment al voltant del 4,32%, i hi ha el risc que la corba de rendiment nord-americà es pugui desinvertir com a conseqüència d'un moviment al mercat del Tresor".

Això es deu, segons remarquen des de Rabobank, que existeix l'opinió que una postura relativament moderada respecte als aranzels (considerant-los una tàctica de negociació en les converses sobre comerç i política exterior), hauria de significar menys inflació i, per tant, una política monetària més flexible. I de l'altra, que "un falcó al dèficit fiscal hauria de significar una menor emissió de bons del Tresor dels Estats Units".

"No obstant, hi ha raons molt clares per ser cautelosos a l'hora d'operar amb aquesta visió, sobretot perquè ha suggerit nominar el proper president de la Reserva Federal com més aviat millor. Aquest president a l'ombra podria llavors donar una orientació efectiva sobre com planegen gestionar l'economia quan acabi el mandat de Powell", adverteixen des de l'entitat.

La visió estratègica de Bessent per a l'economia dels Estats Units se centra a preservar l'hegemonia del dòlar dels Estats Units com a moneda de reserva global.

"El seu pla, anomenat la política '3-3-3', és una maniobra audaç destinada a remodelar el panorama econòmic dels Estats Units: reduir el dèficit pressupostari a només el 3% del PIB per al 2028, augmentar el creixement del PIB real a un vigorós 3% mitjançant una àmplia desregulació i augmentar la producció de petroli a la sorprenent quantitat de 3 milions de barrils diaris. Aquesta estratègia audaç està dissenyada per estabilitzar i potenciar el dòlar nord-americà, millorant el seu atractiu i afirmant el seu domini a l'escenari mundial”, conclou Stephen Innes, soci gerent d'SPI Asset Management.

Últimas noticias