El mercat confia que el pla de rescat d'Europa serà suficient

Borses a l'alça, primes de risc i volatilitat a la baixa ... la tranquil·litat va tornant als mercats, que sembla que comencen a confiar que el pla de rescat aplicat a Europa pel Banc Central Europeu (BCE) i els governs sigui suficient per contenir la crisi del Covid-19, tot i al desacord sobre els coronabons.

Encara hi ha molts dubtes sobre els efectes econòmics a curt, mitjà i llarg termini, però la sensació dels inversors és que els pitjors moments de la pandèmia han quedat enrere. "El brot de Covid-19 ha desencadenat una resposta fiscal sense precedents, ja que els governs han anunciat 2,8 bilions de dòlars en mesures d'estímul, equivalents al 3,3% del PIB mundial", destaquen els analistes de Bank of America.

Aquests experts afegeixen que els estímuls provocaran uns "índexs de deute significativament més alts", encara que aquest efecte col·lateral de moment no és el que més preocupa les borses. I és que la resposta fiscal, al costat dels estímuls anunciats pel Banc Central Europeu (BCE) i altres organismes com la Reserva Federal (Fed), estan ajudant a evitar una crisi creditícia.

Un exemple molt clar és l'evolució de la prima de risc espanyola i de la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys, que en tot just una setmana, des de l'11 al 18 de març, es va disparar fins al 1,24% des del 0,23%. La intervenció d'emergència del BCE, amb un programa QE extraordinari de 750.000 milions d'euros, ha relaxat l'estrès que estava suportant la prima de risc espanyola i també la italiana, la qual cosa ha estat molt benvinguda pel mercat.

Això no vol dir que les mesures que s'han implantat fins avui siguin una panacea i que a partir d'ara l'economia es recuperarà ràpidament. Simplement, que s'ha evitat un escenari encara pitjor de crisi financera i creditícia a sobre de la sobtada recessió que ja s'ha produït per la crisi sanitària.

Per exemple, els analistes de Berenberg consideren que la forta contracció de l'activitat econòmica derivada del Covid-19 i els tancaments relacionats són temporals. I encara que la incertesa és elevada, el seu escenari base és que l'etapa aguda de la crisi sanitària ha acabat en gran manera a la Xina i començarà a disminuir a les nacions avançades cap a finals d'abril i una mica més tard a les nacions emergents.

"Llavors seguirà una recuperació", afirmen. Encara que afegeixen que "les mesures d'activitat econòmica registraran guanys percentuals, però no coincidiran amb els dramàtics descensos actuals que s'estan desenvolupant actualment", per la qual cosa "probablement trigarem anys a elevar la producció econòmica a nivells anteriors a la crisi".

En aquest escenari d'incertesa, els economistes de Pimco afirmen que un dels aspectes fonamentals que troben a faltar en la resposta econòmica europea és la protecció dels balanços fiscals sobirans. És inevitable que es deteriorin a conseqüència d'aquesta crisi, i els països haurien de tenir el marge i la llibertat per a poder respondre, afirmen. "Els plans del BCE són benvinguts, però un compromís més incondicional de suport sobirà (a través del control dels 'spreads' del deute) podria ser essencial", afegeixen.

Un altre assumpte pendent a Europa, recorden, és un esforç supranacional convincent per frenar la crisi. Més que re-distribuir el capital ja existent, es necessitaria una veritable assignació de nous fons, consideren. En aquest sentit, no estan convençuts que "recórrer a les línies de crèdit condicionades del Mecanisme Europeu d'Estabilitat sigui una solució efectiva en aquest moment".

De la mateixa manera, conclouen, el poc interès polític per uns bons comuns en aquesta fase de la crisi els fa ser "escèptics respecte a les possibilitats d'una resposta fiscal efectiva a nivell paneuropeu". Certament, sembla poc probable un compromís d'aquest tipus. Tot i que sens dubte seria molt ben rebuda pel mercat, té molt poques possibilitats de produir-se.