El mercat comença a témer que la crisi del coronavirus provoqui "hiperinflació"

El mercat comença a témer que els increïbles estímuls econòmics i monetaris aprovats pels governs i els bancs centrals per mitigar la crisi del coronavirus acabin provocant "hiperinflació" al sistema financer.

"Si la crisi de salut continua més enllà de l'abril els governs es faran càrrec de l'economia cada cop més, i el finançament de les mesures per part del banc central semblarà il·limitada," ha avisat Philippe Waechter, expert econòmic de Natixis IM.

Opina que "el risc rau en la pèrdua de confiança en els diners davant de la política econòmica excessiva i l'emissió considerable de deute, mentre l'economia segueix deteriorant-se per falta d'inversió." Així, considera que "el més probable és una hiperinflació", ja que "la política econòmica no permet ajusts macroeconòmics, i el finançament monetari continuaria a un ritme insostenible."

Els experts de Rabobank expliquen que el BCE ja ja comprat "quantitats enormes de deute sobirà" ja que "més del 25% del deute públic europeu es troba ara al balanç de l'Eurosistema." L'organisme monetari ha endegat un nou programa QE de 750.000 milions d'euros, i s'ha mostrat disposat a fer tot el que calgui per sostenir l'arquitectura financera de l'eurozona.

Rabobank recorda que el BCE és propietat dels governs, de manera que, "tècnicament parlant," el banc central podria simplement cancel·lar el deute adquirit, cosa que permetria als governs reduir els seus dèficits i els atorgaria "molt més espai pressupostari sota l'estàndard de deute del Pacte d'Estabilitat i Creixement."

El problema d'aquest enfocament no és tant tècnic com polític, afirma el banc holandès. "Perquè el perill del finançament monetari no radica en la tècnica, sinó en la seva naturalesa addictiva. Un cop engegada la impremta de diners, existeix el perill que la disciplina pressupostària acabi de desaparèixer totalment."

Opina que "això pot produir encara més inflació i, en casos extrems, fins i tot hiperinflació. Cada hiperinflació de la història ha estat precedida per un govern que es va excedir en finançar la despesa amb la impremta."

Per la seva banda, Esty Dwek, estratega de Natixis IM, afirma que "els riscos a la baixa continuen per a les accions a mesura que els inversors van valorant un escenari econòmic cada cop més negatiu." No obstant, afegeix que "els bancs centrals seran capaços de mantenir baixos els riscos sistèmics per tal d'evitar una crisi creditícia."

MUTUALITZAR EL DEUTE EUROPEU

La vicepresidenta espanyola d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha assegurat que estan treballant en una "línia de finançament especial" a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) "vinculada realment a la resposta al coronavirus," i que tingui una "condicionalitat vinculada" a la lluita contra la pandèmia.

Calviño ha afegit que seria "una mena de xarxa de seguretat per garantir la liquiditat", però sempre com una "assegurança", no "una línia d'accés immediat" a fons.

A més la Unió Europeu també debat la possibilitat de crear eurobons. El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha demanat "mutualitzar el deute europeu" per la crisi.

"La resposta a aquesta crisi ha d'anar més enllà, i requereix una actuació decidida i ambiciosa de les autoritats i institucions comunitàries a través dels instruments existents, tant financers com pressupostaris, així com possibles noves eines, entre les quals cal prioritzar aquelles que reforcin la capacitat de compartir -mutualitzar- els risc pressupostari dels Estats membres," ha assenyalat el governador.