Draghi (BCE): "El 'forward guidance' és especialment important amb els tipus al 0%"

El Banc Central Europeu (BCE) reuneix aquest dimarts els màxims mandataris de les polítiques monetàries a nivell global. Mario Draghi (BCE), Janet Yellen (Fed), Haruhiko Kuroda (Banc del Japó) i Mark Carney (Banc d'Anglaterra) analitzen el futur de la supervisió bancària i la política monetària. En concret, se centren en la importància de la comunicació entre els bancs centrals.

El panell estrella del dia es titula ‘Communication Challenges For Policy Effectiveness, Accountability and Reputation'. És a dir, els pesos pesants de la política monetària global avaluen els desafiaments en comunicació dels seus bancs centrals. Draghi ha destacat la importància que juga el paper del 'forward guidance'. És a dir, la guia de la política monetària que realitza el BCE des de 2013, que serveix per elevar la transparència sobre les projeccions dels seus membres i per a la construcció d'expectatives per part dels agents econòmics. Es tracta d'una guia que els principals bancs centrals tenen a la seva manera.

"El 'forward guidance' va ser inicialment protector, no proactiu, i va funcionar", concreta Draghi. De fet, segons la seva opinió "és especialment important amb el límit dels tipus inferior a 0", afegeix. El BCE té els tipus per a operacions principals de finançament al 0% i els tipus de facilitat de dipòsit al -0,4%. Mario Draghi assenyala que si la política monetària té èxit hi haurà "efectes positius per a l'estabilitat financera".

El banquer italià va protagonitzar el 26 de juny de 2012 un dels moments en què es va evidenciar la importància de la comunicació. O, almenys, la capacitat per influir el mercat amb el seu "Within Our Mandate, The ECB Is Ready To Do Whatever It Takes To Preservi The Euro. And Believe Me, It Will Be Enough". És a dir, "Dins del nostre mandat, el BCE està llest per fer el que sigui necessari per preservar l'euro. I creguin-me, serà suficient". Aquest dimarts, Draghi ha reiterat la seva defensa del 'forward guidance' pel fet que "serveix per estabilitzar els comportaments al mercat". Tot això, acompanyat de "transparència". Aquests elements juguen a favor de la transmissió de la política monetària a l'economia real, argumenta Draghi.

En aquest sentit, Haruhijo Kuroda, governador del Banc del Japó (BoJ), recorda que l'autoritat monetària nipona va situar en negatiu els tipus el 2015. "No va ser entès per tothom, per això és important la tasca de comunicació", afegeix . Els tipus segueixen al -0,1%, i assegura que ara tenen previsions més altes sobre l'acompliment futur de la inflació en un país que ha patit "deflació crònica".

Yellen també ha insistit en aquesta idea. "Els participants del mercat estan buscant una major certesa" sobre la política monetària, argüeix la presidenta de la Reserva Federal (Fed). En aquest sentit, la màxima mandatària del banc central nord-americà fins al 2018 -serà substituïda per Jerome H. Powell- assenyala que els diferents agents econòmics han d'entendre que les pujades de tipus "són una possibilitat" davant l'acompliment de l'economia. A la Fed hi ha 19 membres del Comitè i totes les seves veus són molt escoltades, però, això fa que "a vegades puguin confondre el mercat", admet.

El governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney, ha parlat amb un to més distès i ha reconegut haver "après" dels seus companys de panell. Carney ha insistit en la importància de millorar la comunicació en un món on hi ha "molts més usuaris de Facebook que subscriptors de 'Financial Times'". En aquest sentit, destaca la importància de la recerca acadèmica que publiquen els bancs centrals, però "no és la forma d'arribar al públic en general". Fins i tot creu que s'ha de millorar la comunicació entre les pròpies autoritats monetàries, que han d’"aprofitar les noves tecnologies".

El Governador del BoE ha reconegut la importància de la comunicació des de les institucions sobre els beneficis i perjudicis del Brexit per Regne Unit, especialment en l'actualitat sobre les "expectatives" que tenen per l'impacte en l'economia. També ha defensat la política monetària expansiva del Banc d'Anglaterra, amb un programa de compres d'actius i una única pujada de tipus -del 0,25% al ​​0,5% -, la primera en deu anys, tot i els nivells d'inflació del 3% que "seguiran durant els pròxims mesos". La decisió es deu a no frenar l'activitat econòmica "durant el procés" de negociacions de ruptura del Regne Unit amb la Unió Europea.

LA IMPORTÀNCIA DE LA SUPERVISIÓ BANCÀRIA

Ja durant el primer panell, un altre membre del BCE com és Sabine Lautenschläger adverteix de la importància d'incentivar l'eliminació dels actius dubtosos als balanços. En concret, l'experta alemanya incideix en els NPL -non performing loans-, referits als crèdits dubtosos o impagats que tenen presència en els balanços dels bancs. Aquests actius han disminuït la seva presència a 200.000 milions d'euros, tot i que encara suposen 795.000 milions d'euros a les entitats de l'Eurozona. "Els NPL són probablement el més gran desafiament i, per descomptat, són un llast per a l'economia", assevera la jurista alemanya.

En aquest sentit, Lautenschläger destaca el treball com a supervisor del BCE per "abordar les vulnerabilitats del sector bancari", i recorda que des del 2014 s'ha construït un equip de supervisió bancària des de zero. "Hi ha coses que necessiten millorar-se, però en general el sistema funciona amb problemes", afegeix.