Cinc raons per explicar per què l'Ibex sempre puja menys que Europa i Wall Street

Els inversors espanyols han après a conviure amb la dura realitat que les accions hispanes sempre cauen més quan les borses mundials s'esfondren i sempre pugen menys quan hi ha un gran rebot o una gran tendència alcista com la dels últims anys.

Una prova més d'aquest frustrant comportament ha estat l'enfonsament de l'Ibex des dels màxims anuals, superior al 40%, i el seu rebot posterior, inferior al 20%. Per part seva, Wall Street va registrar una caiguda mitjana superior al 30% fins als mínims de març, però el gran rebot posterior ha estat del 30%. De la mateixa manera, les accions europees en conjunt van caure de mitjana un 30% i han rebotat més del 20% fins als màxims d'abril.

Quines són les raons per a explicar el decebedor comportament de l'Ibex comparat amb de les grans borses europees i americanes? "La zona de l'euro és en una infraponderació estructural, ja que és probable que la seva política fiscal s'endureixi abans que a d'altres regions, la qual cosa crearà pressions potencialment insostenibles sobre l'euro", afirmen els analistes de Credit Suisse.

La falta d'una resposta fiscal més poderosa per part de la Unió Europea, a causa de la negativa dels països rics, és un factor que els inversors tenen molt en compte. "Estem sobreponderant països amb autonomia fiscal i monetària, com el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Noruega", afirmen des del banc suís.

Altres raons que donen aquests analistes són la fortalesa de l'euro enfront del dòlar, pel fet que la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) està augmentant el seu balanç tres vegades més ràpid que el Banc Central Europeu (BCE), i "una major pressió social per retallar els dividends a Europa respecte a d'altres regions".

Aquest factor és especialment rellevant en el cas de l'Ibex, ja que tots els bancs espanyols han retallat, ajornat o cancel·lat els seus dividends. Mentrestant, a Wall Street no existeix aquesta pressió sobre els bancs i cap no ha retallat el dividend.

Finalment, Credit Suisse esmenta la falta de "campions digitals" a Europa, encara més destacada a Espanya, que no compta amb cap gran grup tecnològic d'abast mundial, excepte Amadeus, l'exposició de la qual al turisme i les aerolínies ha provocat l'enfonsament de les seves accions.

Un altre gran factor que explica la feblesa de les accions espanyoles és la terrorífica situació econòmica que afrontarà Espanya durant els pròxims mesos. El seu principal motor aquests darrers anys, el turisme, serà el sector més afectat per la pandèmia de Covid-19. I la posició fiscal espanyola és, al costat de la d'Itàlia, la més problemàtica de la zona euro.

Des de l'Institut Internacional de Finances (IIF per les seves sigles angleses), destaquen la mateixa qüestió. "És probable que les mesures fiscals preses pels Estats Units esmorteeixin les conseqüències adverses del Covid-19 mentre el Japó i la zona euro poden veure recessions més profundes i recuperacions més lentes" pels seus menors estímuls, afirmen els seus experts.

L'estímul fiscal elevarà el deute del Govern americà del 80% al 110% del PIB, amb dèficits pressupostaris més amplis gairebé totalment finançats per compres substancials de la Fed, que només a l'abril ja van superar les compres de les tres rondes d'estímuls QE aprovades per a combatre la crisi financera.

"No s'espera que el Japó ni la zona euro utilitzin l'estímul fiscal de manera tan agressiva, mentre que els seus bancs centrals també estan adoptant un enfocament més conservador per a les compres", afirmen.

El Govern ha remès a la Comissió Europea el Programa d'Estabilitat 2020-2023 amb una important revisió de les previsions. L'Executiu preveu que el Producte Interior Brut (PIB) es desplomi un 9,2% en 2020 i que la taxa d'atur es dispari fins al 19%, mentre que per a 2021 estima un repunt del 6,8% en 2021 i un descens de la taxa d'atur fins al 17,2%.

Amb aquestes previsions, molts analistes ja comencen a fer travesses sobre quan demanarà Espanya fons de rescat europeu i ningú no descarta que es produeixi una crisi de deute sobirà malgrat el suport del BCE. Així doncs, les accions espanyoles seguiran sota pressió venedora durant els pròxims mesos.