BBVA llança la seva primera emissió de deute sènior 'non-preferred'

BBVA ha llançat la seva primera emissió de deute sènior 'non-preferred', que compta amb un venciment a cinc anys i un preu inicial de 85 punts bàsics sobre 'midswap', tot i que el preu definitiu dependrà de la gana dels inversors.

Els bancs d'inversió Barclays, Citi, Natixis, UBS i el mateix BBVA seran els col·locadors de l'emissió d'aquest deute, que és un nou tipus aprovat el passat mes de juny pel Govern per facilitar a les entitats el compliment dels requeriments mínims de fons propis i passius admissibles (MREL, segons les seves sigles en anglès), han informat a Europa Press fonts del mercat.

Durant la presentació dels comptes semestrals de BBVA, el director financer de l'entitat, Jaime Sáenz de Tejada, ja va avançar que el banc emetria, "probablement", uns 2.000 milions d'euros en deute sènior 'non-preferred' o no preferent durant la segona meitat de 2017.

Aquest tipus d'emissions de deute van ser aprovades pel Govern mitjançant el Reial decret llei de mesures urgents en matèria financera el passat mes de juny per facilitar a les entitats el compliment del requeriment mínim de fons propis i passius admissibles (MREL, per les seves sigles en anglès).

La mesura concedeix categoria legal als crèdits ordinaris no preferents, en línia amb el que s'ha fet per altres estats membres, amb els estàndards reguladors internacionals i amb les propostes que actualment s'estan fent a nivell de la Unió Europea (UE).

El deute sènior ‘non preferred', l'ordre de prelació del qual -en cas de resolució o concurs- és inferior a la resta de crèdits ordinaris, però superior al deute subordinat, és un producte complex dirigit a inversors qualificats.

De moment, l'única entitat espanyola que ha col·locat aquest tipus de bons al mercat ha estat Santander, que ho ha fet en quatre emissions realitzades entre els mesos de gener i juliol. El banc càntabre va col·locar 1.500 milions d'euros al gener, 2.500 milions de dòlars (2.194.000 d'euros) a l'abril, 400 milions de francs suïssos (363 milions d'euros) al maig i 500 milions de dòlars australians (334 milions d'euros) al juliol.