Trump compara els interessos de bons d'Alemanya i els EUA per pressionar la Fed

Donald Trump torna a pressionar a la Fed i ja en van tres vegades aquesta setmana. Però no és casualitat. Els mercats es mantenen pendents de les actes de l'última reunió de política monetària (de juliol) de l'entitat i de la compareixença d'aquest divendres de Jerome Powell a la cimera de Jackson Hole. Ha aprofitat l'expectació i ha tornat a dedicar-li un missatge a Twiiter. Aquest cop, en referència als bons a 30 anys al 0% que ha venut aquest dimecres Alemanya i els interessos.

"Alemanya està pagant zero interessos i en realitat li estan pagant per demanar diners prestats, mentre que els Estats Units, molt més fort i important, està pagant interessos i acaba de parar (espero!) l'ajust quantitatiu" ha publicat a la xarxa social. Mentre que ha afegit que el dòlar està més fort que en tota la seva història i molt dur amb les exportacions. "Sense inflació!" i s'ha preguntat "On és la Reserva Federal".

Alemanya ha venut aquest dimecres, per primera vegada, bons a 30 anys amb un rendiment negatiu, cosa que suposa una fita per al mercat de renda fixa. Encara que no ha sortit tan bé com esperaven. L'emissor de referència de la zona euro va vendre només 824 milions d'euros dels nous bons a llarg termini contra un objectiu de 2.000 milions, amb un rendiment del -0,11% i amb el Bundesbank retenint gairebé dos terços del deute en oferta. A principis d'aquesta setmana, el cupó del bo es va situar al 0%.

Malgrat això, Donald Trump ha aprofitat per comparar-se amb el país europeu i tornar a fer pressió a la Reserva Federal perquè abaixi els tipus d'interès, tal com ho està fent tota la setmana.

EL TERCER AVÍS EN TRES DIES

El president dels Estats Units assenyalava aquest dimarts que l'economia "està sana" i l'únic que frena el creixement dels Estats Units és la Reserva Federal. Mentre que va comparar el president de la Fed, Jerome Powell, amb un "golfista que no sap expulsar".

Un dia abans, el president va demanar directament a l'entitat una reducció de 100 punts bàsics i fins i tot va plantejar la idea d'una major flexibilització quantitativa, o compres d'actius per treure a l'economia "de la recessió".