Què pot passar a Síria després de la caiguda de Bachar a l'Assad? Aquestes en són les opcions

Què pot passar a Síria després de la caiguda de Bachar a l'Assad? Aquestes en són les opcions, segons les primeres valoracions dels experts.

Holger Schmieding, economista en cap de Berenberg, comenta que "el ràpid col·lapse del règim d'Assad a Damasc tindrà repercussions molt més enllà de Síria".

Segons la seva opinió, "els grans perdedors en són l'Iran i Rússia, sense el suport dels quals a l'Assad hauria perdut fa molt de temps la guerra civil que dura gairebé 14 anys". Per contra, “els grans guanyadors geopolítics en són Turquia i Israel”.

Segons la seva anàlisi, "Iran probablement ha perdut la seva principal ruta per enviar armes a la milícia terrorista Hezbol·là al Líban". I "tot i que en algunes parts de Síria podria haver-hi un buit de poder per un temps, l'Orient Mitjà podria acabar sent una mica menys inestable com a resultat".

Per Schmieding, "d'una manera o altra, la majoria àrab sunnita probablement serà la força política dominant a Síria en el futur".

No obstant, dues preguntes planen ara sobre el país Síria estabilitzarà o caurà en un altre episodi de caos, vessament de sang i/o venjança, potser similar a la situació a Líbia després de la caiguda de Gaddafi el 2011?

D'altra banda, els nous governants erigiran una dura dictadura islàmica o dirigiran un règim més tolerant en què minories com els kurds, els alauites i els cristians puguin viure en pau?

"És massa aviat per respondre aquestes preguntes", afirma aquest expert. "El destí de l'Iran després de la revolució islàmica del 1979 pot servir com a advertiment. A Síria, però, potències externes com Turquia i Qatar, els principals partidaris de les forces anti-Assad, podrien ajudar a impedir un resultat a l'estil de l'Iran o Líbia", afegeix.

Una de les claus és que "Turquia està molt interessada a convertir (parts importants de) Síria en un lloc estable per poder repatriar molts dels 3,5 milions de refugiats musulmans, la majoria sunnites, que està albergant en aquest moment".

En aquest sentit, Schmieding considera que "no és clar si el canvi de règim a Damasc també podria anunciar el retorn dels refugiats sirians des d'Europa, incloent-hi alguns dels 800.000 que es troben actualment a Alemanya".

D'altra banda, també hi ha el dubte sobre "si el risc de repressió per part dels nous governants a Síria, o l'atac inspirat per Turquia contra les forces kurdes a parts del nord de Síria, provocaran una nova onada de refugiats".

Per part seva, els analistes de Danske Bank destaquen que "el principal grup armat d'oposició, Hayat Tahrir Al-Sham (HTS), originalment una branca d'Al-Qaida, està designat com a grup terrorista tant pels EUA com per la UE" .

I afegeixen que "els estats del Golf també s'oposen a l'HTS", i per això "preval la incertesa" sobre el futur de Síria i les conseqüències geopolítiques de la caiguda de l'Assad.