L'OTAN reforça les seves defenses a Europa enfront de l'"amenaça més greu" en dècades

L'OTAN ha aprovat el reforç de la seguretat a Europa enfront de l'"amenaça de seguretat més greu en dècades", tal com l'ha definit Jens Stoltenberg, secretari general de l'aliança, al final de la reunió.

Podeu consultar aquí el directe especial de Bolsamanía sobre la guerra (en castellà).

“Avui els líders de l'OTAN han acordat restablir la nostra dissuasió i defensa a llarg termini per enfrontar a una nova realitat de seguretat. A terra, tindrem substancialment més forces a la part oriental de l'aliança més preparades, amb més equips i subministraments posicionats prèviament”, ha afirmat Stoltenberg.

“A l'aire, desplegarem més avions i enfortirem la nostra defensa aèria i antimíssils integrada. Al mar, tindrem grups d'atac de portaavions, submarins i un nombre significatiu de vaixells de combat de manera persistent”, ha detallat.

El secretari general de l'OTAN ha assenyalat que la guerra a Ucraïna "ha polvoritzat" la pau a Europa, causant un greu patiment humà i destrucció. De fet, a la declaració que ha realitzat al final de la reunió, ha qualificat el conflicte a Ucraïna com "l'amenaça més greu per a la seguretat euroatlàntica en dècades".

En aquesta línia, l'OTAN també ha anunciat l'activació dels mecanismes de defensa davant d'un atac rus amb armes nuclears, radiològiques, biològiques o químiques. El secretari general de l'OTAN va insistir aquest dimecres que l'ús d'aquest tipus d'armament canviaria la naturalesa del conflicte.

Aquestes notícies arriben de la cimera de l'OTAN a Brussel·les, on els dirigents de l'aliança busquen una posició comuna i pactar més sancions contra Rússia i els seus oligarques per la guerra a Ucraïna. Al focus hi ha l'energia russa, un extrem al qual es neguen diversos països del Vell Continent.

Olaf Scholz, canceller alemany, ho va deixar clar aquest dimecres a la Cambra Baixa del Bundestag. "Sí, acabarem amb aquesta dependència, al més aviat possible. Però fer-ho d'un dia per l'altre significaria sumir el nostre país i tot Europa en una recessió", va afirmar, afegint que "cents de milers de llocs de treball estarien en perill", a més que "sectors sencers de la indústria estarien a un pas de l'abisme".

Tot i això, aquest dijous s'ha conegut que Washington i Brussel·les estan a prop d'anunciar un nou acord que permetrà a la Unió Europea reduir la demanda d'energia russa i així no tenir tanta dependència del Kremlin, tal com publica Bloomberg aquest dijous. A finals de setmana, segons aquestes informacions, es donaran a conèixer els detalls d'aquest acord en què les dues administracions han estat treballant per augmentar els subministraments de gas natural i hidrogen dels Estats Units.

"Una prioritat important tant per al president com per als seus aliats europeus és reduir la dependència d'Europa del gas rus, punt final, i el full de ruta pràctica sobre com fer-ho: quins passos cal prendre, què hi pot fer els Estats Units", ha afirmat Jake Sullivan, assessor de Seguretat Nacional dels EUA als periodistes.