Impeachment: l'ambaixador dels EUA a la UE afirma que hi va haver quid pro quo Trump-Ucraïna

Continuen les vistes públiques al Congrés dels Estats Units del procés d'impeachment al president, Donald Trump. Aquest dimecres, el testimoni de l'ambaixador dels EUA a la UE, Gordon Sondland ha certificat l'intercanvi de favors entre la Casa Blanca i Ucraïna, pels interessos de Trump.

Va haver-hi quid pro quo, ha declarat. I, segons Sondland, la visita a la Casa Blanca del president ucraïnès, Volodimir Zelensky, estava condicionada al fet que obrís una investigació que pogués ajudar al seu homòleg nord-americà políticament.

D'altra banda, Laura Cooper, subsecretària adjunta del Pentàgon per a Assumptes de Rússia, Ucraïna i Euràsia, ha admès aquest dimecres durant una vista pública celebrada a la Cambra de Representants per a un possible impeachment contra el president estadoundiense, Donald Trump, que Ucraïna estava al corrent de la retenció de l'ajuda militar el mateix dia que el dirigent va mantenir la polèmica conversa telefònica amb el seu homòleg ucraïnès, Volodimir Zelenski.

Segons ha explicat, els alts càrrecs ucraïnesos van saber que hi havia un problema amb l'ajuda nord-americana al país "tan aviat com el 25 de juliol", dia quan Trump havia demanat a Zelenski per telèfon que fes el possible perquè la Fiscalia investigués el seu rival polític i exvicepresident nord-americà, Joe Biden, i el seu fill, Hunter.

Les paraules de l'encarregada de supervisar els assumptes d'Ucraïna i Rússia al Departament de Defensa soscaven el rebuig per part dels republicans a les acusacions sobre un quid pro quo per forçar Kiev a impulsar una indagació sobre Hunter. En la defensa a Trump, el partit ha al·legat que no hi va haver intercanvi de favors ni cap suborn si els ucraïnesos no estaven al corrent que l'ajuda estava sent retinguda.

No obstant això, Cooper ha relatat durant el seu testimoni davant la Comissió d'Intel·ligència de la Cambra de Representants que part del seu personal recordava haver rebut correus electrònics de l'Ambaixada d'Ucraïna el dia 25 de juliol, el mateix dia de la trucada entre els presidents.

"Què està passant amb l'ajuda en matèria de seguretat a Ucraïna?", recollia un dels correus electrònics enviats a un membre de l'equip de Cooper, que ha descrit a almenys tres interaccions entre el seu personal que demostren que el govern ucraïnès estava al corrent de la qüestió de l'ajut per part de Washington.

En un altre correu enviat pel Departament de Defensa el 25 de juliol -i l'existència del qual Cooper ha assegurat no tenir constància prèviament- s'advertia que "el Capitoli sabia allò de l'ajuda militar i, per tant, també l'Ambaixada d'Ucraïna".

Tal com ha defensat Cooper, el seu equip li va ensenyar els dos correus electrònics en qüestió després que es publiqués la transcripció de les seves declaracions a porta tancada davant la Cambra.

"Un va ser rebut el 25 de juliol a les 14.31 (...) i el segon, el mateix dia a les 16.25", ha manifestat.

"EL DE L'AJUDA NO ÉS COMÚ PERÒ PASSA"

El secretari adjunt per a Assumptes Polítics dels Estats Units, David Hale, ha assegurat que retenir ajuda a tercers països no és "comú" però passa "de vegades".

Així ha contestat Hale a la pregunta del congressista republicà John Ratcliffe, que ha apuntat que altres països com el Pakistan i el Líban han percebut recentment una suspensió de les seves respectives ajudes.

Hale, per la seva banda, ha aprofitat l'ocasió per recalcar que el que ha passat amb l'antiga ambaixadora de país a Ucraïna, Marie Yovanovitch, "va estar malament". Yovanovitch va ser cessada per Trump després que aquesta descrivís una "campanya de desprestigi". Segons Hale, la diplomàtica va actuar amb dignitat, com "una patriota".

"Crec que hauria d'haver seguit en el seu lloc desenvolupant un treball impecable", ha reblat. Yovanovitch va testificar a principis d'aquesta setmana que va ser víctima d'una "campanya de desprestigi" de la qual culpa principalment l'advocat personal de Trump, Rudy Giuliani, que hauria fet falses acusacions en contra seu.

Les compareixences públiques, que finalitzaran aquest dijous amb el testimoni de Fiona Hill, exmembre del Consell de Seguretat Nacional, estan cridades a establir les bases de la possible obertura formal d'un judici polític contra Trump.

Perquè el procés prosperi, una majoria de la Cambra de Representants hauria de votar a favor, si bé, els republicans són majoria al Senat, on tindria lloc l'esmentat judici.