Ajuts a les hipoteques: les alternatives que ja existeixen per a qui no els pugui demanar

Les entitats financeres i el Govern han aconseguit acordar una sèrie de mesures adreçades als hipotecats que han estat afectats per la inflació i les pujades dels tipus d'interès. L'Executiu calcula que més d'un milió de clients amb un préstec a tipus fix podrien beneficiar-se de les ajudes. Però això només representa el 27% del total, ja que cal complir diverses condicions per accedir-hi. Quines alternatives existeixen ja per a qui no les pugui demanar?

Entre les mesures que preveu el paquet d'ajudes destaca allargar el termini de les hipoteques fins a set anys per reduir la quota, demanar un període de carència de fins a cinc anys durant els quals només es paguin interessos o sol·licitar que es congeli el pagament de la quota de la hipoteca durant 12 mesos. Això no obstant, els ajuts variaran en funció del nivell de renda de les llars i també es complementaran amb altres iniciatives addicionals.

A més, cal tenir en compte que, encara que el paquet està aprovat al Consell de Ministres, l'entrada en vigor s'endarrerirà fins a l'1 de gener del 2023, segons indica el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital. I a això cal sumar-hi que no tots els bancs tenen l'obligació d'oferir les ajudes a les hipoteques, ja que seran d'aplicació voluntària.

Però abans que s'aprovessin les ajudes "al mercat ja existien mecanismes amb què l'usuari podia reduir el cost de la hipoteca, encara que no tots costen el mateix ni són igual de convenients per a tots els perfils", afirmen des del comparador financer Kelisto. Assenyalen tres alternatives: canviar d'hipoteca variable a fixa, allargar el termini de la hipoteca i negociar una carència.

Sobre passar la hipoteca variable a fixa, avisen que això no retallarà la quota de la hipoteca, "és més, fins i tot podria pujar lleugerament", però sí que garanteix estabilitat total: evitarà haver d'estar pendent de l'euríbor. En aquest cas, el cost dependrà de dues coses: del que digui el contracte i de la fórmula que es faci servir per fer-ho (novació, subrogació o cancel·lació i obertura d'una de nova).

A més, expliquen que el canvi es pot fer de tres maneres diferents: de més cara a més barata, el consumidor pot optar per una novació (és a dir, negociant el canvi amb el teu propi banc), una subrogació (canviant de banc) o per cancel·lar la hipoteca i contractant-ne una de nova.

"El cost de la subrogació ja es va reduir amb l'aprovació de la nova llei hipotecària del 2019" i "en els casos en què la novació o la subrogació servís per canviar el tipus variable pel fix, la normativa contemplava que el banc no podria cobrar una comissió de més d'un 0,15% durant els tres primers anys i res a partir del quart, a això només cal sumar -en el cas de la subrogació- el cost de la nova taxació que caldria fer perquè l'operació es podria fer (entre 200 i 400 euros)", afegeixen.

La segona alternativa seria allargar el termini de la hipoteca. "Aquest tràmit ja es podia fer abans que s'aprovessin les ajudes als hipotecats -s'efectua mitjançant una novació o canvi en les condicions del teu contracte-, però implica una sèrie de despeses i d'exigències que heu de tenir en compte". També adverteixen que suposa un alleugeriment per a la quota, però a la llarga obligarà a pagar més interessos. "Per a una hipoteca mitjana a Espanya, allargar la hipoteca cinc anys permetria reduir la quota mensual en un 27% (184 euros menys al mes), però augmentaria els interessos totals que s'acabarien pagant al banc un 50% (6.230 euros més al mes)".

Finalment, la tercera alternativa a les ajudes pactades passa per negociar una carència. Això permet als hipotecats reduir la quota que es paga al mes en una quantitat que depèn de la fórmula escollida. "Amb una carència d'hipoteca total es deixarà de pagar la quota de la hipoteca totalment, és a dir, no es paga capital ni interessos durant el temps acordat. En canvi, amb una carència d'hipoteca parcial, no es tornarà temporalment al banc el capital, però sí que es pagaran interessos", detallen els experts del comparador.

En aquest sentit, avisen que convé tenir en compte els desavantatges d'escollir aquesta opció: la quota a pagar un cop acabi el període de carència serà lleugerament superior, el cost final de la hipoteca amb carència augmentarà i s'hauran de pagar despeses per la novació. A més, cada banc pot establir certs requisits per demanar una carència d'hipoteca.