La banca deixa Espanya com un dels pitjors països del món en fons d'inversió
Morningstar publica un estudi en el qual analitza la indústria de fons a escala global
- La companyia d'anàlisi assenyala que en regulació i impostos i en transparència el sector espanyol es troba en la mitjana
- No obstant això, en costos i en el seu sistema de vendes està molt per sota
- En castellano: La banca deja a España como uno de los peores países del mundo en fondos de inversión
Actualitzat : 12:41
La indústria espanyola de fons d'inversió no surt molt ben parada en les comparacions internacionals. Ni en com s'inverteix per part dels estalviadors, ni en com es venen i cobren els productes, generalment a través de les xarxes bancàries.
Així ho posa de manifest Morningstar, que acaba de publicar l'informe 'Global Fund Investor Experience', que avalua la realitat de les indústries de fons de 25 països a Europa, Amèrica del Nord, Àsia, Europa i Àfrica. En aquest sentit, el resum és que els Estats Units apareix al top, mentre que a la cua hi ha Bèlgica, Finlàndia, França, Itàlia i Espanya. "La qualificació general d'Espanya està per sota de la mitjana. Les seves qualificacions mitjanes en regulació i tributació i en divulgació brillen, però en honoraris i despeses i en vendes són molt pitjor", resumeix l'informe que es publica tot just tres mesos abans que entri en vigor la normativa MiFID II, que té com a missió posar l'accent sobre una major transparència sobre les inversions i els costos suportats pel client.
La companyia nord-americana d'anàlisi, una referència en fons d'inversió, analitza quatre grans qüestions. Una d'elles és la regulació i els impostos, que pesa un 20% en l'estudi. És a dir, la part relacionada directament amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i amb l'Agència Tributària en el cas espanyol, que se situa aquí a la mitjana. Igual que en transparència, la ponderació és del 30%.
La qualificació general d'Espanya està per sota de la mitjana. Les seves qualificacions mitjanes en regulació i tributació i en divulgació brillen, però en honoraris i despeses i en vendes són molt pitjors
En el primer cas, els autors de l'estudi recorden que la regulació es basa en la normativa europea UCITS, i que els inversors tenen accés a fons domiciliats en diversos països. No obstant això, Morningstar recorda que els estalviadors que es preparin per a la jubilació amb una pensió complementària ho fan "a través d'un sistema de pensions separat, on les opcions són més limitades i els beneficis de la regulació UCITS no s'apliquen".
Pel que fa a la transparència, l'estudi recorda que hi ha requeriments d'informació sobre les carteres cada trimestre, que es publiquen a la CNMV. Així, hi ha "bones pràctiques de transparència" sobre les inversions dels fons. Entorn del 80% dels productes excedeix els requeriments reguladors en aquest tema. És a dir, aporten encara més informació, en molts casos amb informes mensuals.
COSTOS ALTS I VENDA DEFICIENT
Fins aquí, la part en la qual la indústria espanyola no surt mal parada, encara que tampoc supera la mitjana dels 25 països analitzats per Morningstar. No obstant això, en l'apartat de costos, que pesa un 30% en l'anàlisi global, se situa per sota de la mitjana, el que és una constant cada vegada que s'estudien les comissions pagades en general pels clients espanyols, en una indústria amb una menor penetració de la gestió passiva però amb un elevat nombre de falsos fons actius. "La comparació en taxes i despeses és menys favorable que amb altres països", conclou Morningstar.
En concret, els analistes de la companyia nord-americana sostenen que els fons en què no hi ha comissions incloses per als clients existeixen. És a dir, és una opció disponible per a l'inversor espanyol, però "constitueixen una petita part dels actius dels inversors". A més, Morningstar recorda que les retrocessions -pagament d'una part de la comissió al venedor- està permesa tot i les restriccions de MiFID, mentre els conflictes d'interès són "obvis" quan ocorren: "Molts representants de fons estan empleats pel fons".
En aquest sentit, els costos de mitjana estimats per Morningstar en el cas dels fons comercialitzats a Espanya són del 0,4% per als de renda fixa si estan domiciliats i de l'1,15% per al conjunt de productes disponibles per a la venda (únic apartat per sota de la mitjana), del 2% i de l'1,84% respectivament en renda variable i de l'1,12% i l’1,7% entre els mixtos. Així mateix, l'estudi critica que "Espanya permet als fons carregar costos quan la rendibilitat és positiva sense que hi hagi compensació quan el rendiment és inferior".
El quart anàlisi és el pitjor per a Espanya, que queda a la cua en les pràctiques de vendes, condicionades pels canals dels grans bancs i asseguradores, confirma Morningstar. El mercat compleix amb tots els aspectes rellevants de la directiva MiFID, a falta que entri en vigor l'any que ve la segona part. Però menys del 20% dels fons venuts es comercialitzen a través d'un format d'arquitectura oberta en què el client pugui triar diferents opcions de diferents gestores. "És un percentatge molt més baix que en altres països", expressa Morningstar. A més, afegeix, "els assessors reben una compensació excessiva per a la venda de fons específics als fons amb una pràctica comú a través de comissions de llançament", conclou l'informe, que tan malament deixa la indústria espanyola de fons.