El veto dels 'curts' en Liberbank complica l'aprovació del lloguer d'accions per als fons

La petició dels fons per llogar accions a tercers compleix nou anys entre les tasques pendents del Ministeri d'Economia. Han passat tres ministres -Pedro Solbes, Elena Salgado i Luis de Guindos- i segueix al calaix. I el veto de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a l'obertura de noves posicions curtes en Liberbank, que ha tornat a dirigir el focus cap als baixistes, amenaça que segueixi aparcada.

La indústria, de la mà d'Inverco, reclama que els fons puguin llogar els seus valors a tercers per obtenir una rendibilitat extra mitjançant les comissions que es cobren als prestataris. De fet, Inverco va enviar a Economia una proposta de la normativa, que després de rebre el 2008 el vistiplau del Consell d'Estat no hauria de passar pel Congrés. Però les pressions baixistes sobre Banc Popular i Liberbank durant la primera meitat de l'any tornen a posar en perill el vistiplau definitiu que el sector esperava per a finals de l'any passat o principis de 2017.

Popular, que va ser intervingut i adjudicat per un euro al Santander el passat 7 de juny després de la fugida de dipòsits directament relacionada amb el seu enfonsament borsari, va 'morir' amb un agregat de posicions curtes del 9,77% del capital que setmanes enrere va arribar al 12,37%. Amb l'exclusió de la borsa del banc que presidia Emilio Saracho, Liberbank va patir una onada de vendes que es va emportar el 40% del seu valor en una setmana, i que va frenar la CNMV amb la prohibició temporal de noves vendes en curt sobre la entitat durant un mes des del passat 12 de juny. Al juliol, el regulador presidit per Sebastián Albella va estendre el veto dos mesos més, de manera que al setembre haurà de decidir si el retira -en aquest cas no hi hauria notificació- o si torna a prorrogar-lo.

Des del Govern, Luis de Guindos va aplaudir la decisió sobre Liberbank en considerar que les seves caigudes s'havien produït per "moviments especulatius", mentre que Ramón Aguirre, portaveu del PP a la Comissió d'Investigació de la Crisi, va qüestionar per què no s'havia pres també amb el Popular -ho va fer al Congrés davant Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya, que no té competència al respecte i va eludir la pregunta-.

Els casos de Liberbank i Banc Popular són puntuals i no haurien d'afectar la decisió sobre regular el lloguer d'accions

La CNMV ho va justificar que aquest tipus de mesures només té efectivitat si la pressió baixista és reduïda -1,39% del capital en Liberbank-. A més, és perillós culpar les vendes en curt amb les caigudes d'una acció. De fet, els responsables de la meitat de les majors posicions curtes a la borsa espanyola perden diners aquest any. Entre d'altres, les de DIA, que suporta apostes que suposen el 19% del capital –van arribar al 24,86% -, però el valor puja un 19% el 2017.

"Aquests casos són puntuals i no haurien d'afectar la decisió sobre regular el lloguer d'accions", expliquen des d’Inverco a 'Bolsamanía'. No obstant això, l'optimisme s'ha reduït a l'associació. Després de la investidura de Mariano Rajoy el 29 d'octubre, donava per fet que seria imminent. Gairebé deu mesos després, la sol·licitud segueix aparcada al calaix.

COMPETIR AMB "DESAVANTATGE"

La primera vegada que la indústria d'institucions d'inversió col·lectiva (IIC), a través del seu patronal Inverco, va presentar una sol·licitud formal, va ser el 2008. És a dir, en el preludi de la crisi que va colpejar l'economia espanyola i, per extensió, el mercat de renda variable. L'auge de les posicions curtes en un moment especialment delicat per al sector financer va fer políticament impossible impulsar aquesta normativa. Els baixistes són sempre els inversors odiats quan hi ha pèrdues generalitzades en ser els que guanyen. A més, entre 2011 i 2012 va haver-hi prohibicions temporals a les vendes en curt en diversos països de la Unió Europea, incloent-hi Espanya.

Tot i així, la pràctica de prestar valors a tercers està estesa entre els fons d'inversió, fons de pensions i ETF de la major part de mercats desenvolupats. "L'últim país a permetre a les IIC prestar els seus valors va ser Bèlgica, i ho va fer a l'any 2007", assenyala el document que va enviar Inverco al Ministeri d'Economia i Competitivitat l'any passat, després de les eleccions del 26 de juny. L'associació va tornar a posar sobre la taula la seva vella reivindicació, una vegada que les caigudes de la borsa van quedar enrere i la Moncloa apuntava a tornar a tenir Govern estable o, almenys, no provisional.

"Des d'una perspectiva de dret comparat, les IIC espanyoles estan en desavantatge comparatiu: Espanya és l'únic país en què les IIC no poden dur a terme l'operativa de préstec de valors", sosté Inverco. L'associació calcula que els inversors que sí que presten els seus actius a Espanya van elevar la rendibilitat en 10,14 punts bàsics amb les accions i, en el cas del deute públic, en 1,40 punts bàsics. Unes dècimes més en el retorn anual que dependrien de la intensitat i recurrència del préstec.

El lloguer, de fet, és habitual entre els vehicles d'inversió internacionals que tenen accions en empreses espanyoles. Per exemple, el 16% de DIA està en mans de quatre inversors institucionals -el fons sobirà noruec Norges Bank, els bancs d'inversió nord-americans Goldman Sachs i Morgan Stanley, i la gestora nord-americana BlackRock- que presten pràcticament la meitat d'aquests títols a tercers.

Amb aquest préstec, els fons o ETF mantenen la seva exposició a llarg termini i esgarrapen una rendibilitat extra a curt termini. Però també són la principal munició per als fons de cobertura que aposten contra una empresa per conviccions baixistes o per establir cobertures per altres inversions alcistes -estratègia long-short-. El seu 'modus operandi' tradicional consisteix a prendre prestats valors per vendre'ls i rebre'ls per, posteriorment, recomprar al mercat quan han de tornar-los al seu legítim propietari. Si en aquest procés l'instrument cau, ells guanyen (vegeu vídeo amb el funcionament de les posicions curtes).

"No és només per als 'curts', hi ha altres inversors que necessiten demanar prestats valors per a la seva operativa", recorden des d’Inverco. Així succeeix amb agents del mercat com els que s'arbitren operacions fallides entre inversors. No obstant això, els clients del lloguer de valors solen ser els baixistes. Precisament per això, cada vegada que hi ha accidents al mercat -per exemple, la caiguda del Popular o el veto a Liberbank- es qüestiona aquest tipus d'inversió, de manera que la indústria tem un altre retard indefinit en l'aprovació de la normativa.