Urgeix reformar les pensions: el sistema actual pot no ser el més òptim per a 2021

El sistema de repartiment segons el qual actualment es regeixen les pensions públiques pot deixar de ser el més òptim l'any vinent, a favor del sistema de capitalització. Per això, urgeix més encara una reforma que passi pel control de la despesa a llarg termini i un canvi estructural que elevi la quantia de recursos disponibles, segons consideren economistes i diversos sectors.

El sistema de repartiment genera més recursos que un sistema de capitalització quan la suma del creixement dels ocupats i dels salaris és superior a la taxa de rendibilitat a llarg termini d'un actiu sense risc, com pot ser el bo de l'Estat a deu anys. Això és el que ha succeït al 2019, aprofitant els últims trimestres de creixement econòmic abans de la nova recessió i els màxims que s'estan obtenint en la recaptació d'impostos. Però aquesta situació està canviant per complet al 2020.

És el que explica un estudi elaborat pel Consell General d'Economistes, en el qual es detalla que, precisament, l'enfonsament de la rendibilitat de l'actiu sense risc i l'increment dels salaris va fer que fins a principis de 2020 el sistema públic de repartiment fos socialment més òptim que el sistema de capitalització. "Aquesta situació pot canviar al 2021 si es manté la tendència alcista en la prima de risc d'Espanya i la destrucció temporal d'ocupació i salaris derivada de la Covid-19 es converteix en permanent", avisen.

Consideren per tant que, si es torna a girar l'optimalitat cap al sistema de capitalització, la urgència de reforma passarà, especialment, pel control de la despesa a llarg termini del sistema de repartiment, a l'espera que torni a produir-se una bona conjuntura del mercat laboral per a bloquejar fons que serveixin per a finançar el ritme creixent de despeses associades a la longevitat. "És el moment de plantejar reformes estructurals que elevin la quantia de recursos disponibles, especialment pel costat de la productivitat, com l'increment de la competència i la flexibilització dels mercats de béns i serveis, i pel costat també del sanejament dels comptes públics, on reduir el binomi dèficit-deute".

No obstant això, reconeixen els problemes que sorgeixen a l'hora d'haver de prendre decisions en el marc d'un sistema del qual han desaparegut totes i cadascuna de les seves premisses, com és el cas del sistema públic de repartiment, la premissa essencial del qual era una piràmide amb una àmplia base de població jove sobre les cohorts de jubilats, a més de la falta d'alternatives rellevants que puguin articular una solució òptima com és la falta d'un desenvolupament dels sistemes complementaris d'estalvi personal i d'ocupació, asseguren.

JUBILACIÓ ACTIVA I HIPOTEQUES INVERSES

Quant a les possibles solucions que es plantegen s'hi troba la de potenciar l'anomenada jubilació activa, eliminant barreres a l'entrada com habilitar el seu ús abans de l'edat legal de jubilació i per menys del 100% de la base reguladora. També creuen que seria convenient desincentivar la jubilació anticipada basada en prejubilacions, baixes incentivades o Expedients de regulació d'Ocupació (ERO).

Opinen que seria necessari implementar reformes als mercats i estructures productives per a incrementar la productivitat total dels factors, basades en sistemes de transferència del coneixement intra-empresa dels treballadors de més edat als joves, digitalització i automatització de processos productius que generen escàs valor afegit, flexibilització del mercat de treball i rebaixa de la falca fiscal als treballadors de més edat. Així com incrementar l'oferta de productes i serveis d'inversió, com a fons que inverteixen en funció del cicle vital, mecanismes de conversió en liquiditat de l'habitatge (hipoteques inverses i rendes vitalícies), plans d'estalvi sistemàtic o assegurances.

Una altra possibilitat seria la d'apostar per una implantació ambiciosa de sistemes de previsió social complementària amb reforma dels costos de gestió financera i combinació de la contribució tant a la Seguretat Social com a un pla d'ocupació. Donat l'impacte sobre la cotització patronal, afirmen que és necessari que aquesta tingui incentius fiscals addicionals, així com no fiscals, com ara aportacions compensatòries públiques o subvencions.