Aconseguir pensions suficients, sostenibles i equitatives? Així ho farien els experts

Durant aquestes setmanes, la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo debat sobre la necessitat d'abordar un canvi en les pensions per assegurar la sostenibilitat del sistema públic. Davant una qüestió que preocupa gran part dels ciutadans, un grup d'experts dóna una sèrie de recomanacions per aconseguir que en un futur les pensions puguin ser també suficients i equitatives.

El Fòrum d'Experts de l'Institut Santalucía considera que cal urgentment arribar a pactes socials i d'Estat, amb una àmplia majoria, per canalitzar el creixement econòmic i assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions, justament quan més alta és la incertesa causada per l'incessant impacte sanitari i econòmic de la Covid-19. Per això, han presentat un document subscrit pel president d'aquest Fòrum, Guillermo de la Devesa, el director i el subdirector de Fedea, Ángel de la Fuente i José Ignacio Conde-Ruíz, el responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research, Rafael Doménech, i l'economista José Antonio Herce.

En ell plantegen que l'actual sistema de pensions posa en risc la seva pròpia viabilitat i l'equitat intergeneracional, ja que les pensions públiques són més elevades del que permeten els salaris i els tipus de cotització. Un fet que s'accentua amb l'elevada esperança de vida després de la jubilació. Per a corregir aquest problema de sostenibilitat, creuen necessari reduir l'actual taxa de substitució, ja que "en cas contrari caldria abordar una forta i creixent pujada impositiva". També consideren necessari generalitzar i aprofundir a allargar la vida laboral així com recuperar el factor de sostenibilitat, lligant el retir laboral a l'esperança de vida.

Un altre assumpte és el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, possible sempre que es garanteixi la sostenibilitat del sistema. No obstant això, avisen que, en la situació actual, vincular-lo a l'IPC "agreujaria la deficitària situació de la Seguretat Social". Això sí, les pensions mínimes sí que caldria blindar-les enfront de l'efecte de la inflació per raons d'equitat.

Advoquen per la separació de fonts per a finançar el sistema, sent a càrrec de les cotitzacions les pensions contributives, però que s'incloguin com a impostos generals els complements de mínims i altres prestacions no contributives. "Això exigeix el traspàs al Pressupost General de l'Estat dels costos lligats a les bonificacions de les cotitzacions per al foment de l'ocupació i altres conceptes no contributius", afirmen.

Creuen que cal potenciar la previsió social complementària per a estendre els sistemes privats d'estalvi, tant individuals com col·lectius. Al mateix temps, donar suport als mecanismes de fiscalitat basats en el principi de neutralitat per no distorsionar decisions d'inversió. No obstant això, desaconsellen reduir les deduccions de les aportacions a plans de pensions individuals, perquè "és discriminatori i perjudica especialment els treballadors per compte propi". Proposen crear un "perímetre d'estalvi previsional a llarg termini", on hi tingui cabuda qualsevol tipus de producte financer amb el mateix tractament fiscal que els plans de pensions. Així, "l'estalviador podria vendre i comprar diferents actius sense penalització tributària, sempre que mantingués aquests recursos fins a haver arribat a l'edat de jubilació", detallen.

COMPATIBILITZAR PENSIÓ I SALARI

Aquest grup d'experts defensen la possibilitat de compatibilitzar el cobrament de la pensió de jubilació i d'un salari, i consideren contraproduent qualsevol mecanisme de jubilació forçosa. En aquest sentit, donen suport a l'adopció de polítiques flexibles que estimulin una major participació laboral de les persones de més edat, per a l'aprofitament de la seva experiència i talent.

D'altra banda, opinen que no s'ha de comparar la despesa pública en pensions com a percentatge de PIB amb altres països, ja que la piràmide poblacional no és equivalent. "En termes comparatius, la població espanyola és més jove en mitjana que la de països del nostre entorn. Això significa que en països on actualment gasten més fons en pensions en proporció al PIB es deu al fet que les seves taxes de dependència són més altes, no perquè les seves pensions siguin més generoses que les espanyoles", matisen.

Finalment, donen suport a l'extensió del sistema de repartiment cap als comptes nocionals per la seva transparència i equitat. "No es tracta de transitar cap a un sistema de capitalització, sinó de mantenir l'actual, amb complements de mínims finançats per impostos, en el qual s'introdueixen comptes individuals nocionals com a instrument per al càlcul de les pensions", aclareixen.