El tancament de caixers i la Covid enterren els diners en efectiu: desapareixerà en deu anys

El tancament de sucursals bancàries i caixers automàtics durant els últims mesos han fet créixer les dificultats per obtenir diners físics. A això s'ha sumat la pandèmia de la Covid-19 i les restriccions, que han incrementat l'ús de la targeta cavant la tomba de l'efectiu. Es compliran les profecies que apunten que els diners en metàl·lic acabaran desapareixent més aviat que tard? La gran majoria de les empreses, tant a Europa com a Espanya, no li donen més d'una dècada.

Una societat sense efectiu podria estar més a prop que mai. I és que fins a un 75% de les entitats espanyoles creu que en deu anys com a màxim ens trobarem amb un mercat on els diners físics tot just tinguin presència. Així s'extreu de l'últim Informe Europeu de Pagaments d'Intrum, on un 5% opina que això passarà durant els propers dos anys, el 12% en cinc anys i el 58% en deu anys. El 25% restant preveu que més endavant o mai.

La mitjana europea seria similar al percentatge espanyol i al de regions com el Regne Unit (75%) i molt proper a les xifres obtingudes a França (76%) o Itàlia (77%). A nivell europeu es pot concloure que la creença de la desaparició de diners en efectiu durant la pròxima dècada és generalitzada als 29 països analitzats per a aquest estudi, especialment a Romania (82%), Bulgària (81%) i Alemanya (79%) , on un alt percentatge d'empreses realitzen aquesta estimació. Per sota del rànquing quedarien països com Croàcia (68%), Bòsnia (71%) o Portugal (72%).

Ha tingut alguna cosa a veure amb això la pandèmia? Sembla ser que sí. Així ho assegura almenys el 46% de les companyies enquestades. "Arran de la crisi sanitària, un gran nombre d'entitats ha optat per reforçar les seves eines de pagament en línia per facilitar als seus clients l'adquisició de productes o serveis, mitigant així el risc de caiguda de la demanda. Això ha accelerat l'arribada d'una societat sense efectiu", expliquen des de la plataforma.

Segons l'última Enquesta nacional sobre l'ús de l'efectiu elaborada pel Banc d'Espanya, l'efectiu s'ha vist afectat durant la pandèmia, passant a col·locar-se en un segon lloc, després de la targeta de dèbit. Durant l'any passat, només el 36% dels espanyols va usar els diners en metàl·lic com a forma de pagament habitual. No obstant això, l'efectiu encara es manté com el mitjà més usat entre els majors de 64 anys i les persones d'entre 18 i 24 anys. A més, un 2,5% de la població va declarar que havia deixat de fer servir l'efectiu per motius d'higiene a causa de la pandèmia.

El 2020, també va baixar notablement el llindar a partir del qual es prefereix utilitzar la targeta a l'efectiu: d'una mitjana de 106 euros a 52 euros. Més de 54% tria la targeta de dèbit com la seva preferida per abonar les seves compres.

Al costat de l'auge de les vies digitals de pagament s'està produint una important disminució dels punts d'accés a efectiu, cosa que estaria reforçant la previsió que l'efectiu desapareixerà. Durant l'última dècada, el nombre d'oficines bancàries ha disminuït a prop del 50% i el total de caixers automàtics s'ha reduït un 20%, percentatge que ha provocat que al voltant d'1,3 milions de persones es trobin en una situació complicada per obtenir diners físics, segons dades del Banc d'Espanya.

"La transició de l'efectiu als diners digital és un fet. No obstant això, encara que la seva arribada podria suposar grans beneficis com l'estalvi de costos, la facilitat en la gestió financera o la reducció de la petjada mediambiental per l'estalvi de recursos i despesa de paper, també portaria moltes altres conseqüències negatives. Entre elles, l'increment del ciberdelicte, la despesa excessiva, l'augment de l'exclusió social o, en el cas de les empreses, una major amenaça per als minoristes", opinen.