Primer assalt entre el front franco-alemany i els 'frugals' pel fons de recuperació

La Unió Europea (UE) assisteix aquest dimecres al primer enfrontament formal entre els dos fronts creats al si dels Vint-i-set sobre la quantitat, disseny i terminis del Fons de Recuperació després de la pandèmia. El bloc franco-alemany defensarà la seva proposta d'un paquet de 500.000 milions d'euros en transferències per als estats membres, contra el grup dels anomenats 'frugals' -Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca-, partidaris de préstecs i ferms opositors al fet que comporti una mutualització del deute o un augment de les contribucions dels països a les arques europees.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presenta aquest dimecres la proposta de la UE sobre aquest fons, després que aquests últims dies totes dues faccions hagin fet públiques les seves postures. Ho fa en el marc de la represa de les negociacions sobre el pressupost comunitari de 2021 i algunes fonts coneixedores apunten al fet que Brussel·les optarà per una fórmula mixta, que inclourà subvencions i préstecs. No obstant això, "els detalls, forma, com s'alimentarà per part dels estats membres, les condicions que imposarà als beneficiaris i, especialment la seva quantitat final, no es revelaran fins d'aquí a un temps", expliquen els experts de Rabobank, que preveuen llargues negociacions.

Els dos aspectes més conflictius, ara com ara, són la xifra d'aquestes ajudes i com es distribuiran entre els països membres. La proposta presentada per França i Alemanya n'eleva la quantitat final a mig bilió d'euros, mentre que el document divulgat pels països del nord aquest cap de setmana defensa un fons "temporal i puntual". La seva postura és que sigui un afegit a les ajudes ja aprovades i al pressupost per a 2021-2027, i no inclou una xifra concreta com el pla franco-alemany, sinó que proposa esperar que la Comissió Europea determini primer quants diners necessita cada país per a la recuperació financera.

Tal com reflecteix el Banc d'Espanya, a la recent publicació 'Reflexions sobre el disseny d'un Fons de Recuperació europeu', l'augment de les necessitats de finançament dels estats membres directament vinculades a aquest efecte de la pandèmia podria ascendir, d'acord amb les estimacions actuals, a més de 8 punts percentuals del PIB de la UE al 2020 i a més de 2 punts percentuals en 2021. "Aquestes magnituds ofereixen una idea de la capacitat de la qual hauria de disposar el Fons en el seu paper de 'backstop' per desactivar de manera creïble possibles amenaces per al finançament normal de les necessitats dels països, segons es recull a dotar a aquest instrument d'una capacitat inicial teòrica que se situaria en un ordre de magnitud d'entre 1 i 1,5 bilions d'euros".

La diferència entre aquestes aproximacions i la inclinació de la Comissió Europea per una fórmula híbrida, fa pensar a alguns experts que l'import final podria superar el bilió d'euros. Segons Albert Guivernau, professor d'Empresa i Economia de la Universitat Abat Oliva CEU, el primer tram serà de mig bilió i es lliurarà en forma de subvencions, mentre fins a 700.000 milions d'euros s'alliberaran en forma de préstecs.

TRANSFERÈNCIES O SUBVENCIONS?

D'aquests, els experts de Goldman Sachs esperen que Espanya rebi una transferència de, com a mínim 65.000 milions d'euros, que es podrien elevar a 100.000 milions si el repartiment de fons dóna més importància a l'impacte de la Covid-19. Quant als avantatges de les subvencions respecte als préstecs, els experts de Monex creuen que les primeres "tenen un efecte neutral sobre les primes de risc nacionals i, per tant, comporten la capacitat de promoure una recuperació sostenible".

Espanya, per part seva, demana que el fons tingui el doble objectiu de facilitar el manteniment d'unes condicions de finançament adequades per al deute sobirà dels estats membres —cosa que exigeix dotar el Fons d'una capacitat de compra de títols de deute públic durant terminis dilatats— i d'impulsar el finançament de projectes específics de naturalesa estructural afins a les necessitats estratègiques del conjunt de la UE.

El Banc d'Espanya insisteix que aquest instrument "ha de ser eficient (regit pel principi d'ús adequat i proporcional dels recursos públics); solidari (fent especialment accessibles els seus recursos a aquells que més ho necessitin); equilibrat (eliminant riscos de transferències permanents induïts per comportaments oportunistes dels membres) i amb una condicionalitat en l'ús dels seus recursos lligada als propis objectius de l'estratègia de recuperació, amb especial èmfasi a potenciar les palanques de creixement".

Així mateix, en la mesura en què neix lligat a una estratègia europea de mitjà i llarg termini, el fons hauria de tenir una vocació de vigència durant un horitzó molt ampli, donant lloc possiblement a una estructura permanent, i estar recolzat pel pressupost de la UE, reforçat adequadament mitjançant recursos addicionals dels països i per ingressos procedents de l'eventual implantació de noves figures tributàries a escala de la UE.

UN PROCÉS QUE DURARÀ TOT L'ESTIU

"Després de la proposta de la Comissió Europea el 27 de maig, començarà el procediment institucional habitual, començant per les discussions informals entre governs en contacte amb el Parlament Europeu", apunta el banc nord-americà, que preveu les dates més primerenques per a l'aprovació del Fons l'11 de juny, amb reunió de l'Eurogrup, i el 18 de juny, amb Cimera de la UE, encara que adverteix que en ser necessària la unanimitat dels Vint-i-set, pot ser que el procés s'allargui tot l'estiu.

D'aquesta manera, quan l'acord entre els 27 països de la UE s'hagi assolit, es procedirà a l'aprovació formal per part del Parlament Europeu i a la ratificació per cadascun dels 27 parlaments nacionals, per la qual cosa Goldman Sachs espera que els fons es desemborsaran entre 2021 i 2023, amb uns 300.000 milions el primer any.