Poques esperances que l'aplaudit pla espanyol venci les reticències de la UE

Els líders de la Unió Europea (UE) celebren una videoconferència aquest dijous per debatre el famós 'Pla Marshall' de recuperació en resposta a l'impacte econòmic del coronavirus. Aquests últims dies s'ha esbossat el camí cap a una postura de consens, impulsada per Espanya, principalment -al costat de França-, un pla que ha estat àmpliament aplaudit, i que fins a la Comissió Europea hi dóna suport formal. No obstant això, després de la decepció del paquet de rescat que es va aprovar abans de Setmana Santa, les expectatives d'analistes i inversors que s'arribi a algun acord es troben sota mínims.

Les línies que divideixen els països són ben conegudes (enfronten als Estats del sud, amb un gran deute, i demanen una gran potència de foc financera compartida, amb els del nord, amb menys deute, i que es resisteixen a la mutualització de les arques públiques). I cap casa d'anàlisi consultada no estima que se superin fàcilment.

Bona mostra d'això s'ha vist en el comportament de les primes de risc, amb l'espanyola disparada a nivells de juny de 2016 i la italiana amb la pitjor cotització des de juliol de 2019. Els inversors cerquen refugi en actius segurs com el bo alemany, en vista de les escasses opcions que la reunió del Consell Europeu aclareixi com finançar el bilió d'euros que costarà reflotar les economies del bloc comunitari, una quantitat que ha avançat la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

Thierry Breton, comissari europeu de Mercat Interior, va comentar aquest dimarts que la UE hauria de gastar el 10% del PIB per fer front a la crisi del Covid-19. A més, va apuntar que el sector del turisme hauria de rebre entre un 20% i un 25% de les ajudes del fons de recuperació que preveu crear la UE per rellançar l'economia. El director general del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), Klaus Regling, va preveure que es requeriria “almenys” 500.000 milions d'euros més de les institucions europees, a més del muntant de 540.000 milions ja acordat.

A la vista d'aquestes xifres, les necessitats són clares. El problema és la profunda dissensió sobre els mitjans per recaptar la pantagruèlica quantitat que demanarà la recuperació després de la pandèmia. El pla del Govern de Pedro Sánchez, presentat aquest dilluns al president del Consell Europeu, Charles Michel, i que tan bones sensacions ha causat, va elevar fins a 1,5 bilions d'euros la suma final.

La proposta espanyola manté la posició inicial d'aconseguir finançament per als països més colpejats per la pandèmia, però amb una reformulació apta per a Alemanya. La cancellera Angela Merkel ha insistit que no acceptarà cap mena de bons europeus, una idea que ha estat impulsada en el passat pels països del sud de la UE per compartir la càrrega del deute de la reconstrucció econòmica.

Amb la lliçó apresa després de l'estomacada de fa menys de dues setmanes, el Govern PSOE-Podemos ha plantejat un fons de recuperació vinculat al pressupost de la UE, una idea similar a la de França, i que Alemanya podria acceptar, perquè no comportaria modificacions legals que impliquin una votació complexa al Bundestag i possibles apel·lacions davant el Tribunal Constitucional d'aquest país.

Així, Pedro Sánchez defensarà que la inversió “hauria de finançar-se a través de deute perpetu de la UE, recolzada pels mecanismes actuals que financen el pressupost de la UE, secundant-se en la valoració triple A de les institucions (… ) El BCE continuarà jugant un paper clau per tal d'assegurar l'estabilitat financera a través de la liquiditat i altres mesures”, diu el text.

La idea de deute perpetu ha estat molt ben acollida. L'ha recolzada el prestigiós multimilionari George Soros i el rotatiu britànic Financial Times l'ha valorat com "la millor de les moltes idees que han sorgit", els "mèrits de les quals" són "irrefutables". De fet, la Comissió Europea ha comprat la idea fins a tal punt que traslladarà avui als caps d'Estat la seva proposta d'emetre més deute.

Encara han de discutir-se com seria aquesta sortida als mercats per recaptar finançament, i si els diners es distribuirien després als estats membres en forma de préstecs o de subvencions. "La UE es prepara per a una cimera tibant, amb uns líders que no es posen d'acord", comenten els experts d'Alpha Value. "Els que manen més del club europeu es dirigeixen a aquesta cimera virtual sense cap proposta concreta de les institucions del bloc sobre com finançar un controvertit fons de recuperació econòmica, la qual cosa augmenta les possibilitats d'un altre enfrontament inconclús", lamenten.

No obstant això, sí que es comparteix la idea que l'emissió de deute per part de la Comissió pot arribar a ser la solució que uneixi les capitals europees. No seria la primera vegada que s'utilitza aquest mètode: es va utilitzar un mecanisme similar en els rescats de Portugal i Irlanda, i el fons de 100.000 milions contra l'atur que l'Eurogrup va validar dins del paquet de mesures a curt termini també preveu un finançament d'aquest tipus.