Macron nomena el centrista Bayrou com a primer ministre de França per tancar la crisi de govern

Fi a la crisi política de França? El president del país gal, Emmanuel Macron, ha nomenat François Bayrou com a nou primer ministre després de la caiguda de l'executiu liderat per Michel Barnier.

El veterà polític de 73 anys és el líder del partit de centredreta Moviment Democràtic (MoDem), formació que va fundar el 2007, ha estat l'elegit després de diversos dies de deliberació. Inicialment es pensava que Macron elegiria el successor un dia després de la renúncia de Barnier el 5 de desembre passat, però el president francès ha endarrerit la seva decisió fins aquest divendres.

Alcalde de la localitat pirinenca de Pau des del 2014, Bayrou és un aliat històric de Macron. El 2017, Bayrou va rebutjar la candidatura presidencial i, al seu lloc, va donar el seu suport a Macron i al seu partit La República en Marxa, formació que lidera la coalició centrista Junts (Ensemble). Després d'això, Bayrou va ser nomenat ministre de Justícia a l'Executiu liderat per Édouard Philippe, encara que va renunciar al càrrec tot just 35 dies després.

Els experts destaquen el perfil dialogant de Bayrou, un aspecte que serà clau en aquest fragmentat parlament. La complicada aritmètica de l'hemicicle francès tornarà a ser un repte important per a l'executiu que liderarà Bayrou. I és que el veterà polític haurà de fer equilibris per aconseguir una majoria parlamentària prou estable per promoure la seva agenda política, però sense provocar un parlament que ja sap que el pot enderrocar.

Cal recordar que el govern de Barnier va caure després d'intentar aprovar els Pressupostos de l'any que ve mitjançant decret, moviment que va provocar una moció de censura recolzada per la coalició d'esquerres del Nou Front Popular i el partit d'ultradreta de Marine Le Pen, Reagrupament nacional.

En aquest sentit, Marine Le Pen ha instat Bayrou a escoltar l'oposició per construir un "pressupost raonable i reflexiu". Alhora, el president de l'Reagrupament nacional, Jordan Bardella, ha afirmat que les "línies vermelles" de la política del partit segueixen vigents.

A l'altra banda de l'espectre, el líder del Partit Comunista, Fabien Roussel, ha qualificat en xarxes socials la designació de Bayrou com una "dolenta idea" i ha qüestionat si el nou primer ministre continuarà amb polítiques que "van fracassar i van ser castigades". La coalició d'esquerres va criticar al seu moment el nomenament de Barnier pel seu perfil conservador i se'n va anar a l'oposició.

El partit d'ultradreta exigeix ​​concessions com l'augment de les pensions, l'eliminació de les retallades previstes als reemborsaments de medicaments i la reducció de les contribucions al pressupost de la Unió Europea. Mentrestant, la Nova Front Popular busca augmentar la despesa pública i elevar els impostos als superbeneficis i als més rics. Cal assenyalar que la coalició d'esquerres té el nombre més gran de diputats de l'hemicicle, amb 182 escons, mentre que el Reagrupament nacional és la tercera força del parlament, amb 143 escons.

Ara com ara, els analistes creuen que és probable que els principals blocs polítics de França acordin un pressupost provisional que simplement estengui el pressupost del 2024 al proper any. Això evitaria un "tancament" governamental al començament de l'any, en què França no podria complir les seves obligacions financeres.

Tot i això, aquesta mesura endarreriria la necessitat urgent d'abordar els problemes fiscals de França, amb un dèficit pressupostari que ja es preveu que arribi el 6.1% del PIB el 2024, i que podria augmentar encara més si no es prenen mesures per controlar la despesa.