Macron declara l'"estat d'emergència econòmica i social" després de les protestes de les 'armilles grogues'

El president de França, Emmanuel Macron, va declarar aquest dilluns l'"estat d'emergència econòmica i social" amb l'objectiu d'obrir un debat nacional que permeti arribar a "un nou contracte" social, en resposta a l'onada de protestes de les 'armilles grogues' que ha posat en escac el seu govern.

Macron va comparèixer en un missatge a la nació després de reunir-se durant quatre hores amb els seus principals ministres, els sindicats i la patronal per explorar una solució a les revoltes que van començar fa un mes contra la pujada de l'impost sobre els combustibles i que han anat augmentant fins a reclamar canvis profunds en política i economia.

En les seves primeres paraules va voler condemnar els disturbis que havien dominat les protestes de les 'armilles grogues' -només el cap de setmana hi va haver més de mil detinguts-. "Un esclat de la violència és inadmissible (...) Cap malestar justifica un atac a un polític, a un gendarme, a un comerç o a béns públics", va afirmar.

El cap d'Estat va atribuir part de la violència la "indulgència" de la qual s'havien beneficiat els seus culpables per part de "polítics irresponsables" i d’"oportunistes" l'únic objectiu dels quals seria "portar la República al desordre i l'anarquia".

Davant d'això, va fer una crida per recuperar la normalitat en tot el territori nacional. "Quan la violència es desferma, la llibertat cessa. D'ara endavant, la calma i l'ordre republicà han de regnar", va assenyalar el mandatari francès.

No obstant això, va dir, "no ignoro que hi ha ira (...) i em sembla que és justa". Macron va al·ludir "als treballadors que no arriben a final de mes i s'aixequen molt d'hora i arriben molt tard", a "la mare soltera que no té amb qui deixar els seus fills" i "als jubilats enfadats que han contribuït durant tota la seva vida i ara no poden seguir endavant".

L'inquilí del Palau de l'Elisi va reconèixer que "les persones més fràgils no tenen el seu reconeixement en aquesta societat". Ha subratllat que "això ve de lluny" -"són 40 anys de problemes per als treballadors"-, si bé "el problema és que ens hem acostumat a això".

Pel que a ell respecta, ha admès que en aquest any i mig el seu govern "no ha sabut donar una resposta ràpida". "I assumeixo la meva responsabilitat", va declarar. "Pot ser que els hagi donat la sensació que no estaven entre les meves preocupacions ni entre les meves prioritats, que no era el meu problema", però no és així, va assegurar.

Macron va anunciar un paquet de mesures de xoc apel·lant directament al seu govern i al Parlament perquè surtin endavant. Així, el 2019 el salari mínim pujarà cent euros mensuals "sense que costi res als empresaris", el pagament de les hores extra i de les primes de final d'any quedaran lliures d'impostos, i la pujada impositiva prevista pel proper any queda anul·lada per als pensionistes que cobrin menys de 2.000 euros mensuals.

"UN NOU PACTE SOCIAL"

Al marge d'aquestes mesures d'"emergència econòmica i social", va considerar necessari arribar a "un nou contracte" social per a França i amb aquest objectiu va convocar tots els agents polítics, econòmics i socials a "una reflexió profunda, a un debat sense precedents".

Macron va advocar per "un equilibri en la fiscalitat per permetre la justícia i l'eficàcia" del sistema. "Necessitem que les nostres grans empreses i els nostres ciutadans amb més possibilitats donin suport als altres", va sostenir.

No obstant això, va refusar recuperar l'impost sobre les grans fortunes per no provocar una fugida de capitals i aposta en el seu lloc per enfortir la lluita contra el frau fiscal. En aquest sentit, va indicar que les grans empreses "han de pagar impostos i han de fer-ho a França".

Va apuntar igualment a reformes del sistema de pensions i del subsidi per desocupació, "amb regles més clares i més justes que recompensin als treballadors", i de la llei electoral, "perquè s'escoltin millor les diferents opinions", i a abordar els desafiaments de la immigració i el canvi climàtic.

El líder europeu es va atrevir fins i tot a proposar una revisió de "l'organització de l'Estat", "massa centralitzat des de fa dècades" a París i va qüestionar d’aquesta forma una de les senyes d'identitat de França: el centralisme.

"MOMENT HISTÒRIC"

Macron es va mostrar conscient que són canvis importants, però va esgrimir que França viu "un moment històric". "No reprendrem el curs normal de les nostres vides sense que hàgim entès el que passa, sense canviar res", va afirmar.

Al mateix temps va expressar la seva confiança que des de la unitat, el respecte i el diàleg el país sortirà amb èxit d'aquesta catarsi. Macron es va oferir a "coordinar" aquest esforç nacional i va anunciar que es reunirà amb tots els alcaldes, els "interlocutors naturals" de la ciutadania, "per tirar endavant aquest nou contracte amb la nació".