La UE entra en guerra amb AstraZeneca durant la setmana de la seva aprovació per l'EMA

Els governs de la Unió Europea (UE) havien dipositat grans esperances en la vacuna desenvolupada per AstraZeneca junts amb la Universitat d'Oxford. El seu baix cost i facilitat de transport i emmagatzematge, a comparació de les inoculacions de Pfizer i Moderna, anticipaven un punt d'inflexió en la campanya d'immunització massiva que està molt lluny d'assolir el ritme previst als 27. Però les serioses desavinences entre la companyia i Brussel·les de les últimes jornades plantegen seriosos dubtes que suposi el revulsiu contra el virus que s'havia anticipat.

A tres dòlars la dosi, podent-se guardar en una nevera i eficaç contra les noves soques, era l'última basa dels líders europeus per trepitjar l'accelerador i arribar a l'estiu amb el 70% de la població vacunada. En vistes a reobrir les seves economies i impulsar la recuperació entre abril i maig, els països de la UE van comprometre a la tardor la compra de 300 milions de dosis a l'empresa britànica per valor de gairebé 900 milions d'euros, dels quals ja es van avançar més de 300 milions, segons informacions d'octubre.

L'últim pas està previst aquesta setmana, en concret el divendres 29, quan l'Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès) emetrà el seu veredicte sobre la vacuna de la farmacèutica britànic-sueca. Ho farà basant-se en les dades disponibles i enmig d'un clima de conflicte a gran escala a Europa i que té com a eixos l'arribada de dosis promeses i l'eficàcia en majors de 65 anys i que ha desencadenat un conflicte europeu amb la vacuna com a teló de fons.

La companyia va comunicar divendres passat a funcionaris de la UE que retallarà els lliuraments del seu immunitzant contra la Covid-19 fins a un 60%, cosa que es traduirà en la possibilitat de lliurar 31 milions de dosis durant el primer trimestre d'aquest any, en contrast amb les 77,5 que hagués constituït el 100% de la xifra. Els alts directius de la farmacèutica no van indicar si els problemes es traslladaran als objectius de producció del segon trimestre del l'any.

Aquest anunci s'afegeix al de Pfizer, que va avisar a mitjans de mes que reduirà els enviaments a Europa del seu remei contra el coronavirus per augmentar la seva capacitat de producció de 1.300 a 2.000 milions de dosis a l'any. No obstant això, a diferència de l'altre laboratori, l'empresa alemanya sí que ha assegurat a la Comissió Europea (CE) que subministrarà en temps totes les dosis de la vacuna contra la Covid compromeses per aquest trimestre. De fet, previsiblement es recuperarà el ritme en la producció aquesta mateixa setmana.

La reacció dels funcionaris de Brussel·les ha estat la de carregar amb duresa contra els dos laboratoris i exigir que cenyeixin als seus compromisos. Però la desconfiança per la vaguetat de les explicacions d'AstraZeneca, que va al·legar "una caiguda del rendiment en un centre de fabricació de la nostra cadena de subministrament europea", ha escalat el conflicte entre aquest laboratori i Brussel·les, que amenaça d'emprendre accions.

D'una banda, la UE ha qualificat els seus arguments d'"insatisfactoris" i ha deixat clar que sospita que les dosis que s'han estat fabricant s'han lliurat a tercers països. En aquest sentit, el bloc comunitari ha exigit a l'empresa saber "exactament" on s'han produït les dosis i a quins governs s'ha entregat, després d'una reunió entre representants de l'executiu comunitari i governs dels països membre de la UE amb representants d'AstraZeneca.

És més, ha transcendit a la premsa britànica que Brussel·les ha amenaçat de bloquejar les exportacions de les dosis de Pfizer fabricades a Bèlgica a països extracomunitaris, específicament al Regne Unit, com a represàlia per les actuacions del laboratori britànic. La sospita de la CE és que AstraZeneca ha estat venent la seva producció a Londres mentre esperava rebre l'aprovació de l'EMA i, simplement, no ha fet bé els seus números.

A tot l'anterior, se sumen les actuacions que alguns països han adoptat pel seu compte i que se surten del guió d'unitat que els 27 han mantingut durant la pandèmia. En concret, el govern italià ha revelat que emprendrà accions legals contra AstraZeneca. D'altra banda hi ha el cas d'Hongria, que ha comprat pel seu compte dos milions de dosis de la vacuna russa Sputnik V. Els experts avisen que el immunitzant rus no és a la llista de què disposa la UE per a futurs contractes, cosa que crearà una situació de desequilibri en el si dels 27 i obrirà la porta que altres països facin tractes a títol propi.

TORNEM AMB L'EFICÀCIA

D'altra banda, AstraZeneca també està a l'ull de l'huracà per la publicació d'informacions als diaris alemanys Bild i Handelsblatt que parlen d'un 8% d'efectivitat en majors de 65 anys i, per contra, de fins a un 70% en grups més joves. Si es confirmen aquestes dades, el laboratori britànic-suec no rebrà l'aprovació per a la seva immunitzant en el grup d'edat de majors de 65 anys, posant en risc el calendari de vacunació en el bloc comunitari.

S'especula que les dosis d'AstraZeneca quedarien reservades per a pacients més joves, mentre els d'edat avançada serien inoculats amb les vacunes de Pfizer o Moderna. Això suposaria canviar les prioritats de vacunació.

La companyia ha sortit del pas de les informacions per refutar-les per complet i assegurar que són "completament falses".

El veredicte final el tindrà l'EMA aquest divendres.