El Govern "demanarà el rescat al MEDE" encara que la UE acordi un fons bilionari

La Comissió Europea presenta aquest 27 de maig la seva proposta oficial per al Fons de Recuperació després de la pandèmia, un pantagruèlic paquet d'ajudes que es preveu d'entre 500.000 milions i 1,2 bilions d'euros, del qual Espanya en rebrà aproximadament “uns 65.000 milions d'euros en forma de subvencions”, segons indiquen els experts de Goldman Sachs. Amb el seu disseny final i kes exigents condicions per a aquells països destinataris encara per decidir, experts consultats estimen que serà insuficient, i que el Govern de Pedro Sánchez acabarà per demanar el rescat del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), que ja està preconcedit, tot i que tant la vicepresidenta Econòmica, Nadia Calviño, com el propi cap de l'Executiu han reiterat tot el contrari.

A més, segons els analistes del banc d'inversió nord-americà, aquest fons, que el bloc de països del nord -Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca- vol que sigui de mínims, a través de préstecs, i que no comporti una mutualització del deute ni un augment de les contribucions dels països a les arques europees, no estarà operatiu fins a 2021. Aquest fet afegeix més pressió perquè els països perifèrics esgotin la seva part dels 540.000 milions d'assistència aprovats fins avui. Espanya ha insistit que només s'adreçarà al fons europeu d'ocupació (SURE) per continuar finançant el devessall d'ERTO i mantindrà el suport a les pimes a través del BEI; en canvi, no farà ús de la part que li correspon dels 240.000 milions de préstecs del MEDE -fins al 2% del PIB-, per alleujar el deute sobirà.

Aquesta aparent determinació de continuar finançant-se als mercats no és més que una estratègia per, precisament, no dinamitar la confiança dels inversors internacionals, assegura Albert Guivernau, professor d'Empresa i Economia de la Universitat Abat Oliva CEU. En aquests moments, el país encara col·loca el seu deute amb facilitat, a un interès del 0,3%, per la qual cosa de moment no necessita aquest rescat, que suposaria un estalvi d'uns 2.000 milions, ja que la càrrega és del 0,1%. No obstant això, "és una quantitat preconcedida que continuarà disponible durant els pròxims mesos, i relativament barata, per la qual cosa, encara que s'aprovi el Fons de Recuperació, s'acabarà sol·licitant aquest crèdit", assegura l'expert.

El seu pronòstic és que es disposarà d'ell "a poc a poc, i d'aquí a uns mesos", ja que demanar-lo quan el país es troba en plena desescalada del confinament suposaria "un missatge gens optimista" per als creditors internacionals i els agents econòmics. "El Govern intenta evitar l'estigma d'adreçar-se a aquest mecanisme europeu, que comporta les connotacions negatives d'haver precipitat la intervenció dels països perifèrics durant la crisi creditícia de 2012", explica Guivernau.

"No s'actua ara per no precipitar l'aguda crisi que acabarà esclatant enguany", prossegueix l'expert, que pinta un negre panorama per al nostre país. Segons la seva opinió, hi haurà una caiguda del PIB del 18% o del 19% enguany, el que deixarà a l'espanyola com "l'economia més afectada de l'eurozona" i la recuperació de la qual serà també més lenta. "En els últims anys s'ha crescut sobre la base del sector turístic, que ara és el més afectat", prossegueix el professor de la Universitat Abat Oliva CEU, "el punt de partida de l'actual desfeta econòmica és molt pitjor que el de 2008, i a Espanya li costa molt generar PIB després d'una forta retallada del creixement".

FONS DE RECUPERACIÓ FRANCO-ALEMANY O DELS 'FRUGALS'?

Aquestes previsions, sumades al fet que els nous fons europeus trigaran a arribar, acabarà per forçar l'executiu a demanar els milions ja assignats pel MEDE que, en aquesta ocasió, no comporten condicions afegides si els fons es destinen a despeses sanitàries relacionades amb la pandèmia. En canvi, el Fons de Recuperació que estarà sota el paraigua del pressupost pluriennal 2021-2027, sí que obligarà a ajustos per part dels països. "El bloc comunitari exigirà una justificació que realment serveixi per reactivar l'economia i no es destini a pagaments i despeses", assenyala Guivernau.

La seva composició i disseny està encara per decidir i les dues propostes ara mateix en primera posició són la franco-alemanya, que contempla transferències per valor de 500.000 milions d'euros i la dels països anomenats 'frugals' -el bloc del nord-, que advoca per préstecs. El professor d'Empresa i Economia aposta per una fórmula mixta, en què el primer tram sigui de mig bilió i es lliuri en forma de subvencions, i 700.000 milions d'euros més s'alliberin en forma de préstecs.

"Probablement s'establirà en virtut de la legislació de la UE com un mecanisme financer addicional, en lloc d'una entitat separada", expliquen per la seva part els analistes de Goldman Sachs. Això, al seu torn, "implica que les decisions sobre el pressupost de la UE i el Fons de Recuperació estaran estretament relacionats i, per tant, requeriran vots unànimes dels 27 Estats membres de la UE".