El consens espera que el BCE posposi a juny l'esperat anunci d'un 'QE' infinit

Mai l'expressió "ha plogut molt” no va ser tan precisa com per referir-se a tot el que ha passat des de l'última reunió del Banc Central Europeu (BCE) del mes de març. Després que l'entitat presidida per Christine Lagarde oferís generosos estímuls i incrementés la liquiditat fa aproximadament un mes i mig, quan l'Eurozona es trobava a les portes d'una crisi creditícia que hauria fet empal·lidir la de 2012, el banc central ha estat molt actiu a través de trobades espontànies i conferències telefòniques. El supervisor monetari ha llançat un paquet especial de compres que eleven el total a 1,1 bilions enguany i ha ajustat significativament els seus requisits per a acceptar actius com a garantia dels bancs.

Per aquest motiu, la majoria d'experts consultats aposten perquè l'institut emissor mantingui el rumb sense canvis addicionals en la reunió d'aquest mes d'abril, en la qual creuen que es reafirmarà en els passos presos. “No s'espera cap decisió de política monetària de llarg abast”, assenyala Konstanti Veit, analista de PIMCO, que coincideix amb altres gestores i cases d'anàlisis que el BCE haurà d'ampliar la quantitat de les seves compres “amb el pas del temps” fins a aproximar el Programa de Compres d'Emergència Pandèmica (PEPP), actualment dotat amb 750.000 milions d'euros -el 6% del PIB de la zona euro-, a l'expansió quantitativa (quantitative easing -QE-) infinita que ja ha implementat la Reserva Federal (Fed) a través de fins a nou programes de crèdits.

Aquest pas el farà “segurament al juny”, preveuen els experts. Concretament, els economistes de Berenberg apunten al fet que l'extensió serà “almenys de 500.000 milions d'euros més”, no obstant això no descarten que “temporalment es retiri qualsevol límit”, en una acció similar a l'adoptada també pel Banc del Japó a inicis d'aquesta setmana. La suma de deute emès pels governs de l'Eurozona enguany probablement eclipsarà al poc més d'un bilió d'euros que BCE s'ha compromès amb PEPP i el seu programa regular de compra d'actius (APP). Per evitar que alguns dels estats de l'eurozona es vegin atrapats en una espiral de costos de finançament, el BCE continuarà acumulant grans quantitats d'aquestes emissions. “Donada la velocitat a la qual el BCE ha comprat bons des de l'anunci de PEPP el 18 de març -ja ha adquirit gairebé 100.000 milions-, podria arribar al seu límit de PEPP a la tardor”, creuen els economistes alemanys.

Per tant, el BCE es pot permetre esperar ara com ara, i fer aquests anuncis a la seva última reunió abans de l'estiu, ja que comptarà amb més dades econòmiques per mesurar l'impacte de la pandèmia i tindrà una millor idea de quant necessita injectar. “El treball d'emergència ja està fet”, valoren des de Berenberg, i bona mostra són les primes de risc que, al marge de repunts puntuals, ja que la tensió en el deute no s'ha esvaït del tot, s'han relaxat.

Veit considera que també que, passat un temps, es podrien afegir nous actius elegibles dins del PEPP, mentre que Gilles Moëc, economista cap d'Axa Investment Managers adverteix que “la capacitat d'ampliar l'estímul del supervisor monetari no és infinita”. Així, l'expert assenyala que, encara que el BCE està disposat a desviar-se significativament de la clau de capital durant algun temps, "existeixen límits". Per això, indica que "seria necessari un augment preventiu de la grandària del PEPP", però "no esperem un anunci tan determinant aquesta setmana”, subratlla, igual que altres signatures interpel·lades.

Pel que fa a què està disposat a fer el banc central aquest dijous, Veit expressa la seva convicció que “el BCE reiterarà amb contundència la seva disposició a fer tot el que sigui necessari” i, entre altres coses, “té l'oportunitat d'aclarir que tractament li donarà als actius “fallen angel” dins dels diferents programes de compres”. “Creiem que el BCE continuarà comprant actius que van ser degradats després del passat 7 d'abril i que mantenen almenys un ràting de BB, però això no obre la porta a una compra àmplia i indiscriminada de tota classe de paper d'inversió d'alt risc”, comenta. L'entitat pilotada per Lagarde “podria fins i tot fer un pas més i comprar bons d'entitats bancàries”, precisen per la seva part els experts d'ING.

Quant als tipus d'interès, el BCE probablement mantindrà les seves principals taxes d'interès sense canvis (taxa de dipòsit al -0,5%, taxa de refinançament principal al 0%, taxa marginal de crèdit en el 0,25%), però “podria decidir reduir la seva taxa efectiva de préstec a llarg termini operacions de refinançament de 25 punts bàsics a 50 punts bàsics per sota de la taxa de dipòsit actual, que és de -0,75% a -1%”, avisen des de Berenberg. Aquest pas “ajudaria tant a satisfer les creixents necessitats de liquiditat com a augmentar la rendibilitat dels bancs”, com va mostrar la pròpia enquesta de préstecs bancaris del BCE publicada el dimarts. “Un suport d'aquestes característiques per als bancs i els seus clients seria molt menys controvertit que el compromís de comprar bons bancaris”, argumenten els economistes de l'entitat germana.

Finalment, els analistes també destaquen que la clau d'aquesta reunió serà la comunicació i en com Lagarde transmet la postura del banc al mercat, després del fiasco del mes de març. “El BCE ha de continuar mostrant, sense fissures, que secundarà fins a les últimes conseqüències el funcionament del sistema bancari, l'economia de la zona euro i la moneda única”, comenta Neil Wilson analista de Markets.com. Per tant, gran part de la roda de premsa posterior se centrarà en els esforços del Consell Europeu per posar en marxa l'anomenat ‘Pla Marshall’ de recuperació després del virus

.