L'Audiència Nacional condemna a 19 anys de presó l'excomissari Villarejo

L'Audiència Nacional ha condemnat a 19 anys de presó el comissari jubilat José Manuel Villarejo per delictes de revelació de secrets d'empresa a la peça Iron i de particulars a la peça Land, a més de per falsedat en document mercantil, mentre que l'ha absolt de suborn en totes dues i d'extorsió en grau de conspiració a la peça Pintor.

Els magistrats de la Secció Quarta de la Sala Penal han dictat sentència en les tres primeres peces que s'han jutjat de l'anomenat cas Tandem, durant el qual s'ha investigat la contractació de l'empresa de Villarejo, Cenyt, per realitzar determinats encàrrecs.

En el cas de la peça Iron, s'ha jutjat la contractació de Villarejo per part del bufet d'advocats Herrero&Asociados per obtenir informació d'un despatx de la competència davant de la sospita que els havia robat la base de dades. La peça Land s'ha centrat en la contractació de Cenyt per investigar l'entorn de l'amo de PROCISA per mandat d'una de les seves filles, Susana, en el context d'una pugna familiar per l'herència, mentre que a Pintor s'ha indagat sobre el mandat dels germans Fernando i Juan Muñoz Tamara a Villarejo per demanar informació d'un antic soci, Mateo Martín Nav, resoldre a favor seu un litigi fiscal.

En total, han estat jutjades 26 persones, a més de Villarejo, entre ells el seu soci Rafael Redondo, que ha estat condemnat a 13 anys de presó pels mateixos delictes que el comissari. 9 persones més han estat condemnades a penes d'entre tres mesos i 2 anys de presó, mentre que 16 han estat absoltes, entre elles la dona de Villarejo, Gema Alcalá, i el seu fill, José Manuel Villarejo Gil, a més dels policies Constancio Riaño i Antonio Bonilla. En el cas d'Enrique García Castaño, se'l va excloure del judici per malaltia.

La sentència, de 351 pàgines, considera que no se'l pot condemnar per suborn, ja que no es donen els requisits d'aquest tipus penal atès que els actes duts a terme per Villarejo "no els va fer en l'exercici del càrrec ni guardaven relació amb les seves activitats públiques".

IRON

En aquesta peça, la Sala condemna Villarejo a 4 anys de presó per rellevació de secrets d'empresa i a 3 anys per falsedat continuada en document mercantil en relació amb l'obtenció de determinades dades tributàries del despatx Balder, contrari al despatx Herrero&Asociados que va contractar Villarejo.

Per aquests fets també resulten condemnats a penes d'entre sis mesos i dos anys de presó quatre directius del despatx Herrero&Asociados.

En aquesta peça, també es condemna Villarejo a tres anys de presó per falsedat continuada en document mercantil per cinc factures de prestacions inexistents que van servir al despatx Herrero per donar cobertura a unes retribucions exagerades allunyades dels preus reals de mercat amb què es pretenia la prestació de serveis il·lícits.

LAND

La Sala condemna Villarejo en aquesta peça a tres anys de presó per falsificació de document mercantil i a nou anys més com a autor de tres delictes de revelació de secrets particulars (tres anys per cadascun) amb difusió a tercers per l'obtenció de les dades de posicionament i trànsit de trucades, entre juliol i agost del 2013, de Silvia Gómez-Cuétara, vídua del propietari de Procisa, i una coneguda d'aquesta i un treballador. Tot això, per encàrrec de Susana García Cereceda i dos dels seus treballadors, Francisco Lorenzo Peñalver i David Fernández Aumente.

Per aquests fets, la Sala imposa penes a aquests tres últims entre 9 mesos de presó i 10 mesos i mig per revelació de secrets de particulars en aplicar-los la circumstància atenuant de confessió tardana i col·laboració.

PINTOR

En aquesta peça, que ha girat al voltant del delicte d'extorsió en grau de conspiració, la Sala explica que ni una sola de les acusacions, ni la pública ni les particulars, "van pronunciar cap frase amb vista a acreditar l'existència de fets concrets constitutius de delicte i la seva participació de les persones acusades d'aquest il·lícit penal".

La manca de proves, apunta, és "absoluta", constituint un paradigma en el cas de José Manuel Villarejo Gil, fill del comissari, l'única activitat acreditada del qual és haver fet acte de presència en una reunió a la seu de l'empresa Cenyt.

El Tribunal assenyala que no s'al·ludeix en cap moment a actes específics violents o intimidatoris executats sobre les persones de Mateo Martín Navarro o Francisco Javier Urquia tendents que aquests realitzessin o ometessin algun acte o negoci jurídic en perjudici d'aquests.

En aquesta peça, els dos únics condemnats a la pena de 3 mesos de presó per delicte de descobriment són els germans Juan i Fernando Muñoz Tamara, que l'1 d'octubre del 2020, en presència dels seus lletrats, van signar un escrit amb el Ministeri Fiscal de reconeixement dels fets, que va ser ratificat al judici. A més, els dos van consignar la quantitat de 10.000 euros per fer front a les responsabilitats civils que poguessin derivar-se en sentència.

Unes de les dues víctimes d'aquests fets, Francisco Javier Urquia, va concedir exprés perdó a tots els acusats, mentre que l'altre perjudicat, Mateo Martín Navarro, va renunciar a les accions civils i penals contra tots els acusats excepte per a Villarejo i Redondo, els germans Muñoz Tamara i altres acusats.

NO HI HA DELICTE DE COFIT

D'altra banda, la Sala absol dels delictes de suborn passiu i actiu que s'atribuïen a Villarejo i altres acusats de les peces Iron i Land perquè malgrat la condició de funcionari públic de Villarejo, l'acusat va actuar a l'esfera privada i no pública.

El tribunal explica en la seva sentència que quan van tenir lloc els fets investigats en aquestes dues peces, Jose Manuel Villarejo Pérez era comissari de policia en actiu, i per això concorre el primer element del delicte de suborn passiu.

Tot i això, descarta el segon dels elements ja que els actes duts a terme per aquest acusat no els va realitzar durant l'exercici del seu càrrec, ni guardaven relació amb les seves activitats públiques. Per a la Sala, "L'activitat desenvolupada per l'acusat Villarejo Pérez, en cap cas tenia com a finalitat menyscabar la legitimitat i els criteris d'actuació de l'Administració Pública, sinó obtenir uns majors beneficis particulars oferint una sèrie de servei de difícil consecució, si més no per les vies legals. No consta cap pagament per part dels clients funcionaris públics, per l'obtenció de dades, és més, no existia cap relació o connexió entre aquells i aquests, sent-ne l'única baula l'acusada Villarejo Pérez".

La sentència descarta així el delicte de suborn, però apunta que els fets analitzats i l'engany acreditat podrien haver encaixat en altres tipus penals que no s'han imputat als acusats.

"L'engany en grau superlatiu perpetrat davant dels seus incauts clients, -tot i la qualificació professional que se'ls pot pressuposar- i el desplaçament patrimonial a conseqüència d'aquesta fal·làcia situaria l'actuació de Villarejo dins de l'òrbita de delictes de caràcter defraudatori dels quals no ha estat acusat", conclou.