Saracho buscarà a Frankfurt una solució d'urgència per al Popular

Ha arribat el dia. Emilio Saracho, president de Banc Popular, i Ignacio Sánchez-Asiaín, conseller delegat del banc, es reuneixen aquest dimarts a Frankfurt amb la plana major de la supervisió bancària europea. Aterren a la capital financera de l'Eurozona en una situació extremadament greu per a l'entitat, que requereix una solució urgent sobre el seu futur per tallar la sagnia que està patint al parquet i a les oficines.

Difícilment algú podria arribar a una reunió de magnitud similar en pitjors condicions que Saracho i Sánchez-Asiaín. Els títols del banc es van enfonsar aquest dilluns un altre 18%, fins els 0,338 euros, i acumulen un càstig del 44% durant les tres últimes sessions, que creix fins al 62% en el conjunt de l'any. Banc Popular ja val en borsa només 1.400 milions d'euros; tot just una fracció dels 11.000 milions en què, oficialment, es troba el seu valor comptable.

I encara hi ha més. Fonts financeres constaten la tensió que s'està patint a les finestretes de les oficines de l'entitat. La seqüència de les últimes setmanes està fent inevitable la fugida de clients i de dipòsits. De fet, va més enllà, perquè fins i tot els treballadors del banc estan movent els seus diners per temor a una intervenció. "La situació és insostenible. Absolutament agònica. No pot aguantar molt temps així", constata Javier Santacruz, professor d'Economia i expert en temes financers.

Així, amb aquestes credencials, i amb prou feines temps per evitar una cosa encara pitjor, els dirigents del banc es presenten a Frankfurt, on el Banc Central Europeu (BCE) i el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) tenen el seu quarter general, per reunir-s’hi amb les màximes autoritats bancàries europees. Ningú dubta que la trobada serà clau. Per diverses raons. La fonamental, potser, serà mesurar fins a quin punt Frankfurt pretén disciplinar el sector. És a dir, si vol aprofitar el cas del Popular per llançar un missatge de duresa. Podria ser l'opció pretesa per la inflexible presidenta del MUS, Danièle Nouy, ​​encara que, segons fonts financeres, el BCE no estaria tant per la tasca d'instigar a l'entitat espanyola, sinó que la institució presidida per Mario Draghi advocaria per trobar la manera de buscar una solució.

Els problemes no se cenyeixen a l'evolució de la cotització del banc. Es propaguen a les oficines, on la fuga de dipòsits és inevitable. Al Popular se li acaba el temps, d'aquí la rellevància de la cita de Frankfurt

El que està clar és que la cita es preveu fonamental, ja que el seguiment de la situació del banc és constant per part dels capitostos europeus. "Per descomptat, Banc Popular és un dels casos que estem mirant, però no n’és l'únic", va assegurar la presidenta del Mecanisme Únic de Resolució (MUR), Elke König, en una entrevista a Bloomberg TV.

Però hi ha una altra opció, també comentada des de fonts financeres. Consisteix en que les autoritats europees aprofitin la crisi del Popular per carregar contra els interessos o les solucions purament nacionals i reivindiquin la necessitat d'estimular fusions transfrontereres. En un moment en què se segueix treballant en una implantació real de la Unió Bancària, la greu situació de Banc Popular s'exposaria com el paradigma que una solució europea, amb la participació d'un banc no espanyol, seria més viable i més racional per les sinergies i l'eficiència que generaria.

ACTIUS IMPRODUCTIVOS, COCOS... TOT A L'AGENDA

El que està clar és que durant la reunió d'aquest dimarts s'analitzarà tot el que fa el banc espanyol. Per començar, les autoritats europees voldran escoltar de Saracho i Sánchez-Asiaín com es troba el banc i quins plans tenen previstos, si és que encara els queda alguna capacitat de maniobra després dels erràtics moviments i declaracions del president de l'entitat des de la seva arribada oficial al càrrec al febrer.

Tot i que, sobretot, la reunió s'ocuparà de les qüestions comptables. Del balanç i el compte de resultats. Principalment, resultarà determinant aclarir a quant ascendeix el volum d'actius improductius del Popular. És a dir, si els 36.000 milions d'euros oficials són realment els que són o si la taxació realitzada durant les últimes setmanes incrementa la 'factura'. Les contundents caigudes de les tres últimes jornades, totes elles saldades amb caigudes de doble dígit, responen en gran mesura a la sospita que els llibres del banc amaguen més pecats dels confessats fins a la data, d'aquí la indecisió de les entitats suposadament interessades en Popular. Que cotitzi per sota de les 0,2 vegades el seu valor en llibres evidència fins a quin punt el mercat ha perdut la fe en el banc.

Aquest exercici de transparència serà crucial. Primer, per saber fins quant arriben les provisions realitzades fins a la data pel banc, amb unes dotacions de 20.000 milions d'euros. Segon, per saber si n'hi haurà prou amb els 11.000 milions de recursos propis amb què compta l'entitat per tapar qualsevol forat addicional i, per tant, per saber si el banc encara és solvent i fins a quin nivell cauran els nivells de capital un cop es cobreixi el nou esvoranc. I tercer, per desxifrar si, després de tots aquests càlculs, encara queda espai perquè algun banc mostri el seu interès en el Popular o per ampliar capital o i si, per contra, el més aconsellable és intervenir l'entitat.

Que Popular cotitzi per sota de les 0,2 vegades el seu valor en llibres evidencia fins a quin punt el mercat ha perdut la fe en el banc

També s'analitzaran les desinversions que encara pot fer el banc per guanyar temps. En un recent informe, Goldman Sachs valorava que Banc Popular podria ingressar 600 milions per la venda de Banc Pastor i 900 milions per la seva filial portuguesa. Saracho ha seguit endavant amb les desinversions durant les últimes setmanes, però els esdeveniments han aconseguit tal velocitat i gravetat que aquests moviments cada vegada 'compren' menys temps.

Un altre tema que hi haurà sobre la taula és el dels bons contingents convertibles, més coneguts com CoCos. Aquests títols es van crear a recer de la crisi precisament com un instrument al qual els bancs poguessin recórrer en cas que tinguessin problemes. Si una entitat comença a tenir problemes, deixarà de pagar els interessos associats a aquests bons; si els problemes són més seriosos, directament els bons es convertirien en accions, de manera que el capital del banc es veuria reforçat.

Popular va emetre dues remeses: 500 milions el 2013 i 750 milions addicionals el 2015. Les dues emissions cotitzen pràcticament a la meitat del preu al qual van sortir al mercat, una altra conseqüència més de la incertesa que envolta l'entitat. El Popular podria rebre a Frankfurt el 'consell' que no aboni els interessos. De moment, no es detonarà el següent pas, el de la conversió, perquè el banc encara té els seus nivells de capital per sobre dels llindars establerts en les diferents emissions -CET1 del 5,125% en l'emissió de 2013 i el 7% en la de 2015-. Tant el mercat com els inversors estaran molt pendents del que passi amb els CoCos, ja que, passi el que passi, marcaran un precedent.

Una altra clau rau en la capacitat de generar beneficis de la part 'sana' del negoci. Si encara hi ha l’opció d'incentivar que algú liciti pel Popular, resultarà fonamental mostrar que aquesta porció sí que fabricarà rendibilitat al comprador.

L'evolució dels dipòsits del banc, la possibilitat que hagi de necessitar una línia de liquiditat d'emergència (ELA, per les sigles en anglès) per part del BCE, els ajustos d'oficines i empleats que seran necessaris o els problemes legals als quals pot exposar-se el banc -o els seus futurs compradors- en el futur també s'obriran pas a la reunió.

"El Popular no l'aixeca ni Sant Pere encara que vingués en persona", va proclamar un accionista a la junta en la qual es va nomenar oficialment a Saracho com a substitut d'Ángel Ron a la presidència. Ja llavors es tenia clar que el Popular necessitava un miracle. Gairebé quatre mesos després, cada vegada queda menys temps perquè es produeixi. I si es produeix, no vindrà de Lourdes. Vindrà de Frankfurt.