Santander guanya un 10% menys, fins als 1.840 milions, després de sanejaments

Santander va guanyar un 10% menys durant el primer trimestre de l'exercici en comparació amb el mateix període de l'any anterior, fins a sumar 1.840 milions d'euros. Els guanys del banc s'han vist afectats per un càrrec negatiu de 108 milions d'euros que recull diversos costos. Aquesta xifra resulta de comptabilitzar una plusvàlua de 150 milions per la venda de la participació del 51% que l'entitat mantenia en Prisma, a l'Argentina, però també unes pèrdues de 180 milions euros derivades de la venda d'una cartera d'immobles residencials a Espanya i un càrrec de 78 milions d'euros pels costos de reestructuració al Regne Unit i Polònia.

El marge d'interessos de l'entitat, però, va créixer un 3% entre gener i març. Per contra, el marge brut va disminuir un 1%, fins als 12.085 milions d'euros, en la mateixa mesura que el marge net, que va caure fins als 6.327 milions.

La taxa de mora del banc es va reduir fins al 3,62% al tancament del trimestre, alhora que les dotacions per insolvències es van reduir un 5%, fins als 2.172 milions d'euros. El cost del crèdit es va reduir set punts bàsics l'any, fins al 0,97%, el nivell més baix des de 2008. Pel que fa al capital, Santander va situar la seva ràtio CET1 a l’11,25%.

Durant el primer trimestre, el Brasil va continuar sent el mercat que més aporta al benefici atribuït de Santander, concretament un 29%. El negoci a la seva filial brasilera va seguir creixent i aquesta va obtenir un benefici de 724 milions, un 7% més, amb una rendibilitat del 21%. Pel que fa a l’aportació, per darrere se situen Espanya (16%) i el negoci de Santander Consumer Finance (13%), que supera la contribució del Regne Unit (11%).

CAIGUDA DE GUANYS A ESPANYA I AL REGNE UNIT

A Espanya, l'entitat ha continuat centrada en la migració de clients de Popular a Santander i ha aconseguit reduir els seus costos un 5,7% l'any gràcies a les sinergies. L'entitat ha de encara posar xifres a l'ajust que emprendrà en la seva xarxa comercial, que comportarà un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per al qual ja ha convocat els sindicats a negociar.

En el seu mercat d'origen, Santander va veure caure el seu benefici un 11%, fins a 403 milions d'euros, cosa que l'entitat atribueix a vendes de deute, però també a mercats de capitals més favorables. Més concretament, l'entitat va registrar pèrdues per 180 milions derivades de la venda d'una cartera d'immobles residencials. D'altra banda, els ingressos per comissions van caure un 8,7%, tot i, segons el banc, una evolució favorable del negoci en general.

Pel que fa a Santander Consumer Finance, la filial de crèdit al consum, va augmentar els seus guanys un 1%, fins als 325 milions d'euros. A Mèxic el benefici es va impulsar molt més, un 18%, fins a arribar als 206 milions, gràcies a un augment del 12% del seu marge d'interessos.

Les coses van ser molt diferents al Regne Unit, on Santander va veure retrocedir el seu benefici un 36%, fins als 205 milions, després de dotar 66 milions d'euros per costos de reestructuració. Sense tenir en compte aquest impacte, tot i així els guanys haurien caigut, concretament un 15%, cosa que l'entitat relaciona amb "un entorn d'alta competitivitat que va pressionar a la baixa els ingressos", així com a un augment de costos a causa de majors inversions en projectes estratègics, de transformació digital i reguladors.

Als Estats Units, el benefici va augmentar fins als 182 milions, és a dir, un 46%, gràcies al fet que Santander US va registrar majors ingressos, però també menors dotacions per a insolvències. A l'Argentina, on l'entitat va vendre la seva participació del 51% en Prisma, que li va generar plusvàlues per 150 milions, el benefici va rebotar un 143%, fins als 161 milions. Sense tenir en compte aquesta operació, els guanys en aquest mercat van caure un 84%, fins als 11 milions.

A la resta dels seus mercats, va mostrar un comportament diferent. Mentre que a Xile va guanyar un 1% (149 milions d'euros) després d'una caiguda del marge d'interessos del 8%, a Portugal va fer créixer el seu benefici un 7%, fins als 135 milions d'euros, gràcies a un augment dels ingressos del 5 % i dels costos de només l'1%.

A Polònia, els guanys van caure fins als 50 milions, un 21%, després de la integració de Deutsche Bank Polska, que va acabar a finals del passat exercici. La caiguda en el benefici es va deure a una provisió per costos de reestructuració de 12 milions d'euros.