La banca espanyola tanca en vermell malgrat la sentència del Suprem sobre el IRPH

La banca liderava les pujades de l'Ibex al començament de la sessió, però ha acabat tancant la jornada amb pèrdues. Així han reaccionat les accions del sector a la decisiva sentència del Tribunal Suprem, que s'ha pronunciat finalment aquest dimecres sobre la legalitat de les hipoteques lligades a l'Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris (IRPH).

El Suprem ha dictaminat que no veu abusos en aquestes hipoteques però sí manca de transparència. Els detalls de la la sentència es faran públics els pròxims dies.

En aquests moments, CaixaBank és l'entitat més perjudicada amb una reculada de l'1,7%. La segueix Bankia (-0,9%) i Bankinter (-0,7%). Per part seva, BBVA, Sabadell i Santander cotitzen amb pujades moderades.

Segons va informar ahir l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin), dues sentències de l'Audiència Provincial de Balears van fallar al juny avalant l'IRPH, en procediments derivats de Targobank, Banc Popular i CaixaBank.

Segons l'associació, la majoria de les sentències sobre l'IRPH després de la sentència europea es decideixen a favor del consumidor, malgrat que el mapa reflecteix una notable divisió entre magistrats. La majoria de les sentències dictades a favor del consumidor substitueixen l'IRPH per l'Euribor.

L'Alt Tribunal es reunirà avui per abordar cinc recursos admesos a tràmit, a partir dels quals s'espera que quedarà condicionada l'admissibilitat dels següents casos.

El magistrat de la Sala civil Francisco Marín Castán va comunicar que havia estat en contacte estret amb un positiu en coronavirus i va procedir a autoconfinar-se, per la qual cosa el ple del 30 de setembre va quedar suspès sense nova data fins ara. Marín Castán ha passat la quarantena sense donar positiu en Covid-19.

La Justícia europea va dictaminar el 3 de març que l'IRPH ha d'estar sotmès al control judicial dels tribunals espanyols, els quals havien de decidir si es tracta de clàusules abusives incloses en contractes hipotecaris.

No obstant això, la majoria de magistrats coincideix que la sentència de Luxemburg no va acabar d'aclarir tots els dubtes, sobretot perquè després que es fes pública s'han dictat sentències contradictòries que anul·len l'índex en primera instància i després acaba considerant-se vàlid a escala provincial, o fins i tot processos en els quals la clàusula es declara abusiva i nul·la, decretant la subsistència del contracte però de manera gratuïta.

Més enllà del criteri que estableixi l'Alt Tribunal, els jutges espanyols han tornat a sol·licitar a Luxemburg que aclareixi la seva fallada. Prop d'un milió de famílies amb préstecs referenciats al IRPH afronten una mitjana de 165 euros de més al mes respecte als qui tenen Euríbor, la qual cosa suma un perjudici total d'uns 25.000 euros des de 2004 fins a l'actualitat, segons dades d'Asufin.

CLÀUSULES SOL

D'altra banda, el mateix Ple tractarà l'assumpte dels acords transaccionals entre client i entitat financera en clàusules sol, amb renúncia a accions legals i rebaixa de tipus d'interès. En aquest cas, examinarà si aquests acords són correctes, aclarint així la sentència del 9 de juliol del TJUE.

A la seva sentència, el Tribunal de Luxemburg va dictaminar que les clàusules sol renegociades d'hipoteques poden ser examinades per un jutge i declarades abusives, així com que és il·legal que els bancs obliguin els clients a renunciar a accions legals després de la renovació del contracte.

Així, el TJUE va declarar que la directiva europea no s'oposa a la renegociació d'una clàusula que pugui ser declarada abusiva "sempre que la renúncia procedeixi d'un consentiment lliure i informat per part del consumidor". En segon lloc, va obrir la porta al fet que la pròpia clàusula que modifica una altra de potencialment abusiva d'un contracte anterior pot també ser abusiva si no ha estat negociada individualment.