Quatre diferències entre les intervencions de Banc Popular i Monte dei Paschi

La resolució de la crisi de Banc Popular ha suposat una fita en la història de la supervisió bancària. L'entitat que presidia Emilio Saracho va ser declarada "inviable" pel Mecanisme Únic de Supervisió, integrat en el Banc Central Europeu (BCE). I hores després, adjudicat al Santander per un euro, a canvi d'assumir les seves obligacions amb els dipositants i els bonistes de menor risc. Els accionistes i els titulars de bons convertibles contingents (CoCos) i deute subordinat van perdre tota la seva inversió.

Les autoritats van estrenar d'aquesta manera el mecanisme d'intervenció 'bail in', dissenyat per evitar quan sigui possible que els contribuents assumeixin el cost dels rescats bancaris. Només a Espanya, els ajuts públics han ascendit durant la crisi 76.410 milions d'euros, segons estimacions del Banc d'Espanya, que calcula, a més, que el cost en emissions addicionals de deute públic ha estat de 45.000 milions. Del muntant posat damunt de la taula, el supervisor explica que s'han recuperat 4.139 milions i que hi ha un import recuperable de 12.198.000, que podrà variar en funció de la privatització del banc resultant de la fusió entre Bankia i Banc Mare Nostrum (BMN).

"Banc Popular es va convertir en el primer banc en dificultats en ser resolt pe l’SRB, creat el 2015 per reduir al mínim l'impacte financer de la fallida dels bancs en els contribuents", recorda l'agència de ràting Moody’s en un informe en el qual compara aquest cas amb altres bancs europeus en problemes, especialment l'italià Monte dei Paschi di Siena, que presumeix de ser l'entitat més longeva del planeta. "La resolució del Popular, sota la qual va ser adquirida -per un euro- pel Santander, és consistent amb la normativa europea que restringeix l'ús de fons públics", insisteix Moody’s, que enumera diverses diferències entre les dues entitats.

La resolució del Popular, sota la qual va ser adquirida -per un euro- pel Santander, és consistent amb la normativa europea que restringeix l'ús de fons públics

1. SER OBJECTE DE RESOLUCIÓ

Monte dei Paschi "no està sent objecte de resolució", adverteix Moody’s. Aquesta és la primera, i més gran, diferència entre ambdues crisis. O en la seva solució. En lloc de la resolució, amb el banc italià s'ha optat per "una reestructuració i beneficiar-se d'una recapitalització preventiva, el cost de la qual serà compartit pel Govern d'Itàlia juntament amb els accionistes i els creditors de deute no sènior", afegeix la qualificadora creditícia.

2. FASE DE LA CRISI

La decisió d'intervenir i adjudicar el Popular es va produir "en una fase primerenca", explica Moody’s. Els experts de la companyia nord-americana recorden que el sisè banc espanyol per volum d'actius havia passat els tests d'estrès i que fins i tot encara tenia CoCos i altres instruments de deute subordinat per convertir en capital. Títols que ascendien a 2.000 milions d'euros. Aquesta intervenció primerenca, segons Moody’s, va reduir les pèrdues de tot el banc. Amb Monte dei Paschi, la solució ha trigat molt més en arribar.

3. BANC SISTÈMIC

El valor de les accions de Banc Popular "va estar disminuint gradualment des de 2013. Per tant, la resolució del Popular era menys probable que tingués conseqüències més àmplies", argüeix Moody’s a l'informe. No obstant això, l'elevat estoc de préstecs amb problemes de Monte dei Paschi "és un problema heretat compartit per altres bancs italians, tot i que menys". Així, afegeix, "l'incompliment del deute sènior podria tenir un impacte significatiu en l'estabilitat financera de la banca italiana".

4. PÈRDUA DELS INVERSORS

Moody’s insisteix que la càrrega de rescatar Monte dei Paschi es proporcionarà, de manera que els accionistes i els creditors en possessió de títols de deute no sènior hauran de suportar pèrdues parcials la magnitud de la qual, en qualsevol cas, serà inferior a la qual han patit els inversors en el Popular, que "han perdut tota la seva inversió inicial". De fet, els bons AT1 (CoCos) de Monte dei Paschi seran "obligatòriament convertits en accions amb un 75% del valor nominal del bo", mentre que el deute subordinat ho farà amb un 100% del seu valor nominal.