Ortega (BBVA) situa a FG en seu policial abans de la denúncia anònima a Ausbanc
Els serveis jurídics del banc van redactar l'escrit, el van donar a Corrochano i aquest a Villarejo perquè el portés a la UDEF
- En castellano: Directivo de BBVA: FG se reunió con la Policía antes de la denuncia anónima a Ausbanc
Eduardo Ortega, director dels serveis jurídics contenciosos del BBVA, va situar a l'expresident del banc Francisco González en una reunió en el complex de la Policia Nacional de Canilles, a Madrid, després de la qual es va decidir redactar la denúncia contra Ausbanc i el seu president, Luis Pineda.
Va ser Ortega el que hauria redactat la denúncia, la hi hauria lliurat després al que fos cap de seguretat del banc Julio Corrochano, qui al seu torn la hi hauria donat al comissari jubilat i a la presó provisional José Manuel Villarejo perquè la presentés en la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional.
Així ho reflecteix un informe de la Fiscalia Anticorrupció de novembre de 2019 incorporat al sumari de la peça 9 del cas Tàndem, al qual ha tingut accés parcialment Europa Press, i que investiga els encàrrecs que hauria fet el BBVA al comissari jubilat i a la presó provisional Villarejo al llarg de 13 anys.
No obstant això, González, al llarg del seu interrogatori amb el jutge i els fiscals, va explicar que va acudir a un menjar amb la cúpula de la Policia al gener de 2015 "per invitació del director general de la Policia", en el moment Ignacio Cosidó, i que es va tractar de "un esmorzar institucional" en el qual González va oferir "els serveis tecnològics del banc", segons informa El Confidencial. Va haver-hi un segon esmorzar al qual González no tenia "gens de ganes d'anar", segons la seva declaració, però ho va fer.
En aquest informe d'Anticorrupció, a més d'altres projectes del comissari per al citat banc, es resumeix l'anomenat 'projecte Pin', encarregat al setembre de 2012 i l'objecte del qual era la "defensa del banc enfront de la campanya de desacreditació i pressió judicial i extrajudicial" desenvolupada per Ausbanc sobre BBVA, tal com ho defineix la pròpia entitat.
CONTRACTE "EMINENTMENT IL·LÍCIT"
Segons els fiscals del cas, el banc no va fer contracte per escrit d'aquest projecte específic i "donat el seu caràcter eminentment il·lícit i especialment confidencial, pogués inferir-se que els pagaments relatius al desenvolupament del mateix s'haurien canalitzat" a través d'alguna de les factures relacionades amb altres projectes.
Així, els investigadors han constatat "múltiples documents relacionats amb l'obtenció d'informació amb vulneració de drets fonamentals de Luis Pineda i la seva família i les activitats d'Ausbanc, com a trànsits de crides i anàlisis de comptes corrents,abastant diversos anys".
GONZÁLEZ, SUPERVISOR DEL PROJECTE
Els directius del BBVA que "supervisaven" el desenvolupament del 'projecte Pin' van ser els llavors cap de seguretat Julio Corrochano, els serveis jurídics a través d'Eduardo Arbizu, José María García Crespo i Eduardo Ortega, així com el president del banc Francisco González.
En aquest context, Anticorrupció destaca en el seu informe que Ortega va descriure en un document denominat 'Relatorio' la seva participació al costat de González "en un esmorzar en el complex policial de Canilles el dia 7 de gener de 2015 al costat de la cúpula del Cos Nacional de Policia, després de la qual es va decidir la redacció d'una denúncia que s'interposaria de manera anònima contra Ausbanc davant la UDEF per a procedir a la recerca d'aquesta associació".
El complex de Canilles, que ocupa una vasta extensió en la qual es concentren desenes d'edificis protegits per fortes mesures de seguretat, aglutina departaments de la Policia Nacional tan importants com la Comissaria General d'Informació, la Científica o la pròpia UDEF, entre altres.
Aquesta denúncia, segons el document, seria redactada pel mateix Ortega, que l'hauria lliurat a *Corrochano i aquest al seu torn a Villarejo, que seria qui la presentaria davant la UDEF. Això va donar lloc a la instrucció que va dur a terme el Jutjat Central d'Instrucció número 1 de l'Audiència Nacional i que s'està jutjant aquests dies.
Per aquest cas, Luis Pineda s'enfronta a una petició fiscal de gairebé 119 anys de presó per presumptes delictes d'organització criminal, extorsió, estafa i blanqueig de capitals. Miguel Durán, advocat de l'acusat, ja ha sol·licitat la nul·litat del procediment precisament per aquesta peça 9 del 'cas Tàndem'.