L'interventor de Bankia justifica els problemes de l'auditoria de 2011 per la difícil situació del banc
Recorda que els consellers van formular els comptes per unanimitat i no van manifestar dubtes
Actualitzat : 16:23
Sergio Durá, interventor de Bankia des de juliol de 2011 fins al passat mes de gener, considera que no es pot qualificar ara d’"anormal" el fet que a Deloitte li faltés tanta informació a l'hora d'emetre l'informe d'auditoria dels comptes de 2011, sinó que s'ha de tenir en compte que en aquell moment la situació del banc "no era normal". "En aquell moment era molt complicada la situació", ha afegit durant el judici.
El directiu de Bankia ha decidit voluntàriament sotmetre a l'interrogatori de la Fiscalia en la causa penal que investiga la sortida a borsa de l'entitat, tot i que el ministeri fiscal no ha formulat una acusació contra ell. Durá només està acusat per falsedat comptable per les acusacions particulars.
Carmen Launa, la representant del Ministeri Públic en el cas Bankia, l’ha qüestionat sobre el fet que l'entitat remetés a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els comptes de l'exercici 2011 sense auditoria i sobre la informació de la qual l’auditor extern, Deloitte, no disposava per fer l'informe preceptiu.
"És habitual que hi hagi informació pendent? Sí. Tanta? No. La conjuntura era habitual? No. Era normal que faltés tanta informació", ha justificat Durá, segons el qual no hi ha cap precedent a Espanya ni, probablement, a Europa de la integració de set entitats en una sola, ja que es tracta d'un procés" súper complex".
"La situació no era normal i no es pot qualificar d'anormal alguna cosa veient ara. En aquell moment era molt complicada la situació", ha reafirmat el directiu de Bankia, que el passat mes de gener va deixar de ser interventor, ja que ocupava des de 2011, per ser director de Riscos.
Durá va conèixer que Deloitte trobava a faltar determinada informació per realitzar l'informe d'auditoria abans que s'exposés en sengles consells d'administració de BFA i de Bankia, tot i que no recorda si va ser per part de l'auditor extern o l'intern. Hores després, es va celebrar un consell d'administració en BFA al qual va acudir Durá i durant el qual el president de la comissió d'auditoria, llavors Ángel Acebes, va explicar als consellers que Deloitte havia informat sobre problemes en l'auditoria derivats de la participació de BFA en Bankia i la possible irrecuperabilitat dels crèdits fiscals.
Notícia relacionada
"El president [de la comissió d'auditoria, Acebes] va fer una exposició clara i detallada de tot el que hi havia en aquell document, però no sé si de tot del que s'havia parlat a la comissió perquè no hi era", ha explicat Durà, que durant aquesta reunió va presentar "tots els extrems dels comptes anuals".
Així, tots els consellers del grup van tenir coneixement de la situació. Durá ha recordat que qualsevol membre del Consell té dret a requerir la presència de l'auditor extern si té algun dubte sobre l'auditoria, però no ho van fer. "[Els consellers] podien haver formulat, haver retardat la formulació, haver requerit a l'auditor que fos al consell o haver canviat els comptes", ha explicat Durà, que ha comentat que "encara que aquí [en el judici] sembla que és impossible, el consell està en el seu dret de demanar canviar comptes". Però "ningú ho va fer", ha afegit. De fet, els comptes es van formular per unanimitat.
"NO ERA UN PLA, ERA UN PAPER QUE VA PRESENTAR RATO"
La fiscal s'ha referit al llarg de l'interrogatori al pla del sanejament que el Ministeri d'Economia va obligar l'entitat a presentar el maig de 2012 a esquena del Banc d'Espanya i que contemplava la petició d'una injecció de 7.000 milions d'euros al FROB, segons la versió manifestada per Rodrigo Rato durant el judici. El pla va ser rebutjat i uns dies després el llavors president de l'entitat va dimitir per ordre del Govern.
Durá ha explicat que, en la seva opinió, no es tractava d'un pla com a tal, sinó d'"un paper que Rato va presentar al Banc d'Espanya". "Crec que això no és un pla perquè hi hagi un pla ha d'haver-hi un procés d'elaboració, una aprovació per part del consell i, sobretot hi ha d'haver un marc regulador on s'ubiqui aquest pla", ha explicat el directiu, segons el qual "les entitats no envien plans al Banc d'Espanya perquè sí, sinó perquè ho requereix la llei o el Banc d'Espanya".
"Això [el pla] és un paper que Rato va remetre al Banc d'Espanya no sé en quin context, no sé qui el va sol·licitar ni per quin motiu. No qualificaria això com a pla", ha reiterat. Durá va tenir coneixement del pla el 3 de maig de 2012, la vigília de la seva remissió al supervisor bancari.
Dies més tard, l'entitat va decidir reformular els comptes, ja sota el mandat de José Ignacio Goirigolzarri, que va accedir a la presidència de Bankia a principis de maig. Aquesta reformulació es va produir, segons la versió de Durá, "fonamentalment" pel tema immobiliari. "En aquell moment es parlava de sortir de l'euro. Ningú volia invertir a Espanya i menys en el sector immobiliari", ha justificat el directiu de Bankia.