Les regions mineres acudeixen al Govern perquè garanteixi una "transició justa"

Preocupació per la fi del carbó a les regions mineres espanyoles. Aquest és el missatge que els presidents de les comunitats d'Aragó, Astúries i Castella i Lleó volen transmetre aquest dimecres a la ministra Teresa Ribera ara que Endesa ha oficialitzat la seva decisió de tancar les plantes d'Andorra i Compostilla.

La ministra per a la Transició Ecològica rebrà a Javier Lambán, Javier Fernández i Juan Vicente Herrera, presidents de les tres comunitats, en la seu del ministeri dues setmanes després que sol·licitessin per carta una reunió urgent.

Els tres líders regionals demanen “una transició justa” que garanteixi que el procés de substitució del carbó per fonts d'energia renovable tingui en compte l'impacte social i econòmic en zones que han dedicat dècades a activitats lligades a aquest combustible.

INVERSIONS I OCUPACIÓ

Des de les tres comunitats es demanda al Govern que no permeti el tancament de les centrals de carbó si no hi ha un pla que garanteixi inversions i ocupació en la zona. La italiana Enel ja va avançar a principis de novembre la seva intenció de tancar les seves dues centrals de carbó a Terol i León, les plantes d'Andorra i *Compostilla, i Endesa va enviar la petició formal al Ministeri la setmana passada.

Abans de fer-ho, el seu conseller delegat, José Bogás, es va reunir amb el president aragonès per a exposar els plans de la companyia per a mitigar les conseqüències del tancament de la central d'Andorra. Per a Lambán, no obstant això, la seva proposta no és suficients i, segons ha assegurat, demanarà al Govern que no s'autoritzin els nous projectes renovables d'Endesa en la zona fins que no present una alternativa real per a les conques mineres.

Aquests plans renovables als quals es refereix el president aragonès són part del pla de mitigació que Endesa va presentar fa uns dies per a totes dues regions. En concret, l'energètica preveu invertir 1.040 milions addicionals en nova potència ‘verda’ (1.000 megavats solars en la zona d'Andorra i té en estudi altres 300 MW en la zona de Compostilla) per a fomentar la reconversió de les dues zones. A més, l'elèctrica s'ha compromès al fet que els més de 300 empleats de totes dues plantes participin tant en les labors de tancament i desmantellament com en el desenvolupament dels nous projectes o a reubicar-los en altres plantes, segons els seus perfils.

TRANSICIÓ JUSTA

En la prèvia a aquesta reunió “en bloc” amb el Govern, el propi Lambán s'ha mostrat molt crític amb els plans de tancament de les tèrmiques. Acusa a Endesa de no acreditar “cap responsabilitat social empresarial ni cap compromís amb un territori del qual porta obtenint abundants beneficis durant molts anys”, però també posa el focus d'atenció sobre el Govern. Més enllà de la inversió en renovables, exigeix a la companyia que els seus plans per a la regió abordin també inversions en infraestructura i educació.

Però per al president aragonès l'Executiu també “ha d'estar a l'altura” en aquest procés i assegurar-se que el tancament de les tèrmiques no deprimeix l'economia de les conques mineres.

El tancament de les centrals d'Andorra i Compostilla respon, segons l'empresa al fet que en les actuals circumstàncies reguladores i de mercat "és impossible abordar les inversions necessàries perquè aquestes centrals compleixin amb els nous límits d'emissions que estableix la Unió Europea". La nova norma entrarà en vigor en 2020 i aboca al tancament a les plantes que no hagin realitzat les adaptacions necessàries per a continuar operant. En el cas d'Endesa, ja ha realitzat les inversions necessàries en la planta de Litoral (Almeria), està adaptant la d'As Pontes i preveu realitzar les inversions que es requereixin a les Illes Balears i Canàries.