L'Audiència Nacional anul·la multes de 91 milions a CaixaBank, Santander, Sabadell i BBVA

La Sala Contenciosa de l'Audiència Nacional ha anul·lat les multes de 91 milions d'euros que va imposar la Comissió Nacional del Mercat de la Competència a CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell per concertar-se per oferir derivats de tipus d'interès en condicions diferents de les pactades amb els clients, segons ha explicat a la nota de premsa.

El tribunal considera que no s'ha acreditat que durant tot el període investigat del 2006 al 2016 existís un pla comú entre les entitats sancionades que justifiqui la qualificació jurídica d'una infracció única i continuada.

En aquest sentit, la Secció Sisena del Contenciós ha estimat els recursos que van presentar Banc Santander, BBVA, Sabadell i CaixaBank contra les resolucions de 13 de febrer de 2018 de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència.

Les multes imposades van pujar a 31,8 milions (CaixaBank), 23,9 milions (Santander), 19.8 milions (BBVA) i 15,5 milions (Banc Sabadell), per concertar-se per fixar el preu per sobre dels preus en condicions de mercat dels derivats, que eren utilitzats com a cobertura del risc de tipus d'interès associat a crèdits sindicats per al finançament de projectes.

La CNMC va sancionar aquestes quatre entitats en considerar que amb la seva actuació van cometre una infracció molt greu de l'article 1 de la Llei 15/2007 i de l'article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, almenys des del 2006 fins al 2016.

Les sentències, una per cada entitat recurrent, expliquen que en algunes de les operacions, com les de contractació amb el Grup VAPAT executades entre 2010 i 2012, sí que s'han acreditat conductes col·lusòries, mentre que les 4 entitats bancàries, abans de realitzar la oferta als seus clients van acordar el tipus dinterès dels derivats financers al marge del client-inversor.

El client, segons el tribunal, creia que el tipus d'interès que se li oferia en el moment del tancament de l'operació es corresponia amb el preu del mercat, quan en realitat el tipus d'interès que oferien era el que havien fixat anteriorment en comú acord, sense atendre les condicions de mercat.

Pel que fa a la resta d'operacions diferents de les del Grup VAPAT, la Sala considera que l'operació de crèdit sindicat va portar associada la signatura d'un instrument de cobertura (generalment de tipus swap) amb les entitats sancionades a un tipus fix de percentatge idèntic per a totes les entitats, és a dir, que va existir una concertació prèvia entre elles per fixar aquest tipus.

Però, segons el parer del tribunal, “no es demostra que això determinés un preu del derivat superior al preu en condicions de mercat ni, el que és més important, que el procés de determinació del preu del swap fos opac per al client, que es fixés a l'esquena”.

Fins i tot admetent com a hipòtesi la concertació de les entitats per fixar un tipus fix idèntic superior al de mercat -afegeix la Sala en una de les seves sentències- això tampoc demostra que es fes a esquena del client, ja que no s'ha acreditat que en aquests contractes els clients mostraran cap queixa o sorpresa per haver descobert marges o comissions l'import dels quals es desconeix no descrites quan van formalitzar el contracte de cobertura.

La sala recorda que l'actuació concertada de les entitats financeres per acordar il·lícitament un preu suposadament més beneficiós per a elles “només és il·lícita, com raona la pròpia resolució recorreguda, si es fa amb total desconeixement del client. I aquest aspecte, clau per apreciar l'antijuridicitat de la concertació, només concorre a les operacions de les empreses del Grup VAPAT però no a les restants”.

Per tot això, el tribunal assenyala que, per apreciar l'existència d'una infracció única i continuada, hagués calgut que la CNMC, en aquestes altres operacions diferents de les empreses del Grup VAPAT, analitzés les circumstàncies de la contractació del derivat a cada operació per demostrar que aquest es va fixar per sobre del preu del nivell de mercat, determinant quin era aquest i el marge imposat il·lícitament.

En no haver-ho fet així, el tribunal descarta que totes les operacions de contractació de derivats que figuren a la resolució sancionadora formin part del mateix pla preconcebut que pogués sostenir-se respecte a les empreses del Grup VAPAT, ni que puguin aixoplugar-se sota la figura de la infracció única i continuada.

Per a la Sala, no ofereix dubte el caràcter il·lícit de la conducta de les entitats bancàries en les operacions realitzades amb el Grup VAPAT, però la qualificació jurídica d'infracció única i continuada que dona cobertura és contrària a dret per la seva extensió a la resta d'operacions examinades.

LA VALORACIÓ DE RENTA 4

"La notícia és positiva. Tot i això, la sentència és recurrible per la CNMC i podria arribar al Suprem, per la qual cosa encara estem parlant d'un termini probablement considerable fins que els bancs puguin rebre la devolució del pagament de la multa", expliquen els experts de Renta 4.

"Una altra de les conseqüències directes serà la gestió de les provisions dotades per als litigis que encara estiguin pendents, però considerem que no haurien de ser significatius", afegeixen.

"No hauríem de veure impacte rellevant als comptes de resultats una vegada finalitzi el procés", conclouen.