Les elèctriques volen imposar al Govern el format de les subhastes renovables

Queden prop de tres setmanes perquè conclogui el mes de març, la data límit que es va marcar la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per presentar la nova Llei de Canvi Climàtic. Una nova legislació que marcarà les línies mestres per a tot el sector energètic. Les companyies elèctriques no volen quedar-se fora del procés legislatiu, i deixen clares quines són les seves referències respecte a un dels temes més polèmics: com han de ser les subhastes renovables, amb les quals fer créixer el parc elèctric verd.

La nova legislació és una prioritat per a l'Executiu de Sánchez, que a la fi de gener va declarar 'l'emergència climàtica’. Així, si el projecte de llei està llest abans d'abril, el procés a les Corts pot quedar lligat abans de l'estiu, sempre que hi hagi majories parlamentàries.

Una de les companyies més taxatives a l'hora de definir la seva postura és Endesa. La filial de la companyia italiana Enel no vol subhastes. Per què? Perquè obren la porta a especuladors que no tenen un projecte energètic a llarg termini i, en el cas dels accessos a la xarxa, una altra de les subhastes que preocupen el sector, fan que els preus es disparin.

“Jo no les faria”, va contestar taxatiu fa uns dies José Bogas, conseller delegat d'Endesa durant la presentació de resultats anuals de la companyia. “No busco cap polèmica”, va reconèixer no obstant, i va advocar per legislar millor aquestes subhastes de megavats verds. “Si no hi hagués hagut subhastes, no hi hagués hagut tanta gent demanant aquesta connexió i després venent-la”, va concloure el directiu.

En el cas d'Endesa, una de les qüestions sobre la taula és què passarà amb l'actual accés a la xarxa de la seva planta tèrmica d'Andorra (Terol). És a dir, si el seu tancament suposarà que aquest accés surti al mercat, per exemple, via subhasta; o si la filial d'Enel podrà mantenir-lo i continuar operant. En aquest cas, la companyia proposa la construcció d'una megaplanta fotovoltaica, aprofitant aquest accés a la xarxa elèctrica.

APETIT INVERSOR

Altres companyies són molt més cauteloses, i no revelen clarament les seves preferències. És el cas d'Iberdrola. “No és una qüestió de què preferim, perquè és el Govern el que decideix quina política decideix aplicar. Dit això, estem en un moment d'alta demanda. Hi ha molts, molts inversors llestos per invertir al sector”, va emfatitzar a la conferència amb analistes el president de l'elèctrica basca, Ignacio Sánchez Galán. “El país ha d'assumir aquests compromisos, que poden beneficiar el mercat, però repeteixo, serà el Govern el que decidirà”.

Companyies com Acciona i Naturgy de moment es troben en un punt intermig. El grup presidit per José Manuel Entrecanales no veu malament les subhastes, sempre que es regulin i es marquin requisits clars per evitar els especuladors. És a dir, anar més enllà del criteri del preu.

"Hi anirem, sempre amb prudència, i dins dels límits que ens marca la capacitat d'evacuació i els drets que ja tenim a d'altres localitzacions. Som asèptics; depèn de les condicions", va reconèixer Entrecanales el divendres davant els mitjans de comunicació. En la seva opinió, aquestes subhastes han de dur-se a terme “entre agents equilibrats i amb garanties de compliment, amb els elements de solvència i capacitat homogeneïtzats. Han de complir uns mínims, cal assegurar-se que el que ofereix cadascun ho ha de complir i amb una qualitat mínima, com és el cas amb qualsevol obra pública", va concloure.

Qui no s'ha pronunciat públicament ha estat Naturgy. En el seu cas, aquests últims anys sí que ha estat a favor d'aquest model; de fet ,ha licitat en aquestes subhastes verdes. Per exemple, al 2017, quan encara era Gas Natural Fenosa, es va adjudicar una subhasta de 250 MW fotovoltaics i, aquest mateix any, 667 MW més de potència eòlica. Només aquests últims ja hi havien invertit 700 milions d'euros. Una aposta global per les renovables que continuarà accelerant-se, sens dubte, de cara als pròxims anys, atès que l'Executiu ha deixat clara que la seva prioritat és una economia descarbonizada al 2050.