La banca esgota el 'truc' de convertir els dipòsits en comptes corrents

Tot sigui pel marge d'interessos. Les entitats estan fent tot el que poden per defensar-lo. Un dels 'trucs' més utilitzats ha consistit en fomentar la conversió dels dipòsits a termini, que paguen més interessos, pels comptes a la vista, que no remuneren o abonen menys interessos. Però aquest recurs s'està esgotant per la convergència entre els rendiments d'ambdues alternatives.

El Banc d'Espanya (BdE) ha estat subratllant aquesta substitució de dipòsits a termini per comptes a la vista en els seus últims informes d'estabilitat financera (IEF). S'hi ha referit en un context en què els bancs, pressionats pels baixos tipus d'interès, estan esgotant totes les opcions per rascar punts bàsics d'on poden. I aquesta conversió, mutant els dipòsits en comptes, ha figurat entre els recursos utilitzats, una tendència que s'ha vist afavorida pel fet que el sector privat ha preferit la liquiditat i l'agilitat dels comptes en un moment en què els dipòsits a termini ja no rendeixen gaire més que ells.

La banca ha encoratjat el transvasament cap als comptes per a defensar el seu marge d'interessos

"La principal causa del creixement del marge d'interessos l'últim any es deu als canvis en la composició del balanç. En particular, la baixa remuneració dels dipòsits a termini ha provocat una substitució d'aquests per dipòsits a la vista, un passiu que resulta menys costós per a les entitats", exposava el Banc d'Espanya a finals de 2015. Això sí, en el seu últim IEF, difós al maig d'aquest any, l'entitat governada per Luis María Linde avisava que aquesta estratègia estava ja al límit . "El marge de maniobra cada vegada és menor", prevenia. És a dir, advertia que els efectes favorables d'aquest 'truc' estaven esgotant-se. Les últimes dades del mateix BdE així ho confirmen.

A l'agost, i seguint la tendència iniciada el 2015, el volum de dipòsits a la vista en mans del sector privat ha assolit registres històrics. Les famílies tenen 466.900 milions d'euros en aquests productes, 42.200 milions més que a finals de 2015 i 67.500 milions més que fa un any. Retrocedint més en el temps, a finals de 2010, 2011 i 2012 la xifra es movia al voltant dels 300.000 milions d'euros, de manera que ha crescut un 55% des de llavors. Les empreses compten amb 158.300 milions, 8.800 milions més que quan va acabar el passat exercici i 17.200 milions més que l'agost de 20165. I les institucions sense fins de lucre al servei de les llars (ISFLSH) posseeixen 11.200 milions, 600 milions més que al desembre i 1.800 milions més que dotze mesos abans. En total, aquests tres grups aglutinen 636.400 milions en dipòsits a la vista.

CADA VEGADA MÉS ENGANXATS

Per a la banca, aquest increment ha permès pal·liar en part la forta pressió que suporta el marge d'interessos en un context en què pateixen tant la qualitat de cada operació, perquè els tipus d'interès oficials a l'Eurozona es troben al 0%, com la quantitat, perquè el procés de despalanquejament en què continua l'economia espanyola provoca una lenta generació de nou crèdit. Durant el primer semestre d'aquest any, el marge d'interessos del sector per la seva activitat a Espanya es va reduir fins als 6.549 milions d'euros, des dels 6.803 del mateix període de 2015.

No obstant això, l'efecte favorable d'aquesta conversió de dipòsits en comptes s'està difuminant per moments. I la clau és que pràcticament ja no existeix diferència entre la rendibilitat que ofereixen. Les últimes dades del BdE, corresponents a juliol, reflecteixen que l'interès dels dipòsits a la vista per a les llars i les ISFLSH se situa en el 0,08%, quan el tipus mitjà ponderat de les noves operacions en els dipòsits a termini es troba en el 0,19%. És a dir, una bretxa de tot just 11 punts bàsics. I en el cas de les empreses, l'escenari és encara pitjor, ja que, sempre a partir de les xifres del BdE, l'interès dels dipòsits a la vista està en el 0,23%, per sobre del 0,17% ponderat dels nous dipòsits.

Aquestes xifres confirmen l'avís del Banc d'Espanya: els bancs tenen poc a esgarrapar ja pel costat dels costos financers per defensar el seu marge d'interessos. Aquests 11 punts bàsics contrasten amb els 27 punts bàsics de finals de 2015, els gairebé 50 punts de 2014, els més de 100 punts de 2013, els 262 punts de 2012 o els 350 punts de finals de 2008.

El diferencial entre la remuneració dels dipòsits a la vista i a termini mai ha estat tan baix

Unes diferències més àmplies si s'incrementen els beneficis de l'arbitratge entre dipòsits a la vista i a termini. Les actuals, però, el redueixen. Els càlculs així ho comencen a demostrar. Des de començaments d'any, la xifra total de comptes a la vista ha crescut en 51.600 milions d'euros. Si aquests diners haguessin anat íntegrament a dipòsits a 12 mesos a l'interès mitjà d'aquest termini els set primers mesos de 2016, el cost en interessos hauria pujat a 124 milions d'euros. En haver acabat en comptes a la vista, el cost es limita a poc menys de 62 milions, de manera que el sector s'estalvia prop de 63 milions d'euros. El mateix exercici el mateix període de 2015 -els vuit primers mesos els dipòsits a la vista van augmentar en 53.300 milions- va oferir un estalvi de 100 milions d'euros.

CAP ALS FONS

Amb les dades certificant els avisos del Banc d'Espanya, la banca és conscient que si per la banda dels costos financers ja no queda gaire cosa a fer, haurà de bolcar-se en la dels ingressos. En aquest sentit, el sector assumeix que haurà de insistir en una altra de les palanques a les quals està recorrent els últims mesos per contrarestar l'estrenyiment del marge d'interessos: el de generar ingressos amb els diners dels clients.

És a dir, un cop apurats els costos a través dels canvis en la composició del balanç, la clau es trasllada als ingressos. I això passa per insistir en la migració dels diners dels dipòsits, que són un cost, cap als productes de valor afegit, com els fons d'inversió, que generen ingressos. El sector ja està en això, i hi seguirà estant perquè el seu compte de resultats així ho exigeix.