Herrera nega que el Banc d'Espanya incentivés la sortida a borsa de Bankia

Mariano Herrera, exdirector de Supervisió del Banc d'Espanya, ha defensat que la institució no va fomentar la sortida a borsa de Bankia, contradient així la versió que Rodrigo Rato, expresident de l'entitat, va emetre durant el judici. "No em consta res d'això", ha respost Herrera a preguntes de la fiscal.

Herrera, que aquest dilluns declara com a testimoni en la causa penal que investiga les responsabilitats penals per la sortida a borsa de Bankia, ha assenyalat que la decisió de debutar al mercat correspon als gestors de cada entitat. Les opcions en aquell moment per a les caixes eren tres: sortir a borsa, buscar un inversor privat que comprés l'entitat o que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) entrés al capital.

La fiscal del cas, Carmen Launa, ha preguntat a Herrera si decidir entre aquestes tres opcions corresponia a les entitats, al qual ell ha respost que sí. "Era l'entitat que havia de dir si li interessava anar a borsa o buscar inversors privats fora de borsa i, en el cas que no fossin possibles aquestes dues perquè no ho consideressin adient, demanar l'entrada del FROB", ha apuntat. A més, ha explicat que permetre que el FROB prengués una participació de l'entitat "tècnicament" no significava que se la nacionalitzés.

També li ha qüestionat Launa sobre si el Banc d'Espanya va suggerir a Bankia que la millor opció per a l'entitat era sortir a borsa, a la qual cosa Herrera ha contestat: "No em consta res d'això".

Aquesta afirmació contradiu la versió donada per Rato en seu judicial, on va afirmar: "La llei donava fins al març de 2012 i això que va ser una negociació. Però el Banc d'Espanya ens va dir a tots que havíem d'estar en borsa o ens nacionalitzaven". Així ho va explicar durant la primera sessió de la seva declaració com a acusat, durant la qual, a més, va responsabilitzar directament Elena Salgado, exvicepresidenta de l'Executiu liderat per José Luis Rodríguez Zapatero, de pressionar perquè el debut a borsa fora abans de l'estiu de 2011.

Herrera ha rebutjat haver conegut els correus electrònics de l'inspector del Banc d'Espanya José Antonio Casaus en què es qüestionava la viabilitat de Bankia abans de la seva sortida a borsa. L'exdirector de Supervisió del Banc d'Espanya ha defensat que el seu llavors número dos, Pere Comín, destinatari, no li va comentar l'existència d'aquests e-mails. "Parlàvem de tots els temes i sí es discutia la sortida a borsa, els pros i els contres, la viabilitat del pla i dins d'això discutiríem les qüestions que es plantejaven, però jo el que coneixia eren els informes de seguiment", ha dit.

PROVISIONS SUFICIENTS

Herrera ha defensat que el grup que es va constituir mitjançant la integració de les set caixes, BFA, tenia provisions suficients per fer front durant els següents dos anys als possibles deterioraments que puguin sorgir. Tot i això, ha defensat que no és tasca del Banc d'Espanya fer una supervisió comptable, atès que la institució és només el supervisor macroprudencial.

Aquesta afirmació xoca amb la pronunciada dimecres passat per l'exministre d'Economia i Competitivitat Luis de Guindos. "No cal oblidar que el Banc d'Espanya és l'autoritat comptable", ha assenyalat, una qüestió que Herrera ha negat rotundament. Segons l'opinió de l'exdirector de Supervisió, el supervisor comptable de les empreses que emeten valors correspon a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

L'interrogatori per part de la fiscal ha dedicat gran part als aspectes tècnics del càrrec a reserves o a resultats de la pèrdua esperada i incorreguda de les caixes. En la seva opinió, la missió del supervisor és comprovar que les entitats tenen sanejaments suficients per afrontar possibles deterioraments a futur, no comprovar cada rúbrica comptable. "Un auditor comptable mira els comptes en passat, si estan bé, però al supervisor macroprudencial li interessen recursos propis. Mira si hi ha prou provisions", ha explicat.

Herrera declara aquest dilluns com a testimoni, encara que no ha mantingut només aquesta condició durant tot el procés judicial. Va ser imputat a principis de 2017 en el cas Bankia, raó per la qual va decidir renunciar al seu càrrec com a director de Supervisió, però mesos després va ser desimputat. L'exdirector de Supervisió va ser nomenat fa alguns mesos director general del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), en substitució de Luis Lorenzo, la jubilació del qual es va produir de forma forçosa, com va avançar Bolsamanía.