González no sabia res de les activitats de Villarejo a BBVA, segons Torres

El nou president de BBVA, Carlos Torres, ha assegurat que el seu antecessor, Francisco González (FG), "no sabia res de les irregularitats de les quals es parla a les notícies", en referència a les escoltes il·legals encarregades a l'excomissari Villarejo. "He parlat amb ell i transmet una consciència molt tranquil·la", ha afegit. Torres sosté que no li correspon demanar-li la dimissió, però també ha advertit que "hi haurà tolerància zero sense contemplacions" en funció dels resultats de la investigació en curs. Així mateix, ha atacat els mitjans que publiquen "coses que no són veritat o simples conjectures com si fossin fets comprovats".

"Estem parlant de fets no constatats, no cal precipitar ni prejutjar", ha sostingut Torres, per justificar la seva postura de no exigir responsabilitats a FG fins que no conclogui la investigació externa dins de diversos mesos, malgrat les pressions del BCE i el Govern. I ha assegurat que ell creu a FG perquè "ha demostrat que és una persona de principis, és el que em transmet i jo el crec". Així mateix, ha negat que vagi a demanar la seva dimissió si es demostra el contrari: "No sóc ningú per demanar la renúncia de ningú, no em correspon."

Malgrat això, també ha afirmat que, "en ser certes les notícies publicades des de 9 de gener que té a veure amb BBVA i altres empreses i personalitats, serien qüestions molt greus, deplorables, que són diametralment oposades al que aquest banc representa, els valors i l'ètica que sempre han caracteritzat a BBVA". Per això, si es demostren les escoltes il·legals de l'excomissari, ha promès "tolerància zero amb els resultats sense contemplacions en funció del que en surti."

Dins d'aquestes possibles mesures ha reconegut que pot deixar González sense part de la retribució variable que encara li falta per percebre i fins i tot pot exigir-li la devolució d’emoluments que ja ha rebut gràcies a la clàusula de recuperació (clawback) que tenen totes les entitats financeres d’acord amb la normativa europea.

El president del banc ha estat també contundent que "González va planificar la seva sortida del banc amb moltíssim temps, ho va dir en públic, i puc testificar que no té res a veure amb les notícies que surten a partir del 9 de gener".

"A dia d'avui, no s'ha constatat que siguin veritat aquesta notícies", segons Torres, que ha aprofitat per atacar alguns mitjans de comunicació: "S'estan dient moltes coses addicionals que en molts casos no són veritat i en altres són conjectures, i comencen a donar per veritat coses que estan lluny de ser constatades. Hi ha judicis de valor que s'intercalen amb coses constatades a les quals es dona l’aparença que són veritats constatades quan no ho són". "És moment d'investigar, no de prejutjar, d'aclarir com més aviat millor però sense conclusions precipitades. Molta gent està fent conclusions precipitades".

En aquest sentit, ha advertit que "prendrem responsabilitats que corresponguin en un sentit o un altre, perquè el banc té dret de demanar responsabilitats si tot el que s'està dient resulta ser fals".

Per evitar les conclusions precipitades, BBVA pretén esperar que conclogui la investigació encarregada a Garrigues, Uría i PwC, malgrat les fortes pressions per part del BCE, el Govern, el Banc d'Espanya, la CNMV i fins i tot alguns accionistes del banc. Una investigació que es va decidir arran de les notícies que van començar a publicar-se el 9 de gener perquè abans no s'havia trobat cap evidència d'escoltes o seguiments.

EL BANC NO N’HA TROBAT CAP PROVA

Torres ha fet un relat de les accions adoptades pel banc, que comencen amb les notícies de maig 2018 que parlaven de pagaments BBVA a Cenyt. "Els serveis del banc comencen una investigació interna ordinària de les moltes que es fan. L'abast se centrava en investigar la relació contractual, pagaments i factures. Amb la complexitat que es remuntava a 15 anys enrere. Es contracta la col·laboració de Garrigues. Es comprova en aquesta fase que Cenyt havia prestat diversos serveis, però no s'ha trobat fins ara cap document que reflecteixi seguiment o intervenció de comunicacions privades a les quals fan referència les notícies des del 9 gener". Segons la seva opinió, "no es pot aplicar un biaix retrospectiu amb el que s'ha aprovat després".

"El 9 de gener canvia la naturalesa del que cal investigar. Vam decidir ampliar l'abast de la investigació i els recursos dedicats: s’hi suma Uría com a assessor legal i vam decidir que els treballs de recerca els realitzi PwC sota el comandament de Garrigues. És a dir, l'àrea d'auditoria interna i compliment normatiu no està fent cap investigació ja."

Així mateix, ha advertit que "estem parlant de volums d'informació enormes, terabytes, milions de documents de fa 15 anys. Hem posat tots els recursos necessaris per anar al més ràpid possible, tot i que es tracta d'un horitzó de mesos. PwC té ple poder per mirar-ho tot i parlar amb qualsevol".

Finalment, ha admès que "a futur, tot apunta que el cas es judicialitzi, si no ho ha fet ja. Hi haurà una investigació òbviament més extensa que pot entrar en àmbits en què nosaltres no podem entrar. No podem investigar la informació que no està en el nostre poder".