FG: "El Banc d'Espanya va trucar a BBVA perquè anéssim a l'OPV de Bankia"

En la seva declaració durant el judici per la sortida a borsa de Bankia, el president de BBVA fins a 2018, Francisco González, ha acusat el Banc d'Espanya i el govern de Zapatero de "patrocinar" l'operació i de pressionar les entitats perquè compressin accions de l'entitat. Concretament, ha assegurat que el sotsgovernador Javier Aríztegui va trucar al llavors conseller delegat de BBVA, Ángel Cano, per demanar que assistís a la col·locació.

Segons la declaració de González a l'Audiència Nacional, "el sotsgovernador del Banc d'Espanya va trucar perquè acudíssim a l'OPS [oferta pública de subscripció d'accions] i va parlar amb el meu CEO", en aquest moment Ángel Cano.

Preguntat sobre si ell va rebre una trucada de la ministra d'Economia, Elena Salgado, ha respost que no, però ha afirmat que va fer saber al govern que la seva opinió era que "Bankia no valia res i que aquesta operació no havia de sortir endavant". De fet, ha declarat que la seva decisió de no participar pretenia aturar la sortida a borsa, però no els van fer cas.

De qualsevol manera, ha insistit en diverses ocasions en que tant el govern com el Banc d'Espanya van imposar la sortida a borsa i van pressionar al màxim perquè fos un èxit: "Les trucades eren contínues. Hi havia una sensació que, si la sortida a borsa de Bankia fracassava, Espanya col·lapsava".

"AJUNTAR DUES CAIXES MALES PER TREURE'N UNA DE PITJOR"

L'atac de González al Banc d'Espanya en l'etapa durant la qual era governador Miguel Ángel Fernández Ordóñez (MAFO) ha anat molt més enllà. Segons el seu testimoni, "el Banc d'Espanya no va voler mai abordar el problema de les caixes d'estalvis, sinó que es va limitar a prendre mesures per guanyar temps, que no fossin traumàtiques i que no suposaren posar-hi diners públics". Per exemple, els SIP o fusions fredes, que consistien en "ajuntar una caixa dolenta amb altres dolentes i treure'n una caixa pitjor".

Segons la seva opinió, en aquesta inacció va influir que el govern assegurava que Espanya tenia el sistema financer més sòlid del món, "i una intervenció massiva de l'Estat al sector financer li contradeia". Això va provocar que es trigués molt en buscar solucions, i que l'únic que les va prendre, "millor o pitjor" va ser Luis de Guindos quan el PP va arribar al govern, perquè "calia fer alguna cosa".

La diferent actitud de Guindos i de MAFO explica que cap representant del supervisor fos present en els famosos sopars durant les quals van participar Guindos, González, Emilio Botín, Isidre Fainé i Rodrigo Rato.

"Els problemes cal resoldre'ls i tallar-los com més aviat millor, perquè al final, qui paga tot això? La societat espanyola", ha afegit en referència a la nacionalització de Bankia i al rescat d'Espanya amb 41.000 milions de diners de la UE.