Endesa, Iberdrola i Naturgy aconsegueixen un acord sobre la llicència d'Almaraz
Les empreses pacten unes inversions de 400 milions amb una oscil·lació del 50%
Actualitzat : 12:12
Endesa, Iberdrola i Naturgy han tancat un acord sobre pròrroga de la llicència de la central nuclear d'Almaraz. Després de diversos mesos d'enfrontament sobre la renovació de la llicència d'operació de la central, els propietaris de la nuclear han tancat un acord aquesta matinada. El punt clau de l'acord és un compromís d'inversió de 400 milions d'euros, una suma que podria variar en una forquilla del 50% superior o inferior.
L'acord desencalla una negociació en la qual ha hagut d'intervenir la mateixa ministra Teresa Ribera, assenyala Vozpópuli, per evitar riscos de compliment del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PIEC) que estableix que aquesta central operi fins 2028.
L'acord es va tancar a la matinada d'aquest divendres entre els responsables de generació de les empreses i encara ha de ser ratificat en l'Assemblea de Propietaris, una cita que té lloc al matí d'aquest divendres, consigna EFE. Les companyies havien de demanar la pròrroga de l'operació d'Almaraz abans del 31 de març. Un cop aprovat l'acord, se sol·licitarà la renovació del permís per un període de 7,4 anys en el cas del grup I de la central i de 8,2 anys per al grup II.
La solució del conflicte a Almaraz suposa, a més, garantir el protocol que les tres energètiques i EDP havien subscrit recentment amb Enresa per a la continuïtat del parc nuclear i el seu tancament ordenat entre 2025 i 2035, en línia amb el PIEC. Les negociacions entre les tres companyies van quedar encallades després que Endesa no acceptés la imposició de condicions no recollides en el protocol signat amb Enresa per part d'Iberdrola i Naturgy.
La clàusula a la petició d'allargar la vida útil per no superar un topall del 15% a una xifra d'inversions recurrents d'uns 400 milions d'euros distanciava les companyies, perquè Endesa sostenia que no existia cap condició en cas que les inversions necessàries fossin superiors a les previstes, en ser una qüestió que ha de ser determinada pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L'acord que s'ha assolit entre les tres 'grans' elèctriques ha elevat aquest topall sobre la xifra d'inversions previstes de 400 milions d'euros al 50%.
El Govern espanyol va remetre el passat 22 de febrer a Brussel·les el seu esborrany de Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), en el qual preveu que el 2030 encara hi hagi operatius en el 'mix' elèctric espanyol una mica més de 3 gigavats (GW) de nuclear i un tancament ordenat d'aquestes plantes per ordre cronològic.
El protocol inclou un calendari de tancament per al parc nuclear espanyol, contemplant les clausures ordenades i escalonades dels actuals set reactors des del 2027 (Almaraz) fins al 2035 (Trillo). De tal manera que, després d'Almaraz, tocaria el torn a Ascó I (2029) i Cofrents (2030). El 2033, seria clausurat Ascó II i, el 2035, Vandellós i Trillo. Amb aquest ritme, la vida útil de les centrals se situarà en una mitjana d'uns 45-46 anys.