Enagás creu que aconseguirà que l'Estat li pagui pel manteniment del Castor

Enagás confia a aconseguir que l'Estat li pagui per les seves tasques de manteniment i seguretat del magatzem de gas Castor. Així ho ha expressat aquest dimarts el seu president, Antonio Llardén, durant la roda de premsa per explicar el Pla Estratègic 2019-2023 que acaba de publicar la companyia. "Tenim informació del Ministeri i la CNMC que s'ha de buscar una solució després d'haver rebut l'encàrrec del manteniment i seguretat" d'aquest fallit magatzem, actualment en hibernació.

El passat mes de desembre la gasista va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l'Estat en què sol·licitava la devolució dels costos per les seves tasques de manteniment i seguretat de l'emmagatzematge subterrani de gas Castor, hibernat des de 2013 després dels sismes ocorreguts a les costes de Vinaròs (Castelló) durant el primer ompliment de gas. Aquesta reclamació segueix el seu curs, com ha explicat Llardén, que ha volgut deixar clar que Enagás segueix fent aquest treball tot i que han deixat de cobrar per això "per qüestions de professionalitat". "Seguim sent els que paguem les assegurances i els equips d'emergència", ha dit el president de la gasista, que creu que aviat es resoldrà la situació i aconseguiran que l'Estat compensi Enagás pels costos assumits durant tot aquest temps.

Així mateix, sobre el magatzem Castor, Llardén ha assenyalat que el Govern haurà de decidir aviat si se segella definitivament. La intenció de la ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, era tancar definitivament el Castor, encara que ara, amb l'avançament electoral, sembla que aquesta qüestió quedarà aparcada. Segons el president d'Enagás, la ministra no ha parlat de "desmantellament", però sí que ha dit que "la instal·lació no es reobriria". El problema, ha destacat, és que "hi ha una operació que cal fer sí o sí", i té a veure amb el segellat dels 12 pous d'extracció.

"Enagás va seguir estrictament les instruccions tècniques", ha remarcat Llardén, que ha explicat que van posar un taponament reversible perquè així "se'ns va indicar". El problema és que aquest tipus de taps han de ser substituïts "a tres-quatre anys" o, si així es decideix, "procedir al segellament definitiu del pou", i "el termini està a punt de concloure’s". "El Ministeri haurà de decidir què fa", ha remarcat.

Així mateix, s'ha negat a fer comentaris sobre l'escrit que ha presentat Escal UGS davant Transició Ecològica, que assegura que ni el MIT ni Harvard van fer l'informe que va determinar el tancament del Castor per la seva "perillositat". Escal, aliança participada per ACS amb un 66,7% i per la societat canadenca d'aquest mateix nom, amb la 33,3%, va ser titular del magatzem submarí de gas. El president d'Enagás no ha volgut comentar l'assumpte, i s'ha escudat en què és un tema judicial del qual la gasista "no forma part".

Segons Llardén, "sobre aquest tema no tenim res a dir", tot i que sí "donem fe que els professors que van fer l'estudi són perfectament coneguts i que aquest informe té totes les garanties". El directiu ha insistit que l'informe el van fer "senyors que són experts" de Harvard i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les sigles en anglès) i "donem fe que aquests professors són d'on diuen que són".