Els transportistes autònoms tenen dret a vaga? Això és el que diu la llei

Els autònoms tenen dret a vaga, què passa si tenen treballadors a càrrec seu i quines són les sancions a la qual s'enfronten els empresaris en el cas d'un tancament patronal? Són algunes de les qüestions que sorgeixen en el marc de l'aturada que estan duent a terme els transportistes. Això és el que diu la llei.

La Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom, assenyala que els treballadors autònoms tenen "dret a l'exercici dels drets i llibertats públiques" regulats a la Constitució espanyola, que tal com assenyala a l'article 28.2, estableix la vaga com un dret fonamental, expliquen des de Legalitas.

No obstant això, apunten que el Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, que regula el dret a la vaga, no defineix el dret en si, però estableix els principals efectes pràctics i que podem determinar els següents: suspensió de la relació laboral, pèrdua del salari durant el temps que se secundi la vaga i manteniment en situació d'alta especial que comporta la suspensió del pagament de certes quanties de les quotes de seguretat social.

Així, segons aquesta norma, Legalitas conclou que els autònoms no tenen dret a la vaga per dos motius. Un és que no poden suspendre la relació laboral, perquè no existeix com a tal. L'altre és que no poden reduir les quanties a pagar en concepte de quotes a la seguretat social i tampoc no hi ha situació d'alta especial, ja que no està previst a la Tresoreria General de la Seguretat Social i a les normes complementàries.

En el cas dels autònoms amb treballadors a càrrec seu, els experts recorden que el tancament del centre de treball pot ser considerat com a tancament patronal i això podria ser declarat il·lícit, llevat que es produeixi a l'empara d'alguna de les causes següents: existència de notori perill de violència per a les persones o danys greus per a les coses, l'ocupació il·legal del centre de treball o de qualsevol de les seves dependències, perill real que es produeixi l'ocupació il·legal del centre de treball o de qualsevol de les seves dependències i la inassistència o irregularitats a la feina el volum de les quals impedeixin greument el procés normal de producció.

"D'aquesta manera, queden prohibits els tancaments patronals ofensius, de solidaritat i els motivats per fins polítics i que es duguin a terme sense respectar els serveis mínims d'acord amb el que estableix l'art. 37.2 de la Constitució espanyola", assenyalen.

SANCIONS A LES QUALS S'ENFRENTEN PEL TANCAMENT PATRONAL

Igual que l'exercici o convocatòria de la vaga, el tancament patronal ha de seguir un procediment o comunicació regulats en la normativa d'aplicació, haver de procedir a l'obertura del centre quan l'autoritat laboral ho requereixi. En cas contrari, l'empresari podria incórrer en les infraccions, greus o molt greus, regulades als articles 7.10, apartats 9 i 10 de l'article 9 i 19.3 del Reial decret legislatiu 5/2000, del 4 d'agost, que aprova el text refós la Llei d'Infraccions i Sancions de l'Ordre Social, també anomenada llei Lisos, amb la imposició de les sancions següents, d'acord amb el que estableix l'article 39 i següents de la mateixa norma.

Es considera infracció greu el tancament del centre de treball quan lesioni el dret de vaga dels treballadors i comporta una multa de 626 a 6.250 euros. Mentre que es considera infracció molt greu la negativa a la reobertura del centre de treball en el termini establert, quan sigui requerit per l'autoritat laboral competent, i comporta una multa de 6.251 euros a 187.515 euros.

"Així mateix, el tancament patronal il·lícit pot comportar l'obligació a reparar i indemnitzar els perjudicis soferts pels convocants i pels treballadors sempre que s'acreditin sobre la base del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó 2-6-97. Encara que no hi figura el reconeixement d'una indemnització per pur automatisme derivat del reconeixement de la infracció del dret de vaga, sinó que cal al·legar i justificar la indemnització que es reclama”, expliquen.

Finalment, Legalitas destaca que l'autònom haurà de valorar si pot deixar de fer la seva activitat, sense la qual no percebrà els seus ingressos, i què implica el tancament del seu establiment. D'aquesta manera, ho podrà dur a terme sempre que no tingui treballadors a càrrec seu, encara que aquest cessament no comportaria una "situació de l'alta especial a la seguretat social", amb minoració de quotes i ningú li garanteix que, després del final de la vaga, els seus clients es mantinguin i tornin els ingressos.