El regulador britànic veta l'adquisició d'Activision per part de Microsoft

Cop fort del regulador britànic a Microsoft. L'Autoritat dels Mercats i la Competència (CMA, per les sigles en anglès) del Regne Unit ha vetat l'acord del gegant de Redmond per adquirir la desenvolupadora de videojocs Activision Blizzard King per 69.000 milions de dòlars, al·legant que l'operació podria “alterar el futur del mercat de ràpid creixement de jocs al núvol”.

Després de conèixer aquesta notícia, les accions d'Activision Blizzard s'han enfonsat en la preobertura del mercat nord-americà i cedeixen al voltant d'un 10%. Per part seva, els títols de Microsoft repunten un 7% impulsats pels bons resultats trimestrals de la tecnològica.

Segons la CMA, aquesta decisió arriba després de comprovar que les solucions proposades per Microsoft “no resolen eficaçment els problemes del sector del joc al núvol”. En aquest sentit, el regulador ha assenyalat que la proposta de Microsoft no cobria prou els diferents models de negoci dels serveis de joc al núvol, a més de no estar “prou oberta” a proveïdors que desitgessin oferir versions de jocs en sistemes operatius de PC diferents de Windows.

D'altra banda, la CMA ha indicat que l'operació podria estandarditzar “els termes i condicions en què els jocs estan disponibles, en lloc d'estar determinats pel dinamisme i la creativitat de la competència al mercat, com es podria esperar en absència de la concentració”.

Finalment, també han apuntat que, atès que la solució només s'aplicarà a un conjunt definit de jocs d'Activision, “hi ha riscos significatius de desacord i conflicte” entre Microsoft i altres proveïdors de serveis de jocs al núvol, “especialment al llarg un període de deu anys en un mercat que canvia ràpidament”. Cal recordar que Microsoft ha anunciat acords amb Nintendo i Nvidia, entre d'altres, per portar els jocs de la companyia a les plataformes respectives.

A finals de març, la CMA va aprovar de manera provisional l'acord en entendre que no perjudicaria el mercat dels jocs en consola, com al·legava Sony (PlayStation), un dels principals opositors a aquest acord. Per part seva, està previst que la UE prengui una decisió a finals de maig, la qual podria ser favorable a l'operació segons ha informat Reuters. Reguladors com el Japó, el Brasil o l'Aràbia Saudita han donat el vistiplau a l'adquisició.

Microsoft també s'enfronta a l'escrutini regulador de la Comissió Federal de Comerç (FTC, per les sigles en anglès) dels Estats Units. El desembre del 2022, el regulador nord-americà va interposar una demanda per bloquejar la compra d'Activision Blizzard per Microsoft en entendre que incorria en pràctiques monopolístiques.

EL ‘CLOUD GAMING’, SOTA FOCUS

El regulador britànic assegura que el joc al núvol al país “creix amb rapidesa” des del 2021 i es preveu que arribi als 11.000 de lliures a tot el món, 1.000 milions al Regne Unit, el 2026. Per posar-ho en perspectiva, les vendes de música gravada al Regne Unit el 2021 van ascendir als 1.100 milions de lliures.

"Microsoft té una posició forta en els serveis de jocs al núvol i les proves de què disposava la CMA mostren que a Microsoft li resultaria comercialment beneficiós fer que els jocs d'Activition fossin exclusius del seu propi servei de jocs al núvol", ha assenyalat el regulador. Així mateix, la CMA ha subratllat que el gegant de Redmond “ja representa aproximadament el 60-70% dels serveis mundials de jocs al núvol”, a més de tenir “altres punts forts importants en aquest sector, ja que posseeix Xbox, el principal sistema operatiu per a PC (Windows) i una infraestructura mundial de computació al núvol (Azure i Xbox Cloud Gaming)”.

Segons el regulador, la compra d'Activision “reforçaria l'avantatge de Microsoft al mercat” en donar-li el control sobre importants propietats com Call of Duty, Overwatch o World of Warcraft. "Així mateix, la CMA ha assegurat poder provar que, si no es produeix la fusió, Activision començaria a subministrar jocs a través de plataformes al núvol en un futur previsible.

“El núvol permet als jugadors britànics evitar la compra de costoses consoles i PC i els dona molta més flexibilitat i opcions pel que fa a la manera de jugar. Permetre que Microsoft ocupi una posició tan forta al mercat dels jocs al núvol just quan comença a créixer ràpidament suposaria el risc de soscavar la innovació, crucial per al desenvolupament d'aquestes oportunitats”, ha sentenciat la CMA.

Finalment, la CMA ha indicat que acceptar els termes proposats per Microsoft “requeriria inevitablement un cert grau de supervisió reguladora per part de la CMA”. “Al contrari, impedir la fusió permetria, de fet, que les forces del mercat continuessin operant i donant forma al desenvolupament dels jocs al núvol sense aquesta intervenció reguladora”, han afegit.

MICROSOFT I ACTIVISIÓ RESPONEN

La reacció de les dues companyies no s'ha fet esperar. Brad Smith, president de Microsoft, ha emès un breu comunicat en què asseguren estar “plenament compromesos amb aquesta operació” i ha anunciat que apel·laran la decisió de la CMA.

“La decisió de la CMA rebutja un camí pragmàtic per abordar els problemes de competència i descoratja la innovació i inversió tecnològica al Regne Unit. Hem signat contractes per fer que els populars jocs d'Activision Blizzard estiguin disponibles a 150 milions de dispositius més i seguim compromesos a reforçar aquests acords mitjançant solucions regulatòries”, ha explicat Smith.

We remain fully committed to our acquisition with @ATVI_AB and will appeal today's determination by the CMA. Here's our statement. pic.twitter.com/ylvDP5RUqQ — Brad Smith (@BradSmi) April 26, 2023

Així mateix, el president de Microsoft subratlla la decepció imperant a la companyia, "especialment després que, després de llargues deliberacions, aquesta decisió sembli reflectir una compressió errònia d'aquest mercat i de la manera com funciona la rellevant tecnologia del núvol".

És important destacar que una apel·lació de Microsoft retardarà els plans de l'empresa d'intentar tancar aquest acord a finals de juliol. Al principi, Microsoft tenia previst tancar l'acord el 18 de juliol i ara es veurà obligada a negociar una pròrroga de l'acord de fusió. Si l'apel·lació de Microsoft davant la CMA fracassa o no obté l'aprovació d'altres reguladors, Activision deurà 3.000 milions de dòlars en concepte de despeses de dissolució.

Per part seva, el conseller delegat d'Activision Blizzard, Bobby Kotick, ha fet públic un correu electrònic als treballadors de la desenvolupadora en què assegura que, si bé “no és la notícia que volíem, està lluny de ser l'última paraula sobre aquest acord”.

“Amb Microsoft, podem impugnar aquesta decisió, i així ho farem, i ja hem iniciat els tràmits per apel·lar davant del Tribunal d'Apel·lació de la Competència del Regne Unit. Confiem en el nostre cas perquè els fets estan de la nostra part: aquest acord és bo per a la competència”, ha explicat Kotick.

El CEO d'Activison també ha reconegut que la fusió és “un procés complex”. “Sé que no sóc l'únic frustrat pels obstacles i els retards. Estem acostumats a una cultura d'empresa que es mou amb rapidesa per assolir grans objectius, així que és dur quan no podem tancar les coses al nostre ritme habitual enèrgic. Seguirem insistint, perquè sabem que aquesta fusió beneficiarà els nostres treballadors, el conjunt de la mà d'obra tecnològica del Regne Unit i jugadors de tot el món”, ha sentenciat.

Val a dir que Kotick seria un dels grans beneficiats de l'operació si finalment es duu a terme. El CEO d'Activision compta amb 3,95 milions d'accions de la desenvolupadora que hauria de vendre com a part del procés de compra, cosa que li reportaria un benefici de més de 300 milions de dòlars. Així mateix, una clàusula al seu contracte explicita que podria rebre més de 200 milions com a compensació si és rellevat del seu càrrec, com així s'espera que passi quan Microsoft prengui el control d'Activision.

Kotick és una figura controvertida a la indústria i ha estat acusat de conèixer els problemes d'assetjament sexual que van patir les treballadores d'Activition durant anys i d'amagar aquests problemes al Consell d'Administració de la companyia. El març de l'any passat, la família de Kerri Moynihan va demandar la companyia acusant-la que l'assetjament sexual del qual va ser víctima la jove de 32 anys va ser un dels principals motius que van impulsar que es tregués la vida durant un viatge de negocis companyia.