El Govern blinda Telefónica i Prisa contra una opa estrangera

El Govern ha blindat a Telefónica i Prisa contra una opa estrangera després de reforçar la normativa sobre inversions exteriors "per impedir que empreses de fora de la Unió Europea puguin prendre el control d'empreses aprofitant la caiguda conjuntural de les seves accions en aquesta situació" de crisi sanitària pel coronavirus.

L'Executiu ha modificat la Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l'exterior, en afegir un article 7 bis pel qual "queda suspès el règim de liberalització de les inversions estrangeres directes a Espanya", que es realitzin en sectors estratègics i "que afecten l'ordre públic, la seguretat pública i la salut pública".

Aquest article especifica que se suspèn qualsevol compra amb l'objectiu d'"ostentar una participació igual o superior al 10% del capital social de la societat espanyola, o quan a conseqüència de l'operació societària, acte o negoci jurídic es prengui el control de l'òrgan d'administració de la societat espanyola".

Els sectors esmentats en aquest article 7 bis són els de "infraestructures crítiques, ja siguin físiques o virtuals (incloses les infraestructures d'energia, transport, aigua, sanitat, comunicacions, mitjans de comunicació, tractament o emmagatzematge de dades, aeroespacial, de defensa, electoral o financera, i les instal·lacions sensibles), així com terrenys i béns immobles que siguin claus per a l'ús d'aquestes infraestructures, entenent per tals, les contemplades a la Llei 8/2011, de 28 d'abril, per la qual s'estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques".

També s'esmenten les "tecnologies crítiques i productes de doble ús, incloses la intel·ligència artificial, la robòtica, els semiconductors, la ciberseguretat, les tecnologies aeroespacials, de defensa, d'emmagatzematge d'energia, quàntica i nuclear, així com les nanotecnologies i biotecnologies".

Altres sectors protegits seran els de subministrament d'inputs fonamentals, en particular energia, sector Elèctric, sector d'Hidrocarburs, o els referits a matèries primeres, així com a la seguretat alimentària; i sectors amb accés a informació sensible, en particular a dades personals, o amb capacitat de control d'aquesta informació, així com els de "mitjans de comunicació", que s'esmenten per partida doble.

Aquests sectors inclouen altres companyies de l'Ibex, com Aena, Enagás, Iberdrola, Indra, Xarxa Elèctrica o Repsol. Fonts del Govern han comentat que aquesta normativa no afecta a l'opa de SIX sobre BME perquè la companyia és suïssa. Les fonts han explicat que la normativa afecta a empreses situades en països tercers de fora de la Unió Europea (UE) i de l'espai de lliure comerç.

El Govern també ha suspès el règim de liberalització de les inversions estrangeres directes a Espanya "si l'inversor estranger està controlat directa o indirectament pel govern, inclosos els organismes públics o les forces armades, d'un tercer país", o "si l'inversor estranger ha realitzat inversions o participat en activitats en sectors que afectin la seguretat, a l'ordre públic i a la salut pública en un altre Estat membre", o "si s'ha obert un procediment, administratiu o judicial, contra l'inversor estranger en un altre Estat membre o a l'Estat d'origen o en un tercer Estat per exercir activitats delictives o il·legals".

Les modificacions introduïdes inclouen la necessitat d'obtenir "autorització prèvia" i deixen sense validesa les operacions que es realitzin sense ella. Així, es consideraran "infraccions molt greus" les operacions realitzades "sense sol·licitar autorització", així com la "falta de veracitat en les sol·licituds d'autorització presentades davant els organismes competents, sempre que pugui estimar-se com especialment rellevant".

En aquest sentit, s'ha modificat l'apartat 2 de l'article 12 i s'ha inclòs que "la competència per a la incoació i instrucció dels procediments sancionadors correspondrà a la Secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, excepte en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya que correspondrà a l'òrgan que designi el titular de la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions"

.

A més, "la imposició de sancions per infraccions molt greus correspondrà al Consell de Ministres, a proposta del titular del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital. No obstant això, quan es tracti d'infraccions molt greus en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya, la imposició de sancions correspondrà al Consell de Ministres, a proposta del titular del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme".

També s'afegeix que "la imposició de sancions per infraccions greus correspondrà al titular del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a proposta del titular de la Secretaria d'Estat d'Economia. En el supòsit d'infraccions greus en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya, la imposició de sancions correspondrà al titular del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, a proposta del titular de la Secretaria d'Estat de Comerç".

Finalment, "la imposició de sancions per infraccions lleus correspondrà al titular de la Direcció General del Tresor i Política Financera, a proposta de l'òrgan instructor. En el cas d'infraccions lleus en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya, la imposició de sancions correspondrà al titular de la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions, a proposta de l'òrgan instructor”.