El BBVA va pagar a Villarejo 211.750 euros per investigar Luis Pineda i Ausbanc

El BBVA va pagar almenys 211.750 euros a l'empresa Club Exclusiu de Negocis i Transaccions, associada al comissari jubilat i a la presó provisional José Manuel Villarejo, perquè investigués el president d'Ausbanc, Luis Pineda, i l'activitat de la seva associació, segons la factura emesa per la mercantil a la qual ha tingut accés Europa Press i que està datada el 15 de juny del 2015.

La factura recull un pagament del BBVA amb el concepte "treballs de recerca que es descriu en annex, realitzats durant els dos últims anys a Espanya i a l'estranger, incloent-hi entre d'altres, estructura, finançament, interessos i actuacions del subjecte, a l'objecte de determinar les motivacions i finalitats a què pugui respondre la seva estratègia d'assetjament al Grup i els seus directius i als efectes de la defensa jurídica que correspongui".

En línia amb el consignat al llibre major de CENYT aquell any, l'import per aquesta tasca es va fixar en 175.000 euros, 211.750 amb l'IVA inclòs, i d'acord a les fonts jurídiques consultades per Europa Press, correspon a l'import que el banc hauria pagat a la mercantil de Villarejo per investigar Pineda, a qui acusaven d'extorquir per aconseguir insercions publicitàries a les publicacions d'Ausbanc.

No obstant això, s'investiga si l'encàrrec va tenir una remuneració major i es va disfressar consignant un concepte diferent a les factures, ja que el mateix any consta un segon pagament per exactament la mateixa quantia que segons el llibre de comptes de Cenyt respondria a serveis "de vigilància i protecció de personal d'alta direcció de BBVA i instal·lacions. Identificació i avaluació de l'amenaça gihadista al Grup BBVA", així com altres dos per un import de 30.000 euros que es ressenyen com a segon i tercer pagament d'un contracte de 2014.

Aquest és un dels encàrrecs del banc a Villarejo que estan sent investigats en la peça separada número 9 de la macrocausa Tàndem a l'Audiència Nacional i per la qual el BBVA ha prestat declaració com a persona jurídica investigada en dues sessions, els dies 20 i 29 de novembre. El seu responsable de serveis jurídics, Adolfo Fargues, ha tornat a ser citat el proper 11 de desembre per completar l'interrogatori, segons les fonts consultades.

El mateix Pineda s'ha personat en qualitat de perjudicat en aquesta peça per exercir acusació, atès que entén que aquell 'treball' va motivar la denúncia anònima que va ser presentada contra ell i que va acabar derivant en l'Operació Nelson per la qual va ser detingut i va passar tres anys a la presó provisional i per la qual serà jutjat el proper mes de gener acusat de diversos delictes d'extorsió.

UNA DENÚNCIA ANÒNIMA

En concret, Pineda va començar a ser investigat després d'una denúncia anònima presentada el 2 febrer 2015 davant la Brigada Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional en la qual s'exposava, d'una banda, que Ausbanc no era una associació de consumidors sinó que buscava el lucre dels seus administradors i de l'altra, que pressionaven diverses entitats financeres perquè efectuessin "quantioses aportacions econòmiques encobertes".

Set dies després de la recepció d'aquesta denúncia anònima, la UDEF va remetre un informe a la Fiscalia de l'Audiència Nacional que analitzava el detall de les societats d'Ausbanc, la seva patronat així com les subvencions rebudes, d'acord a la documentació del sumari a què ha tingut accés Europa Press. La Fiscalia va obrir la causa el 24 de febrer, va sol·licitar escoltes telefòniques i l'abril, Pineda va ser detingut i enviat a presó provisional.

A la llum de la investigació sobre la relació del BBVA i Villarejo, la defensa del president d'Ausbanc qüestiona la legitimitat del procediment articulat i planteja la possibilitat que estigués contaminat des de l'inici, tot i que aquesta línia d'investigació segueix sota secret i encara no han pogut tenir accés a les actuacions.

LA INVESTIGACIÓ ÉS "SÒLIDA"

Fonts fiscals consultades per Europa Press a l'Audiència Nacional, descarten que pugui invalidar la investigació sobre Ausbanc fins i tot en el cas que Villarejo hagués estat l'artífex de la denúncia inicial que va motivar les indagacions, perquè entenen que els indicis en contra seu són més que suficients i pel que fa a BBVA, només és una petita part del cabal probatori de què disposen.

Incideixen així en què la instrucció de la suposada extorsió per part d'Ausbanc es va concretar arran d'un informe elaborat per la UDEF que incloïa tot un seguit d'indicis que justificaven les intervencions telefòniques que revelarien després els presumptes delictes pels quals Pineda està acusat, és a dir, organització criminal, extorsió, estafa i blanqueig de capitals.

A més, les mateixes fonts destaquen que l'obertura de les diligències va portar bancs i empreses, més enllà de BBVA, a denunciar a l'Audiència Nacional que també havien estat víctimes de la presumpta extorsió i a la suposada implicació de Mans Netes, que no estava en la denúncia anònima inicial i el president Miguel Bernad, serà jutjat en el mateix procediment.

Les converses intervingudes demostren, segons les citades fonts, que Ausbanc i Mans Netes van emprar aquestes pràctiques contra Unicaja, a la qual van reclamar un milió d'euros a canvi d'arxivar el procediment contra el seu president, Braulio Medel, en el cas dels ERO d'Andalusia, entre altres casos.

L'escrit d'acusació també destaca, per exemple, la pressió exercida a Banc Sabadell, a Volkswagen en el cas del trucatge dels motors dièsel dels seus vehicles, al Banc Santander i La Caixa. BBVA, que exercia acusació particular, es va retirar del procediment el passat mes de juliol.