DIA recula i es queda amb Clarel: "Creiem en el seu potencial i futur reeixit"
La cadena de supermercats crea un òrgan independent de la matriu amb el seu propi CEO
DIA fa marxa enrere. La cadena de supermercats ha anunciat que aposta per Clarel, una de les cadenes de botigues que va posar a la venda durant els últims mesos, i ara afirma que ha creat "una unitat de negoci independent per al seu creixement".
La companyia assegura que creu "fermament en el potencial del sector de la cura personal i de la llar en la possibilitat d'un reeixit canvi per Clarel".
El nou òrgan creat per DIA per donar suport a Clarel és una "estructura que treballarà amb total independència respecte a la matriu". Per liderar-la, han fitxat Paul Berg com a conseller delegat. Això, asseguren, "permetrà que tant Clarel com DIA funcionin de forma separada i focalitzada completament cadascuna en la seva activitat principal de negoci".
"Creiem en un gran futur per a Clarel i anem a donar-li l'oportunitat de desenvolupar-se com a ensenya, sens dubte, la gran experiència de Paul Berg ens ajudarà que sigui un referent per als nostres clients", ha afirmat Karl-Heinz Holland, conseller delegat de DIA.
Clarel compta actualment amb 1.200 establiments a Espanya i 71 a Portugal. Entre les seves marques es troben algunes nacionals i altres pròpies, entre les quals destaquen Bonté, Basic Cosmetics, Junior Smile, Baby Smile i AS.
I L'OXIGEN DE CLAREL?
La venda de Clarel era part de l'oxigen de DIA enfront dels bancs. Almenys, a finals del passat any. Aquesta operació era entesa com a necessària pel mercat i pel altre temps CEO de la cadena de supermercats, Antonio Coto, que la va posar sobre la taula per reduir el deute de la companyia.
Els plans de DIA eren, en teoria, vendre Clarel i Max Descompte per fer caixa. Uns 100 milions d'euros, concretament.
La cadena de supermercats es va guardar un as sota la màniga en les negociacions amb la banca transcorregudes durant els últims mesos. A finals de juny, la cadena de supermercats va signar una clàusula de no obligatorietat sobre la destinació de finançament dels fons obtinguts per la desinversió en Clarel i Max Descompte, una de les condicions interposades en un primer moment pels seus creditors financers.