Desestimada la demanda d'UniversalPay contra Santander de 1.050 milions

El Jutjat de Primera Instància núm. 81 de Madrid ha desestimat una demanda de l'empresa de pagaments UniversalPay interposada contra Santander i per la qual demanava un import de 1.050 milions d'euros, perquè considera que el banc va incomplir les obligacions comercials amb l'entitat.

UniversalPay va ser constituïda el 2013 per Banco Popular juntament amb Evo Payments per gestionar el negoci de serveis de pagament a través de terminals de punt de venda en comerços. L'acord incloïa una aliança de màrqueting de deu anys per la qual el Popular derivava els seus clients comercials de manera exclusiva a l'empresa conjunta UniversalPay.

A finals del 2015, l'empresa de pagaments es va convertir en filial 100% d'Evo Payments, després de la venda de Banco Popular de la seva participació, encara que l'aliança comercial es va mantenir vigent.

El juny del 2017, Banco Popular va ser venut per la simbòlica quantitat d'un euro a Banc Santander, que compta amb el seu propi negoci d'adquirència a través de Getnet. Davant d'aquesta situació, UniversalPay considerava que l'entitat presidida per Ana Botín havia incomplert l'acord comercial o màrqueting alliance agreement (MAA) que mantenia amb Banco Popular i que establia determinades obligacions d'exclusivitat, no competència i de referència de clients.

És a dir, l'empresa sostenia que Santander havia de mantenir el compromís adquirit pel Popular de remetre-li els clients interessats als TPV, i estimava el perjudici patit en 1.050 milions d'euros.

Tot i això, el magistrat ha desestimat les pretensions d'UniversalPay en entendre que no hi va haver incompliment de les obligacions comercials per part de Santander, ja que el banc va continuar tramitant sol·licituds de serveis d'Universalpay, "sense que hi hagi prova que se n'hagi afavorit altres en detriment d'aquesta.

La sentència també recull que Santander "va complir de bona fe amb la seva obligació de mitjans per al manteniment de la remissió de comerços a nivells materialment iguals als existents abans del canvi de control".

A més, el jutge ha indicat que Banco Popular i, posteriorment Santander, "no estava obligat a garantir un concret nivell de remissió, sinó a la prestació d'un suport comercial a UniversalPay i, en conseqüència, no ha de respondre pel sol fet que no s'assolís determinat volum de negoci per part de l'empresa de pagaments”. Això és, l'obligació era “de mitjans, no de resultats”.

De manera que no es pot concloure que Santander deixés de complir les seves obligacions comercials, ja que "va complir amb la seva obligació de posar, de bona fe, tots els mitjans possibles per aconseguir-ho, incloent-hi la seva pròpia xarxa de sucursals".

El jutjat ha condemnat UniversalPay a abonar les costes del procés. Contra aquesta resolució, es pot interposar recurs d'apel·lació. Des de l'empresa de pagaments no han fet comentaris sobre la sentència, ni han revelat si tenen previst recórrer-la.