Brussel·les multa Apple amb 13.000 milions per ajudes fiscals il·legals a Irlanda
La investigació sobre la companyia de Cupertino va començar el 2014 i ha dictaminat que Apple va rebre ajudes públiques il·legals
- Brussel·les ha exigit a Irlanda que recuperi un total de 13.000 milions d'euros més interessos, que corresponen al període comprès entre 2003 i 2014
- Apple va pagar una taxa efectiva de l'impost de societats de l'1% dels seus beneficis europeus el 2003 i va baixar fins al 0,005% el 2004
- Després de conèixer-se la sanció, Apple cotitzava en el mercat previ amb caigudes del 2,36%, fins als 104,30 dòlars
- En castellano: Bruselas multa a Apple con 13.000 millones por ayudas fiscales ilegales en Irlanda
Actualitzat : 13:24
La Comissió Europea ha reclamat aquest dimarts a la multinacional nord-americana Apple que retorni 13.000 milions d'euros per avantatges fiscals rebuts a Irlanda. La històrica sanció a la companyia de Cupertino arriba després de determinar que la companyia va rebre ajudes públiques il·legals en matèria fiscal. La investigació arrencada el 2014 conclou dos anys després amb un dur cop financer a la companyia tecnològica.
L'Executiu comunitari ha conclòs que Irlanda va concedir avantatges fiscals il·legals a la multinacional de Tim Cook que li van permetre pagar "substancialment menys" impostos que altres empreses, un tracte "selectiu" segons Brussel·les que va atorgar un "avantatge significatiu" a la companyia de la poma. Per aquest motiu, Brussel·les ha exigit a Irlanda que recuperi un total de 13.000 milions d'euros més interessos, que corresponen al període comprès entre 2003 i 2014.
Apple va pagar una taxa efectiva de l'impost de societats de l'1% dels seus beneficis europeus el 2003 i va baixar fins al 0,005% el 2004
La comissària de competència, Margrethe Vestager, ha recordat que les normes comunitàries impedeixen als Estats membres concedir beneficis fiscals a empreses seleccionades. "La investigació de la Comissió va concloure que Irlanda va atorgar avantatges fiscals il·legals a Apple (...). Aquest tracte va permetre a Apple pagar una taxa efectiva de l'impost de societats de l'1% dels seus beneficis europeus el 2003 que va baixar fins al 0,005% el 2004", segons informa Europa Press.
EL PROCÉS FINS A SANCIONAR APPLE
Segons el comunicat de Brussel·les, els guanys fiscals d'Apple a Irlanda estan determinats per una decisió fiscal concedida per Irlanda el 1991 i que el 2007 va ser substituïda per una segona decisió similar. Aquesta norma impositiva va acabar el 2015 quan les companyies Sales International i Apple Operations Europe van modificar les seves estructures.
La investigació de la Comissió s'ha centrat en dues resolucions fiscals dutes a terme per Irlanda en què es va aprovar un mètode per assignar internament beneficis dins d'Apple Sales International i Apple Operacions d'Europa, dues societats irlandeses. Brussel·les ha avaluat si aquest mètode aprovat per al càlcul dels beneficis imposables de cada empresa a Irlanda ha concedit a Apple un avantatge indegut, cosa que és il·legal d'acord amb les normes sobre ajudes estatals a la UE. La conclusió a la qual arriba la Comissió Europea és que les decisions fiscals dutes a terme per Irlanda van permetre a Apple pagar un preu molt menor en impostos que altres empreses. En el comunicat, la Comissió assegura que "aquesta decisió no posa en qüestió el sistema general d'impostos d'Irlanda o la seva taxa d'impost de societats".
Aquest dictamen arriba sis dies després que el Departament del Tresor dels Estats Units acusés a Brussel·les d'actuar com una "autoritat fiscal supranacional", arran de les investigacions contra multinacionals com Apple, Fiat o Starbucks. La Comissió Europea va respondre que no faria una excepció amb la companyia de la poma i que les normes comunitàries impedeixen concedir avantatges fiscals a una empresa sense que estiguin disponibles per als seus competidors.
Apple ha triat acuradament el paradís fiscal més segur, Irlanda. Si finalment ha de fer front a la multa de 13.000 milions pot ser que canviï la seva estratègia a llarg termini. Això podria significar retallades en llocs de treball no només a Irlanda, sinó també en altres països europeus, així com fer un moviment de tornada en el qual les oficines de la companyia tornessin als EUA", assegura Naeem Aslam, analista en cap de mercat a Think Markets. Aslam també explica que "Irlanda remourà cel i terra per defensar la seva indústria i evitar que es desintegri". La sortida de les grans empreses del país "podria ser devastador per al seu creixement".
Les accions de la companyia ja s'han vist afectades per la decisió. Després d'anunciar-se la sanció per part de la Comissió Europea les seves accions queien fins als 104,30 $, un descens del 2,36% en el mercat previ, cal veure ara com afectarà la multa a la cotització d'Apple, una vegada que obri Wall Street i es coneguin més detalls de com evolucionen els recursos a la sanció.
IRLANDA EN "PROFUND DESACORD"
El nostre sistema d'impostos es fonamenta sobre una estricta aplicació de la llei, tal com va ser promulgada pel Parlament, sense excepció
El ministre irlandès de Finances, Michael Noonan, ha expressat aquest dimarts el seu "profund desacord" amb la decisió de la Comissió Europea d'exigir al país la recuperació de 13.000 milions d'euros més interessos en ajudes il·legals concedides a Apple entre 2003 i 2014, així com la seva postura favorable a apel·lar aquest requeriment.
"Discrepo profundament amb la decisió de la Comissió", va declarar el ministre irlandès minuts després de conèixer-se la decisió de Brussel·les. "El nostre sistema d'impostos es fonamenta sobre una estricta aplicació de la llei, tal com va ser promulgada pel Parlament, sense excepció", ha afegit, segons recull la informació d'Europa Press.
En aquest sentit, Noonan ha apuntat que la determinació de Brussel·les deixa el Ministeri de Finances sense altra opció que buscar l'autorització del Govern per apel·lar la decisió davant els tribunals europeus. "Això és necessari per defensar la integritat del nostre sistema d'impostos; per proporcionar certesa fiscal a les empreses i per desafiar la invasió de les normes sobre ajudes estatals de la UE de la competència sobre impostos dels Estats membres sobirans", ha indicat el ministre. El Govern d'Irlanda compta ara amb un termini de dos mesos i deu dies per presentar la seva apel·lació a la decisió de la Comissió Europea.
D'aquesta manera, Noonan ha subratllat la importància d'"enviar un missatge fort" que Irlanda continua sent un lloc atractiu per a realitzar inversions a llarg termini. Així mateix, ha recordat que la multinacional nord-americana Apple està present a Irlanda des de 1980 i dóna feina a milers de persones a la localitat de Cork, a més d'expandir recentment les seves operacions al país.