Bankinter, Sabadell, Santander, CaixaBank, BBVA... fort càstig als bancs

Nova jornada de fortíssimes pèrdues per als bancs espanyols, que segueixen suportant una gran pressió baixista des que es va celebrar dijous passat la reunió de política monetària del Banc Central Europeu (BCE).

El mercat ha castigat els bancs de les economies perifèriques (Espanya, Itàlia i Portugal), perquè els inversors temen que es produeixi una nova crisi de deute a la zona euro, a causa de la manca d'un pla concret per part del BCE per evitar el risc de fragmentació dels diferencials de crèdit després del final del programa de compra d'actius per mitigar els efectes de la pandèmia.

La por del mercat s'ha traslladat directament al mercat de deute. El rendiment del bo espanyol a 10 anys repunta fins al 2,82%, mentre que el del bo italià ja frega el 4%. De moment, el mercat considera que Itàlia és la baula més feble de l'economia europea.

En qualsevol cas, el càstig borsari als bancs espanyols és molt rellevant. Després de les fortes caigudes de dijous i divendres, dilluns Bankinter i Sabadell lideren les caigudes, seguits per Santander, CaixaBank i BBVA. A més, l'índex Euro Stoxx Banks perd un 3% i estén la forta caiguda dels últims dies.

DECEPCIÓ I PREOCUPACIÓ

Decepció i preocupació són els dos adjectius que descriuen millor el sentiment del mercat després del conclave monetari del BCE. Borses i euro, en vermell com a reacció al fet que "la tan esbombada eina de control dels diferencials no era més que xerrameca", indica Stephen Innes, analista de SPI Asset Management.

I això malgrat que la majoria d'experts no amaguen una certa sorpresa després que parlés el banc central d'una pujada de tipus que podria ser del 0,50% al setembre, si la inflació així ho propicia. En aquest sentit, la pujada de l'Euribor, que havia beneficiat molt la bona marxa de la banca espanyola a la borsa, ha quedat totalment difuminada per aquests dubtes del mercat.

El consens d'analistes consultat per Bolsamania es focalitza, en canvi, en l'objectiu incomplert d'evitar la fragmentació de l'Eurozona quan acabi de comprar bons sobirans. O almenys, fallit a l'hora de comunicar mesures clares per esquivar el perill que els rendiments dels bons i les primes de risc dels països amb més desequilibris pressupostaris i nivells d'endeutament més grans, com Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya i, fins i tot, França, es disparin a l'alça, podent provocar una nova crisi de finançament a la regió.