ACS es deslliura del mal col·lateral que li hagués ocasionat l'embolic d'Atlantia

Totes les guerres tenen víctimes col·laterals. En el conflicte entre Atlantia i el Govern italià, era ACS qui es podia veure afectada de retruc. La relació societària que mantenen totes dues companyies a través d'Abertis hauria provocat un impacte indirecte en la constructora espanyola si la italiana perdia la concessió de les autopistes que gestiona a Itàlia. Finalment, se n'ha deslliurat després de l'acord aconseguit aquesta matinada.

Deixar de controlar aquestes autopistes hauria suposat una forta davallada d'ingressos per a Atlantia. Una de les opcions que hagués tingut per finançar el seu propi balanç era descapitalitzar Abertis, arrossegant també ACS. La companyia dirigida per Florentino Pérez també hauria vist engreixar els seus comptes, però "seria contraproduent 'destruir' al curt termini el vehicle d'inversió que totes dues empreses disposen per a la seva expansió internacional", adverteix l'analista de XTB, Darío García.

Un altre dels problemes que aquesta situació hagués implicat a ACS és un cop reputacional derivat de la seva relació amb Atlantia. La companyia italiana es va veure embolicada en tot aquest garbuix després de l'esfondrament del pont Morandi, que va provocar 43 morts a l'agost de 2018, un succés que "genera dubtes sobre la qualitat dels socis d'ACS a l'estranger", segons García.

"Podria donar-se la circumstància que ACS, vetllant pels seus interessos, revisés la relació societària a través de Abertis per blindar-se i fins i tot protegir-se de la mala gestió que el seu soci pugui tenir en projectes presents i futurs, tant conjunts com independents", afegeix aquest expert.

Per als analistes de Banc Sabadell, l'impacte hauria estat indirecte a través de Abertis, que hagués vist afectada la seva capacitat de creixement, el seu 'ràting' i les seves possibilitats de generació de sinergies. Si només es té en compte la valoració d'Abertis en funció dels actius que tenia abans de l'OPA, és a dir, sense incloure cap mena de sinergies ni creixement addicional, "l'impacte en la nostra valoració d'ACS seria d'un 4,5%", remarquen.

CONFLICTE ATLANTIA-GOVERN ITALIÀ

Els problemes d'Atlantia amb la gestió de les autopistes al seu mercat domèstic es remuntaven a 2018, quan l'esfondrament d'un pont a Gènova va posar en qüestió els plans d'inversió i de manteniment de vies duts a terme per la seva filial Autostrade. Dos anys després, ha conclòs la negociació amb el Govern de Giuseppe Conte per intentar mantenir el control dels 3.200 quilòmetres de carreteres que té a Itàlia.

En un primer moment, la companyia va proposar realitzar un augment de la inversió, a més d'una reducció de les tarifes. També va posar sobre la taula una reorganització societària que deixaria Atlantia en un segon pla en el capital de la seva filial per donar entrada a l'Estat. Conte, per part seva, va qualificar la proposta de "insatisfactòria".

Aquest dimarts es reunia el Consell de Ministres, però va ser suspès després que la companyia millorés la seva proposta. Segons la informació publicada per 'Il Sole 24 Ori', la família Benetton, els accionistes d'Atlantia, reduiran la seva participació a Autostrade de manera progressiva, fins a l'entorn del 10%. El nou accionista majoritari passaria a ser Cassa Depositi e Prestiti, que depèn del Ministeri d'Economia i Finances, i que arribarà a controlar el 51% d'Autostrade.

La filial de Atlantia se salvaria així d'una més que possible fallida que hauria deixat la matriu com a responsable d'un deute d'uns 5.000 milions d'euros, segons les dades dels experts de JP Morgan.