Abengoa cau amb força a borsa: la CNMV tem un nou cas Pescanova
La multinacional andalusa continua en negociacions amb els bancs creditors
Actualitzat : 17:14
Abengoa continua sent protagonista. La multinacional andalusa es troba en una situació delicada després de presentar preconcurs de creditors, i negocia una sortida amb els bancs creditors, amb l'atenta mirada de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Aquest dijous, cap a les 12.15 hores, les accions d'Abengoa de classe B cauen un 6,23%, fins a 0,316 euros.
Un dia abans, es va saber que els bancs creditors havien acordat amb l'empresa d'enginyeria i energies renovables concedir una línia de liquiditat de fins a 113 milions d'euros amb la qual Abengoa podria afrontar les nòmines dels seus 25.000 empleats i els seus compromisos més immediats, segons informació d’El Confidencial. A canvi, Abengoa es comprometia a vendre dos actius industrials i la seva filial al Regne Unit durant el 2016 per aconseguir efectiu.
No obstant això, els executius d'Abengoa continuen negociant per guanyar temps i obtenir almenys una injecció addicional de 100 milions d'euros al gener. Ara bé, aquesta quantitat estaria condicionada al pla de viabilitat que està elaborant Lazard i que es preveu que sigui presentat el 18 de gener, segons han comentat fonts properes a les negociacions a Europa Press.
CAP A UN ALTRE CAS PESCANOVA?
El pla de viabilitat que negocien Abengoa i els seus creditors recorda el de fa tres anys de Pescanova, opinen a la CNMV. Així doncs, segons El Confidencial, el Departament d'Informes Financers i Corporatius de la CNMV ha obert una investigació sobre la comptabilitat oficial d'Abengoa per evitar un segon cas Pescanova.
No obstant això, cal recordar que aquest va tenir un final feliç. Pescanova, recorda El Confidencial, va presentar suspensió de pagaments el 2013 amb un deute de més de 1.000 milions d'euros. Els bancs li van atorgar un préstec de 56 milions d'euros per tenir liquiditat a curt termini, i finalment va haver-hi acord amb els creditors.
Ara, com va passar fa tres anys, l'estructura societària d'Abengoa té molts tentacles, amb centenars d'empreses subsidiàries vinculades a projectes a l'exterior.
De fet, la participació d'Abengoa s'estén a 887 empreses. El 53% d'aquestes es troba a Espanya, i el 47% restant, a l'estranger, segons informació de la base de dades Informa D&B. La major part de les 413 filials d'Abengoa a l'estranger són al continent americà: en concret, Amèrica del Sud en suma el 44%. La companyia també té societats participades a l’Àfrica, el Magrib i l’Orient Mitjà, un 14% del total. A Europa se n’hi localitzen un 12%, i l'Àsia és el continent amb menys implantació, amb 41 empreses, el 10%. Per països, Abengoa té una presència més destacada als Estats Units, on hi ha el 19% de les seves empreses foranes; el Brasil, que en suma el 13%; Mèxic, amb el 8%; l’Uruguai, amb el 7%; Xile, també amb un 7%; la República de Sud-àfrica, amb un 6%, i l’Índia i el Perú, amb un 4%.
LA FISCALIA VEU DELICTE EN LA CÚPULA
La Fiscalia de l'Audiència Nacional creu que hi ha delicte d'administració deslleial a Abengoa i també en les indemnitzacions cobrades per la cúpula de l'andalusa, per la qual cosa ha demanat a la jutgessa que porta aquest cas, Carmen Lamela, que admeti a tràmit la querella presentada per dos propietaris de bons de la companyia i investigui els fets a fons.
En concret, la Fiscalia demana que s'investigui el presumpte ús d'informació privilegiada després que esclatés l'escàndol de l'empresa sevillana, i es mostra a favor que s'admeti a tràmit la querella presentada contra Felipe Benjumea i Manuel Sánchez Ortega, expresident i exconseller delegat d'Abengoa, respectivament.
NOTA EN IMPAGAMENT SELECTIU
La qualificadora de riscos S&P es va unir a Fitch i va retallar aquest dimecres la nota d'Abengoa de CCC fins a SD, o «impagament selectiu», davant la difícil situació que viu la multinacional andalusa.
L'agència recorda que dijous passat la companyia andalusa va anunciar l'impagament de sis emissions de bons a Irlanda per valor d'entre 1,1 i 4,4 milions d'euros en un programa de bons emesos per valor de 750 milions.